Selecciona Edició
Connecta’t

La Calòrica porta la seva sàtira a la Biblioteca de Catalunya

‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I', la primera obra de la companyia, és una divertida i irreverent crítica social

'Feísima enfermedad...' quan es va representar al Lliure.
'Feísima enfermedad...' quan es va representar al Lliure.

Han guanyat premis i esgotat entrades aquest any al TNC i al Poliorama amb De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda; venen de Manacor, on han estat de bolos amb Feísima… (sona lleig, sí, però ja ens entenem); acaben d'estrenar al Temporada Alta un particular muntatge sobre Txèkhov (Arbres, vodka i naus voladors); aquest dijous s'instal·len a la Biblioteca de Catalunya (fins al 21 de novembre) amb Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I i, just després, porten Fairfly a Madrid, on al març, al Centro Dramático Nacional, repesquen Las aves (Els ocells). La Calòrica no para.

Després de 10 anys de trajectòria, amb una sàtira irreverent, una crítica feroç i divertida de la societat, aquesta companyia va recuperar l'any passat (tot flirtejant amb l'inici de la pandèmia) la seva primera obra, Feísima enfermedad… I resulta que aquest primer treball, començat d'estudiants en un taller d'una assignatura a l'Institut del Teatre, ja portava imprès aquest segell que han arrossegat amb èxit durant 11 anys, en obres com L’editto bulgaro, Sobre el fenomen dels feines de merda o La nau dels bojos. “La veritat és que l'obra contenia totes les coses que ens feien gràcia i moltes de les que hem seguit explicant en els anys següents”, comenta Joan Yago, autor del text.

“Estudiàvem Shakespeare i volíem fer la nostra pròpia tragèdia grega, el nostre Ricard III”, explica Israel Solà, director de l'obra. Yago afegeix: “Ens interessava crear una història negra i fosca, divertida i guarra, que barregés història amb llegenda negra i ficció”. L'obra parla del poder i del desig d'aferrar-se'n, a través de la figura d'Isabel la Catòlica. Ella i el seu espòs, Ferran el Catòlic, esperen l'arribada de la seva filla, Joana la Boja, i del seu marit, Felip el Bell, per esclarir el futur de la Monarquia. “El marrón de la successió sempre fa bona comèdia”, remarca Yago. “I ens dona motiu a parlar, de pas, d'una família desestructurada…”. Tot transcorre al llit d'Isabel I: “Ja que la reina, malalta, no pot anar al tron, es porta el tron al seu llit: allí governa, rep al rei i al cardenal, folla, menja, fa xantatges…”.

Escrita en vers i en un castellà antic, l'obra flueix amb musicalitat, cosa que agraeixen els actors: “No només entrem en els personatges des de la veritat de cadascun sinó també des de la forma”, diu Xavier Francés, que interpreta a un Ferran el Catòlic “molt pelele, poc històric, en aquest cas”. De fet, Francés és tres caps més baix que Aitor Galisteo-Rocher, que interpreta la reina. “És l'element distorsionador que ens caracteritza”, explica Israel Solà. “Així, amb un home fent de reina, dinamitem la realitat de gènere i, de pas, em trec de sobre el problema d'escollir entre Júlia Truyol [que, per altres compormisos, és substituïda em aquesta temporada per Cristina Arenas] o Carla Rovira per al paper”, afegeix, amb humor.

Per al seu desè aniversari, coproduïda amb el Teatre Lliure (“palabras mayores, res a veure amb el limitat muntatge universitari”, diuen els calòrics), Feísima enfermedad… s'ha reescrit, però fins a un cert punt: “És una revisió des del nostre jo del 2020, respectant tota la innocència del nostre jo de 2010 i aportant tota la nostra experiència d'ara”, diu Yago. “Hem afinat la mirada, simplement”, reconeix Solà. “Per exemple, deixem clara la relació tòxica entre Joana la Boja i Felip el Bell, però amb simples pinzellades psicològiques sobre algun personatge”. La crítica social és evident, però no d'una manera directa: “Els ocells, per exemple, era una crítica molt dura al liberalisme exacerbat i estava farcida de referències a l'actualitat, aquí no n'hi ha, no fem referències a elefants per criticar la Monarquia”.

Les lectures, en canvi, s'actualitzen soles: “Isabel Díaz Ayuso diu que s'identifica amb Isabel I”, diu Yago. “Doncs aquí expliquem que sí, va ser un mite de la Hispanitat, va crear l'Imperi, va acabar la reconquesta… però també va expulsar els jueus i els gitanos, per exemple, i, la veritat, ens basem en fets històrics, però també en aquesta llegenda negra que es va escriure fora d'Espanya, sobretot a França i a Flandes, que parlen de l'aspecte brut de la reina, d'aquests costums… Si podem escollir, ens quedem amb aquesta història grotesca, molt més divertida. I tant!”

Ara Oriol Broggi, director de La Perla 29, acull a La Calòrica en el seu teatre, el de la Biblioteca de Catalunya, per una raó poderosa: “És un espectacle que ens hagués agradat molt fer a nosaltres”, revela Broggi, “de manera que, aprofitant que serem amb Hamlet a l'Aribau, els acollim encantats”. Igual o més encantats estan els integrants de la companyia: “L'espai és meravellós, poder muntar l'escenografia d'aquesta obra aquí, amb aquestes voltes sobre el llit de Isabel la Católica…”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >