Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ CRÍTICA i

‘Germans’: TV-3 també importa de Turquia

El programa és un fulletó tronat que no mereix el dispendi de TV-3

Un fotograma del programa 'Germans' de TV-3.
Un fotograma del programa 'Germans' de TV-3.

Mitjançant la federació que les agrupa, la FORTA, TV-3 ha adquirit els drets d’emissió d’una sèrie turca, Germans. Canal Sur, d’Andalusia, i el canal gallec ja s’han anticipat a l’emissora catalana. La televisió gallega la va retirar del prime time. A TV-3 l’estrena dominical d’un doble capítol no li va anar gens bé. Un 8% de quota (109.000 espectadors). Sembla que, ara per ara, la mantindrà els diumenges amb una doble ració que no arriba a la llargària original dels capítols, dues hores, ni al trossejament que n’ha fet la FORTA per oferir els tradicionals episodis de 45 minuts.

GERMANS

TV-3

Diumenges

22.45 hores

És un fulletó tronat. Quasi tot ho amaneix una música ensucrada. Determinats personatges, com el metge, són addictes a la prosopopeia. La sèrie no ens estalvia moments intensos amb grans frases. I per amagar un mal maquillatge que no ha sabut fer envellir trenta anys la mare protagonista —a qui enfarinen el cap i li pengen quatre arrugues—, li fan dir a un altre personatge que per a ella “no passa el temps”. A favor, com un ham ja conegut, és que les peripècies són domèstiques, un punt extremes, però recognoscibles, tot i que formen part d’unes vides narrades amb grandiloqüència. És tafanejar.

L’emissió de Germans solament podria justificar-se amb l’obtenció d’una considerable audiència, si és que una televisió pública ha de guanyar audiència d’aquesta manera. Crec que no, i qui n’hi demani... s’equivoca. Que la FORTA pensés a contractar una sèrie turca solament s’explica pel sorprenent èxit que des de Fatmagül (2018) han tingut i continuen tenint produccions d’aquest país que han arribat als canals principals de les grans corporacions televisives, amb una gran beneficiària: Antena 3. Quan Tele5 ha pujat, més tardanament, a aquest carro, els números no li han estat tan favorables. Encara més tard hi arriba TV-3. Un viatge que no li calia. Desconec el preu de la compra. Vull creure que és una operació a la baixa, barateta, perquè és imperdonable que, en un país amb la indústria audiovisual empobrida, la televisió pública malgasti diners adquirint productes que no es mereixen cap dispendi. I programar Germans ho és. Si es tractés d’un producte amb més ambició... ningú es queixaria.

El principal problema de Germans no és l’argument, molt vist, d’unes vides paral·leles i les seves interseccions. És la seva estètica rància, la seva voluntat d’emular les fórmules narratives occidentals. De fet, està inspirada en la sèrie nord-americana This is us, però amb un topall evidentíssim: la censura d’imatges i conductes dels personatges. Volen i dolen. És molt empipador. Un exemple mínim: una noia està acomplexada perquè és grassoneta. És al bany de casa seva i, angoixada, es pesa a la bàscula, nua. El realitzador fa filigranes per ensenyar que el personatge no porta roba, però sense satisfer una hipotètica pulsió escòpica de l’espectador. No pot mostrar pràcticament res: els peus com a metonímia agosarada de la nuesa del personatge.

Un altre aspecte és el masclisme que impregna les escenes. Com ha escrit la crítica Mònica Planas: “Aquestes ficcions turques transmeten uns valors socials, conductuals i de gènere tòxics, incompatibles amb el deure de la funció pública”.

Planas, per cert, acaba de publicar un llibre dels pocs que s’editen sobre televisió i que no és un monogràfic sobre sèries. Es diu El petó del Capità Kirk (Univers) i són uns vuitanta episodis de la història, bàsicament, de la televisió del món anglosaxó. Breus, ben triats, alliçonadors.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ