Selecciona Edició
Connecta’t

“El nacionalisme català ha deixat de condemnar Pla”

El nou director de la Fundació Josep Pla demana contextualitzar l’escriptor en qüestions com el masclisme o el franquisme

Francesc Montero Fundacio Josep Pla
“La literatura de Pla requereix un estat d’ànim, una paciència en llegir-lo, i els temps porten a una immediatesa”, creu Francesc Montero. EL PAÍS

"Convindria que tothom fes un esforç per comprendre no la llegenda sinó la veritat de la meva vida”. Aquesta frase la va escriure Josep Pla el 1925. L’escriptor era conscient amb 28 anys que seria un personatge que generaria controvèrsia. Aquesta frase s’exposa a la seu de la Fundació Josep Pla, a la casa natal de l’autor, a Palafrugell. Des de l’1 de setembre n’és director el filòleg i expert planià Francesc Montero (Figueres, 1981). Montero ha rellevat Anna Aguiló —al capdavant de la fundació durant 29 anys— presentant-se al càrrec amb un projecte que serà “un relleu tranquil” i que té com a objectius l’actualització de l’exposició permanent, la catalogació sistemàtica del fons documental i la preparació, per al 2023, del 50è aniversari de la constitució de la fundació.

El manuscrit original d’El quadern gris descansa damunt la taula de la biblioteca on Quadern entrevista Montero: poca estona abans l’ha mostrat a un dels patrons de la fundació. Sota les finestres de la biblioteca hi ha un pàrquing: quan Pla era petit, hi veia l’horta de Joanama, “admirablement conreada”. La contemplació d’aquests camps li va inculcar “l’afecció per les coses ben ordenades”, escrivia Pla a El quadern gris.

Pregunta. Què queda d’inèdit per publicar de Pla?

Resposta. Amb Pla sempre és difícil dir què queda per fer. Revisar la seva obra continua donant sorpreses. L’any que ve apareix una revisió crítica dels seus contes. Pel que fa a obra inèdita, no et sé dir què en queda. Sobretot queda feina amb la correspondència. Està projectat per la Càtedra Josep Pla publicar la correspondència amb Francesc de Borja Moll i amb Joan Estelrich. Els documents privats de la família no sabem què poden donar pel que fa a material inèdit, com el cas més recent, els diaris de La vida lenta.

P. Podria aquest material ser adquirit per l’administració o la fundació?

R. La fundació sempre ha treballat a partir de les donacions, és arriscat entrar a posar un preu a un document, i hem de mantenir aquesta línia, perquè no podem entrar en una subhasta. Disposem de prou material per dinamitzar i divulgar la figura i l’obra de l’escriptor. Però som un centre documental i ens agradaria que la gent ens ajudi, no només la família, amb donacions, particulars que han heretat cartes, fotografies, llibres dedicats, gravacions.

P. Reben donacions de forma regular?

R. Mira, un exemple: al tercer dia de ser director, una participant d’una ruta [les visites guiades al món planià de l’Empordà] em va explicar que tenia una carta de Pla enviada al seu pare, de Mataró. Em va ensenyar la carta, la duia fotografiada al mòbil. Era un lector que havia visitat Pla i que li va regalar uns exemplars d’una revista que feien al Maresme. Generalment eren lectors.

P. Amb quanta gent podia haver-se arribat a escriure?

R. Moltíssims, milers de corresponsals. Els lectors de Pla es fascinaven per ell, li enviaven cartes, i ell els responia. La dimensió social de Pla és molt gran, en vida ho era i després només ha fet que créixer.

P. Està infrallegit Pla als instituts?

R. M’agradaria que fos més llegit a les aules preuniversitàries, m’agradaria que fos lectura prescriptiva a batxillerat. Pla va ser lectura obligatòria durant uns anys amb Contraban. Però la literatura de Pla requereix un estat d’ànim, una paciència a l’hora de llegir, i els temps porten a una immediatesa. I el públic juvenil a vegades està poc avesat a aquests exercicis d’esforç. Volem buscar textos i material de Pla adaptats perquè puguin ser treballat als tallers de la fundació i a les aules.

P. Tenint en compte el seu suport al franquisme i que era notablement masclista, quin risc hi ha que Pla surti malparat per la revisió del políticament correcte?

R. Pla és un home d’ideologia conservadora, també catalanista, amb una concepció de la vida familiar molt particular. Si li pot passar factura? Crec que no, perquè hem fet un esforç d’explicar les coses, sense amagar res. Pla tenia una perspectiva del gènere femení concreta, i no ho podem amagar perquè ho va deixar escrit. Però també és veritat que hi ha algunes afirmacions que es treuen d’un Pla en un moment vital al final de la seva vida.

P. Era un Pla una mica passat de voltes, com queda clar a Històries de Josep Pla (Gavarres), de Josep Valls.

R. Continua sent un escriptor brillant però amb una percepció de la realitat una mica desenfocada. No és el mateix el Pla dels seixanta que el de finals dels setanta. Hi ha aspectes de la biografia de Pla que s’han de poder explicar: el 1939 Pla forma part del bàndol vencedor. Però Pla és catalanista, trenca amb el bàndol franquista de seguida i n’és crític. El públic que ve aquí ens pregunta: “I Pla durant la guerra, què? I Pla amb les dones, què?”. Cada cop hi ha més estudis que posen llum sobre aquests assumptes. Ho hem d’explicar i contextualitzar.

P. Pla és un dels autors més citats en discursos polítics. Quins presidents de la Generalitat i del Govern d’Espanya han visitat la fundació? Quim Torra hi va ser el 2019.

R. Crec que dels presidents de la Generalitat només Torra, però consellers de Cultura, molts. I presidents del Govern, només José María Aznar.

P. El nacionalisme català l’ha perdonat?

R. Ha deixat de condemnar-lo. La figura, la transcendència, la feina feta per la restitució de la literatura i la cultura catalana no es pot amagar. Al final s’ha imposat la seva categoria i el seu pes cultural.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ