_
_
_
_
_
A LA GRAELLA
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

‘Lúltima nit del karaoke” de TV-3, sense suc ni bruc

El nou programa de la televisió pública suposa un lloable esforç amb uns pobres resultats

El programa 'L’última nit del karaoke'
El programa 'L’última nit del karaoke'TV3

Llegeixo que el director de TV3 va dir que L’última nit del karaoke era per a gent intel·ligent. No ho dec ser. Pitjor encara: em costa entendre quina intel·ligència demana a l’espectador aquesta sèrie. Una comèdia amb un batibull de personatges engabiats en un restaurant xinès en la seva darrera nit abans que s’incendiï. Això ha de donar per 10 capítols (és clar que sempre hi ha l’escapatòria dels flashbacks, ja n’hi van haver la nit d’estrena). Els dos primers, emesos aquest dilluns amb notable èxit d’audiència, van introduir bàsicament dos temes: els problemes econòmics del propietari, i amb la màfia local -no xinesa, encara sort-, i els desastres sentimentals que pateixen els personatges que van presentar-nos i les solucions provisionals de conllevancia, per dir-ho a l’orteguiana manera, que es procuren: entendre’s amb el fill d’una parella amiga, l’adulteri, la resistència a reviure una història que caliueja...

El resultat és el no res i sap greu perquè t’adones que hi ha un esforç per part de la productora El Terrat (Mediapro) en una escenografia que no sembla feta amb paperines, amb actors que posen tota la seva solvència, un treball de càmera estudiat que no s’acompanya d’un so natural... Tot, però, per dibuixar uns personatges molt primets que, a sobre, no generen empatia amb l’espectador perquè tens la sensació que ja es mereixen el que els passa, el poc que sabem que els passa. I no t’importa. Òbviament, en aquests dos primers capítols no es va esgotar la galeria de personatges i potser n’hi haurà que el seu principal problema no serà de tonalitat rosa. Després dels dos primers capítols tens la sensació d’haver perdut el temps xafardejant la tòpica peripècia d’uns simples figurants en una comèdia sense suc ni bruc. I una comèdia en pot tenir molt. Veieu, per exemple, l’esplèndida pel·lícula El buen patrón de Fernando León de Aranoa on, per cert, figuren a la llista de productores i col·laboradores tant Mediapro com TV3. Aquí l’han encertada.

Ja es veurà sí els capítols següents podran endreçar la cosa. Els dos primeres estaven allargassats i la tria musical dels clients no sé si realment són temes que es canten en un karaoke o són els temes que a TV3 els agradaria que es cantessin en una dolça Catalunya on l’única preocupació dels seus habitants sigui la de qui s’entèn amb qui.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_