_
_
_
_
_
BROU DE LLENGUA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Ja podem dir ‘botellot’

Sovint el Termcat actua com un mini-IEC de formes de la llengua general

Botellot a la platja de Barcelona per la Mercè.
Botellot a la platja de Barcelona per la Mercè.JOAN SANCHEZ

És ben possible que la llengua catalana, esperem que més tard que no pas d’hora, un dia acabi morint, que deixi de parlar-se allà on es parlava i el seu territori natural acabi ocupat per altres llengües. Però, quan això passi, tindrem el cadàver més formós, més ben tocat i posat, perquè és permanent la vigilància sobre la normativa i ens afanyem a codificar tot allò que es pot dir i donar-li tota la solemnitat. Bé, és cert que la nova gramàtica prescriu la norma a través de la descripció i de l’adequació als registres, però també ho és que en qüestions de lèxic hi continua havent afició a fer llistes de noves incorporacions al diccionari que funcionen a mode de japodemdir: ja podem dir això, ja podem dir això altre, com si abans no ho diguéssim.

D’aquí que tinguin interès les darreres incorporacions sancionades pel Termcat, que actua de mini-IEC per a la terminologia específica classificada per àmbits; atès que no totes les paraules de tots els àmbits del saber poden aparèixer en un diccionari de llengua general, el Termcat opera amb una certa autonomia —i una certa supervisió de la Secció Filològica—, de manera que és el seu Consell Supervisor qui dona validesa a les novetats, les quals periòdicament s’acaben publicant al DOGC. I d’entre les 125 novetats que incorpora l’última fornada, hi trobem termes de botànica com cimicífuga o espinífex; de bioquímica com endonucleasa o proteïna anti-CRISPR; o de les TIC com funció plenòptica o holoconferència.

Más información
Consulteu tots els Brou de Llengua

Passa que, sovint, d’entre les paraules incorporades pel Termcat en trobem més aviat de pròpies de la llengua general, encara que ens vinguin donades dins d’àmbits i, per tant, tinguin la bolla dels termes específics. I aquí ja no saps si es tracta d’una tasca realment terminològica o bé si s’està derivant en el mini-IEC una funció que hauria de desenvolupar —i no només supervisar— la mateixa Secció Filològica. És la sensació que fa en trobar-hi botellot, terme envoltat de controvèrsia darrerament que encara ara conviu amb alternatives com botelló, botellón o botellada, i que sembla haver necessitat una validació normativa per la via ràpida. Si el Termcat ja ho publica al DOGC, no cal que la Filològica corri.

I esclar, com que el Termcat és un centre de terminologia, i la terminologia s’estructura per àmbits, calia trobar-ne també per als botellots: la sociologia i l’antropologia, convertides en calaix de sastre de tot de termes habituals que tanmateix no són al diccionari: guerra judicial (com a alternativa al lawfare), micromasclisme, negacionista, sensellarisme (amb un sinònim insòlit com sensesostrisme). També s’aprofita per validar un terme prou conegut com càtering dins de l’àmbit de la gastronomia, o els anomenats xinos (un tipus de pantalons), en aquest cas en el terreny de la indumentària.

També en el camp de les noves tecnologies trobem termes d’una extensió sabuda. Ja podem dir mem d’això que consumeixen tants joves a través del mòbil —encara que ells en diguin meme—, i fins i tot s’ha validat l’expressió fer un mem (sobrerament, perquè bé que al diccionari hi ha dibuix però no ens cal fer un dibuix, o foto i no ens cal fer fotos). També podem dir que pugem les coses al núvol, que un joc és immersiu o bé de realitat augmentada, i podem parlar de realitat virtual. I crida poderosament l’atenció la incorporació del terme teletransport, amb una nota desconcertant: “El concepte de teletransport va sorgir cap als anys trenta del segle XX en l’àmbit de la ciència-ficció”. Per favor, si ets conscient que amb un terme fas 90 anys tard, millor que no ho diguis...

No cal dir que és un privilegi que disposem d’entitats que s’encarreguin de codificar la llengua, però potser convindria que les funcions pròpies de la llengua general les entomés una Secció Filològica més dinàmica i que el Termcat s’encarregués del que li toca, que és, ara sí, la terminologia específica. I sobretot, caldria que algú s’ocupés de la llengua col·loquial, ara que la gramàtica ens deixa fer tantes coses i les xarxes han servit per fer emergir tot un registre informal escrit. Que encabat no passarà res si el cadàver està una mica brut i esparracat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_