El món ja és butlerià

"L’objectiu del text era obrir el camp de possibilitats del gènere sense dictar quins tipus de possibilitats s’haurien de materialitzar”, assenyala Judith Butler (Cleveland, EUA, 1956) al substanciós prefaci que acompanya Problemes de gènere (publicat originalment el 1990 i traduït ara al català), una reflexió escrita gairebé una dècada després i que ja abordava la gran controvèrsia que havia causat el llibre, un dels textos fundacionals de la teoria queer i alhora un assaig cabdal per entendre com s’ha articulat el moviment feminista aquestes darreres dècades.

L’estudi crític de les categories de sexe, gènere i orientació sexual porta la filòsofa nord-americana a afirmar que el gènere és performatiu, és a dir, que “el que considerem una essència interna del gènere es fabrica a través d’un conjunt sostingut d’actes, plantejats a través de l’estilització del cos”, uns actes, conductes i rituals que a través de la repetició es naturalitzen i consoliden una determinada il·lusió d’identitat (ser llegit com a dona o home, per exemple), però que en cap cas són inherents al subjecte, sinó que el subjecte n’és més aviat l’efecte. Per Butler una pràctica com el drag, doncs, té un gran potencial de subversió perquè justament desemmascara l’arbitrarietat d’aquests rols de gènere i evidencia el que tenen de construcció social.

PROBLEMES DE GÈNERE

Judith Butler
Traducció de Bel Olid
Angle Editorial
334 pàgines
18,90 euros

Butler, però, arriba a aquesta idea de performativitat després d’haver dedicat bona part del llibre a analitzar i qüestionar els postulats de la psicoanàlisi, en un cos a cos ni més ni menys que amb Sigmund Freud, Jacques Lacan i Julia Kristeva, desplegant un estil que esdevé opac si no s’està familiaritzat amb la terminologia pròpia d’aquests autors, però que es fa més llegidor quan dialoga amb pensadors que li són més propers, com Michel Foucault i sobretot Monique Wittig, que li serveixen també per reflexionar sobre les maneres de subvertir el discurs hegemònic, unes propostes que també passen pel llenguatge: “Els termes reinones, camioneres, femmes, nenes, queer, fins i tot la reapropiació paròdica de bollera i marica, redespleguen i desestabilitzen les categories de sexe i les categories originàriament despectives per a la identitat homosexual”.

Han passat 30 anys des d’aquesta “intervenció provocadora en la teoria feminista”, tal com l’ha definit ella mateixa, i es pot dir que el món que rep avui aquesta traducció ja és més butlerià: l’autodeterminació de gènere és llei i el binarisme comença a fer fallida amb la proliferació de noves categories —només cal fer un cop d’ull a LGBTA Wiki per constatar-ho— que el pensament de Butler ha contribuït a fer emergir. Tot i així, els problemes de gènere persisteixen, els cossos i comportaments no normatius encara són objecte de discriminació i aquesta batalla per la visibilitat i l’obertura de les categories és encara una lluita molt lligada a la supervivència.

Aquest mateix 2021, Butler hi tornava a dir la seva en unes jornades virtuals a Monterrey: “El feminisme no és un moviment només per a les dones, sinó per a tothom que vulgui viure en un món amb una igualtat radical”. Com apunta també al llibre, el subjecte del feminisme és obert i es va reformulant a través de la pròpia acció, com demostra l’intens debat sobre la transsexualitat, i és alhora una lluita indestriable d’altres que preocupen igualment l’autora, com el descolonialisme i el canvi climàtic, que cada cop es fa més palès.

Llegir Butler, tot i la complexitat de les seves reflexions, és sempre obrir el camp, estar disposat a afluixar la cotilla de la identitat per, al cap i a la fi, respirar una mica millor. Ara falta que aquest aire sigui respirable.