Selecciona Edició
Connecta’t
ART

Joan Fontcuberta inclou el rei emèrit en una obra artística sobre escàndols sexuals

La peça, feta amb tecnologia ‘deepfake’, està inclosa en l’exposició inaugurada a Can Framis de Barcelona amb els últims treballs del fotògraf

Joan Fontcuberta a Can Framis.rn rn
Joan Fontcuberta a Can Framis. EL PAÍS

El fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 66 anys) sol jugar amb el real i l’irreal en els seus treballs. Són famoses les seves sèries en les quals inventa un cosmonauta soviètic, un explorador a la recerca d’espècies animals desconegudes, fins i tot el mateix Bin Laden, a qui Fontcuberta dona vida. En una de les seves últimes obres ha aconseguit que quatre personatges poderosos de l’esfera política, Donald Trump, Silvio Berlusconi, Dominique Strauss-Kahn o el rei emèrit Joan Carles I, visquin un orgasme en públic mentre fan un dels seus discursos. És el que ha fet a Beautiful Agony, un projecte realitzat juntament amb Pilar Rosado i produït per Le Fresnoy-Studio National des Arts Contemporains del Ministeri de Cultura de França, mitjançant la tecnologia de la xarxa generativa antagònica (GAN, per les sigles en anglès) amb ajuda d’un dels dos superordinadors que hi ha a Barcelona. Segons el creador, aquesta tecnologia s’ha aplicat d’una manera “deliberadament caricaturesca a una determinada categoria: la de personalitats poderoses de l’esfera política que s’han vist involucrades en casos mediatitzats d’escàndols sexuals, episodis d’assetjament sexual o de relacions il·lícites.” A Beautiful Agony, Fontcuberta ha utilitzat un vídeo deepfake a partir del tractament d’una gran base de dades de rostres de persones experimentant un orgasme que, aplicat a aquests quatre personatges, els fa canviar la cara durant uns segons. Davant dels vídeos, que no poden ser reproduïts fora de la

mostra per una qüestió de drets de propietat intel·lectual, Fontcuberta ha explicat aquest dilluns que les obres tenen un caràcter exclusivament expositiu i que ha “optat per mantenir un punt d’artificialitat per l’exageració esperpèntica i la paròdia, perquè no es pretén enganyar, sinó revelar els mecanismes de l’engany”.

'Beautiful Agony' de Joan Fontcuberta, amb el rostre de persones irreals en ple orgasme.
'Beautiful Agony' de Joan Fontcuberta, amb el rostre de persones irreals en ple orgasme. EL PAÍS

L’obra pot veure’s per primera vegada a Espanya a l’exposició Monstres, que s’inaugura a Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas de Barcelona, fins al gener del 2022. Aquest reconegut fotògraf, guanyador del Premi Nacional de Fotografia el 1994 i d’Assaig el 1998 i el Premi Hasselblad el 2013, hi mostra els seus últims treballs, en els quals reflexiona sobre la “ruïna” de la fotografia com a objecte que conserva la memòria i les possibilitats que ofereix la supercomputació per generar noves imatges a partir d’algoritmes matemàtics.

El rei emèrit és present a la mostra en una altra de les últimes obres de Fontcuberta: Botswana Safari (2015), elaborada a partir de la fotografia coneguda el 2012 després que l’exmonarca es trenqués el maluc en un safari en aquest país africà. S’hi veia Joan Carles I amb el seu rifle Ribdy Express a la mà, al costat de Jeff Rann, director de Rann Safaris, dels quals el monarca era assidu. Darrere d’ells, un enorme elefant acabat d’abatre pel mateix monarca després de disparar-li set trets amb la seva arma. La popular imatge, a la qual Fontcuberta ha afegit la presència de Francisco Nicolás Gómez, el petit Nicolás, “personatge que sembla tret de la novel·la picaresca del segle XVI”, és la base per a l’obra que ha fet com un mosaic romà, amb 20.000 petites tessel·les de marbre de Carrara de color blanc, negre i gris. “La composició és un retaule al·legòric de l’Espanya del mercadeig i de la corrupció. El marbre invoca el luxe i l’ostentació més kitsch i el mosaic la representació mil·lenària que anticipa l’estructura de la imatge digital en píxels”, explica el fotògraf. Aquesta peça fins ara només s’havia vist un parell de mesos del 2019 a la galeria T20 de Múrcia. “No l’he mostrat a la fira Arco ni a cap museu”, aclareix el fotògraf.

En aquesta “exposició de tesi”, com la qualifica l’artista, Fontcuberta continua investigant sobre el deteriorament de les imatges per processos químics o naturals, però a les quals ell dona una segona vida. “Moltes imatges romanen en zones dels arxius que es diuen Purgatori, on van a parar els documents en mal estat, aïllats per no contaminar a la resta”, explica. Algunes d’aquestes fotos malaltes són les que utilitza en les dues sèries titulades Trauma. “És com si algunes fotografies es rebel·lessin contra el seu mandat de preservar el record i mostren les seves pròpies cicatrius. Els humans utilitzem la càmera per vèncer el temps i encapsular la història, però al final el temps s’acaba venjant, perquè moltes perden el seu vincle amb la realitat i es tornen amnèsiques, com si patissin Alzheimer”, assegura el fotògraf davant d’imatges d’afusellaments en la revolució mexicana o passejos victoriosos, però virats, de Franco pels carrers de Barcelona, en els quals l’acció natural o el mal revelat ofereix lectures noves i suggestives.

Més sorprenent és la sèrie Gastrópoda, protagonitzada pels cargols que viuen al jardí de la casa de Fontcuberta. “Tot va començar quan vaig observar que la correspondència que hi havia a la bústia, per la humitat, acabava enganxada l’una amb l’altra i atreia els cargols, als quals agrada menjar paper, sobretot les invitacions i publicitat d’exposicions. Se les cruspien totes”, assegura l’autor d’aquestes boniques imatges (vistes a través de pantalles de llum) que afirma que “qüestionen els conceptes d’autor, la creació i l’obra”. Fontcuberta confessa que, després de superar l’enuig, va acabar comprant un terrari per als seus ajudants i que els ha acabat exposant al costat del resultat del seu treball, on ha mostrat aquesta sèrie. A Can Framis es poden veure en vídeo en plena acció.

Joan Fontcuberta amb dues de les seves obres de la sèrie 'Trauma' que es poden veure a Can Framis.
Joan Fontcuberta amb dues de les seves obres de la sèrie 'Trauma' que es poden veure a Can Framis. EL PAÍS

Per primera vegada també pot veure’s Frenografies: atles visual de la bogeria, la sèrie en la qual Fontcuberta analitza la imatge de la bogeria partint de les fotografies que el psiquiatre Joan Obiols va fer en els anys quaranta i cinquanta del segle passat als seus pacients, buscant els trets comuns de les diferents patologies. Amb la mateixa tecnologia GAN que aplica a les persones que es graven en un orgasme, va generar (també amb ajuda de Pilar Rosado) nous rostres de persones que no existeixen. El sorprenent és que en estats intermedis els logaritmes generen models estètics que recorden els rostres creats en pintures per artistes com Edvard Munch, Pablo Picasso, Antonio Saura, Francis Bacon i Oskar Kokoschka, entre molts d’altres. “La tecnologia aconsegueix en poc temps el que la història de l’art ha fet en molts anys”, acaba el fotògraf.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >