Selecciona Edició
Connecta’t

Cuines italianes que mimen les seves delícies regionals

Restaurants que aposten pels seus orígens amb gastronomia tradicional de Sardenya, La Toscana, Sicília, el Vèneto i Roma

Taula parada a Can Sardi.
Taula parada a Can Sardi.

No tenim res en contra de la pizza, la lasanya, el rissotto o el tiramisú. Però la cuina italiana, i especialment la regional, té molta més cosa a oferir que aquests estàndards. Com que Barcelona està plena d’italians, ergo de restaurants amb la seva cuina, també hi ha propostes que surten d'aquest concepte tan genèric que és la cuina italiana. Si voleu aprofundir una mica més en la gastronomia regional del país de la bota, podeu començar per aquests restaurants, quatre dels quals participen en la iniciativa Italia al Gusto, de la Cambra de Comerç Italiana. Amb un menú tancat podeu descobrir les delícies de Sardenya, La Toscana, el Vèneto i Sicília. La campanya és fins al 26 de setembre però tot l’any podeu gaudir dels seus plats més típics. Per exigències de la nostra cotilla us en proposem un cinquè, que mima la cuina romana.

Bacaro | Vèneto

Plats del Baccaro.
Plats del Baccaro.

En Mauri de Vei és un venecià molt autèntic que posa l'ànima en la cuina de la seva regió i en el seu petit però gran Bacaro, una taverna veneciana darrere de la Boqueria que ja ha complert 10 anys. Amb l'experiència del Xemei i altes aventures gastronòmiques italianes, aquí ha trobat el seu racó de món on vol mantenir les receptes tradicionals, sense fusions, remarca. Per menjar-se la cuina del Vèneto, recomana tastar les sardines en saor i el bacallà mantecato (un bacallà sec que compra directament a Venècia i per això no el té sempre). Seguir amb els spaghetti alle vongole, és a dir amb cloïsses; o el risotto al nero di seppia, aquí detalla que fa l'arròs amb la carn de la sèpia, no només amb la tinta. El fetge de vedella a la veneciana i el bacallà a la vicentina són altres recomancions per assaborir el Bacaro. Si hi aneu, deixeu-vos aconsellar per aquest apassionat de la cuina, que farà que saliveu abans que els plats arribin a taula. Per acabar, no dubta en escollir el zabaione amb galeta, com se serveix a la seva ciutat natal. Carrer Jerusalem, 6, Barcelona.

Raffaelli | La Toscana

Pappardelle al ragú de Raffaelli.
Pappardelle al ragú de Raffaelli.

En un carrer de Gràcia s'hi amaga Raffaelli, el restaurant que va muntar Sandro Raffaelli quan va arribar a Barcelona des de Lucca, i que ara comanden les seves filles, Greta i Gioia, amb els xefs Michele Puggioni i Antonio Caruso als fogons. Amb parets plenes de records de la seva casa familiar de La Toscana, és un local petit però amb tres sales amb molta personalitat. Encara que no són una pizzeria, tenen vàries opcions de pizza fregida que es converteixen en un bon entrant, especialment la de mozzarella regada amb uns polsims de tòfona. El vitello tonnato també és una bona manera d'arrencar l'àpat, rodó de vedella amb una fina maionesa de tonyina. El pappardelle amb ragú de porc senglar o els tordelli lucchesi amb ragú toscà són molt representatius de la seva cuina. Per arrodonir el tiberi, té molta fama el seu tiramisú però també són una temptació els ravioli fregits amb crema de riccota i fruits vermells. Carrer Luis Antúnez, 11, Barcelona.

Can Sardi | Sardenya

Bottarga amb api a Can Sardi.
Bottarga amb api a Can Sardi.

Can Sardi manté l’essència del típic bar de la Barceloneta que hi havia abans en aquest local del carrer Pepe Rubianes, amb les seves rajoles blanques i blaves que conserven el seu origen de taverna marinera. En aquest restaurant, regentat per Niccolo Poli, l’àpat comença i acaba amb formatge. D’entrants, la taula sarda amb formatge pecorino i ovinfort i verdures sobre un pa molt fi i cruixent en forma de làmina anomenat carasau. Imperdible és la bottarga (ous de mújol salats i assecats en làmina) acompanyada d’api. La mateixa bottarga però en polsim dona gust a la fregola sarda, una pasta feta amb sèmola típica de Sardenya que acompanya amb cloïsses. L’altra pasta que podreu catar són els culurgiones, fets a mà al seu obrador, farcits de patata i menta amb salsa de tomàquet i pecorino. Per acabar, formatge, com dèiem. Aquest cop dins d’una mini seada amb mel i amb reducció de Mirto. Es tracta d’una massa fullada de sèmola amb forma de disc que es farceix amb formatge pecorino i ratlladura de llimona, passada per la fregidora. Tant bo com contundent. Carrer Pepe Rubianes, 25, Barcelona.

Galú | Sicília

Els plats del Galú.
Els plats del Galú.

La cuina de Sicília és humil com aquesta illa, però això no vol dir res. A vegades el més bo resulta el més bàsic, i així és en aquest local de l'Eixample, amb un interiorisme que també beu de la senzillesa. Niko Sciomione està al capdavant de Galú i demostra que en aquesta illa menjar bé és una prioritat amb receptes tradicionals com la caponata (estofat amb albergínies) amb tonyina fresca o  l'arancinette (una versió petita de l'arancino, la bola d'arròs fregida i farcida que a Sicília és per tot arreu) amb tinta de calamar. Però un dels seus entrants més aclamats són les carxofes a la planxa amb pesto d'alfàbrega i pecorino. Entre els plats principals destaquen la pasta amb sardines, on el sabor d'aquest humil peix predomina a cada mos, i el risotto amb eriçons de mar. També expliquen la seva cuina el peix espasa a la palermitana o les albergínies a la parmigiana. Un àpat sicilià cal tancar-lo amb un cannolo, una massa enrotllada amb forma de tub o caneló que porta a dins ricotta i trossets de festuc. Si no sou de dolç, podeu acabar l'experiència amb pa casolà i olives sicilianes. Carrer Rosselló, 290, Barcelona.

Le Romane | Roma

Els carbonara de Le Romane.
Els carbonara de Le Romane.

Té fama de fer els millors espaguetis a la carbonara de Barcelona. Renato Letizia, el xef i propietari, diu sorneguer que els carbonara que es fan aquí mereixerien sis anys de presó a Roma. El crim és posar-li nata o llet. La carbonara autèntica es fa només amb el rovell de l'ou, i no s'hi posa bacó o cansalada, sinó guanciale, un greix amb carn magre que s'obtè de la galta del porc. També porta pebre, pecorino i l'aigua de coure la pasta, a més d'"amore", com diu en Renato. Impulsat per una inquietud de canviar de vida va recalar a Barcelona, on va obrir aquest local fa tres anys, però a la seva ciutat va regentar un restaurant durant 27 anys. Vol oferir l'experiència de menjar a Roma sense agafar l'avió, i ho fa a través dels spaghetti alla carbonara, de la pasta alla amatriciana, servida amb els bucattini, un espagueti amb un forat al mig per on penetra tot el sabor de la salsa; i la pasta amb cacio e pepe (pecorino i pebre negre). El supplí (bola d'arròs amb salsa de tomàquet) amb ragú de carn és una altra de les seves especialitats, i la bruschetta, un antipasto de pa amb oli i sal cuït a la graella. Com a entrant també recomana les seves pizzes quadrades per compartir, que es poden dividir amb diferents ingredients. Per acabar, recomana un milfulles de crema de mascarpone amb trossets de xocolata. Carre Muntaner, 103, Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ