Selecciona Edició
Connecta’t

‘¡Agárrate!’, cabaret feminista, sensual i crític a l’Eòlia

Roberto G. Alonso guia la joveníssima companyia Puro Trámite en el seu debut als escenaris amb una peça tan reivindicativa com exigeix el gènere

Un moment del cabaret '¡Agárrate!'
Un moment del cabaret '¡Agárrate!'

Roberto G. Alonso es posa al capdavant de la jove companyia Puro Trámite per donar forma a un cabaret tan seductor com reivindicatiu. Allò que va néixer com a treball de fi de grau d’estudiants d’Interpretació a l’escola Eòlia, de Barcelona, es va anar convertint, sota la direcció, coreografia i dramatúrgia de l’experimentat Alonso (A mí no me escribió Tennessee Williams, Labertint Striptease o el clandestí burlesque 13) en una peça multidisciplinar i subversiva que tira d’humor i fina ironia per posar al centre del debat el feminisme, el masclisme, l’heteropatriarcat, la bellesa, la diversitat sexual o l’expressió de gènere i les manifestacions queer. "En principi només els havia d'assessorar", explica Roberto G. Alonso, "però la seva tutora em va oferir la possibilitat de muntar l'espectacle amb ells. I jo, encantat".

Agárrate! “integra els llenguatges de la interpretació, la música, el cant i el moviment”, en paraules del seu director. “Agafa l’essència del cabaret com a espectacle total”, afegeix, a l’hora que valora el fet de treballar amb un equip tan jove, “que es reivindica i es compromet”. "Una de les coses que més em va atraure va ser la joventut de les actrius i actors: tenen entre 20 i 23 anys gairebé tots i em va encantar que estiguessin interessants en un gènere tan poc fet als nostres escenaris". De fet, la jove companyia tenia molt pocs referents del cabaret. Era com començar des de zero.

Aquest equip, la companyia Puro Trámite, l’integren Endika, Mercedes Fernández, Mireia Ferré, Mel·lina Illa, Núria Masip, Ariane Millet, Lluís Ruiz i Natàlia Salamó, actors i actrius recentment graduats a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. El motor del col·lectiu és redescobrir els límits dels seus integrants, qüestionar-se els propis comportaments i replantejar-se la pròpia l'existència. "Ells estaven formats en construir personatges i jo els proposava que s'oblidessin de personatges i que s'obrissin ells mateixos, que parlessin des de dins, que s'impliquessin", diu el director. Es van exercitar en això: "Com es veuen ells, com els veuen els altres, com els agradaria els veiessin".

D'aquests exercicis van sortir els temes que els interessaven: "No volien ser encasillats en un sistema binari: home o dona, per exemple... I vam començar a treballar l'empodarament de les dones, el paper de la dona, l'heteropatriarcat, els micromasclismes, la violència masclista... Era el que m'interessava, la intenció reivindicativa i transgressora que té el cabaret".

“Sovint el cabaret és considerat com un subgènere, com un art menor, trivial, superficial i lligat única i exclusivament a l’entreteniment, a passar una bona estona amb cançonetes i coreografies on els intèrprets van més o menys lleugerets de roba", es queixa Roberto G. Alonso, "però el cabaret va molt més enllà de tot això. Per la barreja de disciplines, per la flexibilitat en l’estructura dramàtica, per la interacció amb el públic i per moltes altres raons, el cabaret esdevé el vehicle idoni per a la denúncia".

Els protagonistes ho entenen així: "És un trampolí per fer-nos escoltar, posar-nos lluentons i ensenyar cuixa", diuen. Evidentment, hi ha cuixa. "Hi ha burlesque, hi ha striptease, hi ha nusos...", confirma el dramaturg. I també, a més de cançons que han buscat entre tots, danses, dades, molta sensualitat... hi ha molt de text: "Hi ha una dramatúrgia que ens porta per llocs molt diferents, sense un fil argumental, però passen moltes coses", avança Alonso.

El taller estava a les baceroles el gener i, amb els pertinents retards per culpa de contactes covídics i les "desaparicions" del director per compromisos professionales inajornables, es va estrenar al maig. Els nois van voler seguir, convertint-se en companyia i estrenant ara, tres setmanes (fins el 14 de novembre). "És el seu despertar escènic", diu Roberto G. Alonso, encantat d'haver fet de guia (i alguna cosa més) de la companyia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >