_
_
_
_
_
BROU DE LLENGUA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Puntada endavant

ERC donarà suport als comptes de Sánchez a canvi d’una quota pel català que s’ha de concretar

La pel·lícula d’animació 'Els Mitchell contra les màquines' és la primera emesa per Netflix en català.
La pel·lícula d’animació 'Els Mitchell contra les màquines' és la primera emesa per Netflix en català.

Això del català a les plataformes televisives sembla la puntada endavant del rugbi: un jugador clava una coça a l’ovoide per guanyar uns metres i tot l’equip aprofita per avançar, malgrat que, ai!, amb aquesta estratègia la pilota acaba a les mans de l’equip contrari. És si fa no fa el que toca ara després de la negativa d’Esquerra Republicana a impugnar els comptes de Sánchez —i per tant comprometre’s a la seva aprovació— a canvi d’alguna mena de concessió en la tramitació de la llei de l’audiovisual, que el diputat al Congrés Gabriel Rufián ha concretat en una quota favorable al català. De quina quota es tracta no ho sabem encara.

La setmana ja havia fet xup-xup amb l’amenaça d’ERC de no aprovar els pressupostos de Sánchez si no es blindava la llengua catalana a les plataformes. No van trigar gens les hordes tuitaires a banalitzar aquesta petició, sigui des del bàndol hispanòfil amb coses de l’estil “amb la crisi postpandèmia que tenim i un volcà en erupció ara ens venen amb això?”, sigui des del bàndol independentista més conspicu, amb allò de “hem passat de guanyar un referèndum per la independència a demanar Netflix en català”. En qualsevol dels dos casos, s’ha trivialitzat una demanda d’un abast molt més ampli: la construcció d’un ecosistema audiovisual que respecti la diversitat lingüística espanyola (és a dir, que inclogui català, basc i gallec) i que abasti, per descomptat, totes les plataformes d’emissió. Tant de bo el problema es limités a fer que certa plataforma sigui més generosa.

Ara, per primera vegada, aquesta diversitat ha agafat la forma de quota, que inicialment la mateixa ERC havia situat en el 7,5% —corresponent a la meitat de la meitat (15%) de la producció espanyola del total de la producció europea (30%)—, davant l’amenaça del primer esborrany de la llei de l’audiovisual, que permetia a les plataformes optar per la llengua que volguessin a l’hora de complir amb la quota de producció espanyola. Una llibertat d’elecció que deixava a mercè del mercat tota la producció en llengües cooficials, en benefici del castellà, i esperonava la concentració de la indústria audiovisual a Madrid, en una rèplica de l’Espanya radial però en fibra òptica. Si no tens cap interès ni obligació de produir sèries en català, perquè en vols la indústria?

Rufián ja ha sortit a dir que serà Esquerra qui fixarà la quota, però si encara no ha anunciat que ha arrencat de Sánchez aquest 7,5% és que, molt probablement, la quota final hi estarà per sota. Potser a Espanya el reconeixement de la diversitat lingüística no li havia resultat mai tan barat, i sobta constatar de quina manera un sector de la política espanyola que se’n podria aprofitar, especialment a l’esquerra de l’arc parlamentari, ha posat el crit al cel davant la possibilitat que els pressupostos puguin dependre d’una afecció per la llengua que es continua veient com a identitària i supremacista. De fet, la llei de l’audiovisual seria una bona coartada per aplicar finalment la Constitució en el seu article 3.3, aquell que diu que la resta de llengües de l’Estat hauran de ser objecte d’un especial respecte i protecció, però ni tan sols amb l’excusa d’aplicar un precepte constitucional s’ha pogut arrossegar cap a l’empatia els sectors més sensibles a la plurinacionalitat de l’Estat, i, com deia la ministra Margarita Robles, això de la llengua es continua veient com una reivindicació partidista.

La pilota vola endavant. Ara Esquerra tindrà la pressió de mostrar, davant la tramitació de la llei de l’audiovisual, que la quota assolida justifica fer de crossa del govern central, mentre que Sánchez ha salvat l’escull dels pressupostos i podrà negociar una quota per al català i la resta de llengües a la baixa. Tret, esclar, que l’esquerra espanyola aprofiti l’oportunitat per bastir una televisió lingüísticament descentralitzada en la qual, per primera vegada, l’Estat es converteixi en garant del desplegament de mesures pròpies de la normalització lingüística de les llengües cooficials. Veient però les reaccions a la catxa dels republicans, potser no convé ser optimistes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_