Selecciona Edició
Connecta’t

SOS Monuments qüestiona els últims treballs a la Casa Batlló de Gaudí

L’entitat considera que la nova escala d’evacuació ha eliminat part de l’edifici protegit, mentre que la propietat assegura que tot s’ha fet segons el pla director del 2014

L'escala creada a la Casa Batlló per crear una nova circulació en aquest edifici de Gaudí.
L'escala creada a la Casa Batlló per crear una nova circulació en aquest edifici de Gaudí. EL PAÍS

L’última intervenció a la Casa Batlló, l’obra d’Antoni Gaudí al número 43 del passeig de Gràcia, un edifici reconegut com a patrimoni de la humanitat el 2005, ha estat qüestionada per SOS Monuments, entitat formada per arquitectes, restauradors, arqueòlegs i historiadors, entre altres professionals, amb 25 anys d’experiència defensant la bona gestió del patrimoni cultural català. I ho han fet a través d’un document en què expliquen els seus punts de vista sobre els últims treballs fets en aquest edifici. Sobretot, la nova escala que comunica els pisos superiors amb la planta baixa, concebuda per aconseguir que els visitants que hi entren i els que en surten no es creuïn i que funcioni, a més, com el necessari lloc d’evacuació en cas d’emergència.

Als propietaris de la Casa Batlló els ha sorprès el document, després de diverses reunions amb representants de l’entitat per solucionar dubtes. En tot cas, remeten al pla director de la casa del 2014 per justificar els treballs de restauració dels últims anys, en què s’han invertit 15 milions d’euros, més 15 milions més des del 2019 en la instal·lació de les noves apostes tecnològiques i immersives amb la finalitat de generar noves ofertes i guanyar nous públics.

Segons SOS Monuments, per instal·lar-hi l’escala s’ha hagut d’eliminar part dels forjats de l’edifici, ja que l’espai d’un pati interior preexistent no era suficient. L’entitat defensa que la declaració com a monument historicoartístic de la Casa Batlló el 1969 afecta tot el bloc, no només la intervenció que va fer Antoni Gaudí a la finca preexistent del 1906 en què va transformar les dues façanes, la planta noble, la seva escala d’accés, un dels patis i la terrassa. Es basen en el fet que en aquell mateix moment es van declarar altres edificis de Gaudí i en alguns d’aquests es van especificar quines parts, però en el cas de la Casa Batlló no.

Per ells, la Llei de patrimoni cultural català de 1993 prohibeix “expressament la supressió de qualsevol part del bé, excepte si aquestes parts suposen una degradació del bé o que l’eliminació suposi una millor interpretació històrica”, cosa que creuen que no és el cas. Per això es pregunten, “sense posar en dubte que les obres s’han fet amb tots els permisos, amb quin criteri s’ha eliminat i com ha estat possible que les autoritats encarregades de vetllar pel patrimoni [la Generalitat] han donat els permisos necessaris per construir aquesta escala”.

Una de les dues noves instal·lacions immersives instal·lades a la Casa Batlló de Gaudí, el 'Gaudí Cube'.
Una de les dues noves instal·lacions immersives instal·lades a la Casa Batlló de Gaudí, el 'Gaudí Cube'.

A més, segons explica Ricardo Vergara, arquitecte i president de SOS Monuments: “No està clar que l’escala compleixi aquesta finalitat, ja que no té barana en un dels costats, ni senyalització que indiqui la direcció d’evacuació. A més, l’escala no comunica els pisos superiors amb el carrer, sinó que porta al pis subterrani i d’aquí s’accedeix a l’exterior per una altra escala”. També, prossegueix: “Els elements decoratius que s’hi han col·locat distorsionen la seva finalitat. Si és una escala d’evacuació, ha de ser-ho totalment. Hi ha molta ambigüitat i poca claredat”, continua Vergara.

Es refereix a la instal·lació de l’arquitecte japonès Kengo Kuma realitzada amb cadenes penjades per un dels seus extrems que es mouen en passar-hi. Els 164.000 metres de cadenes d’alumini folren les parets i el sostre de l’escala, i passen del color blanc al negre així que es va de dalt a baix. Per Vergara, “la instal·lació d’aquesta obra, en cas d’emergència, que recordem que és la funció de l’escala, dificulta l’evacuació ràpida de l’edifici”.

Vergara reconeix que “la rehabilitació de la zona més visitada i coneguda és meritòria i que la recuperació d’alguns elements desapareguts mitjançant reproduccions és una aposta interessant i legítima”, però apunta que, de vegades, “queda devaluada per una execució molt millorable, com l’arrimador de fusta que hi havia el 1906.” Un arrimador que els gestors de l’edifici han refet a partir de fotografies de l’època, ja que no s’ha conservat cap fragment de l’original.

Gaudí Dôme, la segona de les instal·lacions immersives de la Casa Batlló, des de fa uns mesos.
Gaudí Dôme, la segona de les instal·lacions immersives de la Casa Batlló, des de fa uns mesos.

Per Vergara, la instal·lació de Kuma “no aporta res a la comprensió del monument i és gratuïta”. També ho són, segons ell i la seva entitat, les dues instal·lacions immersives “creades com a reclam de ser experiències mai tingudes fins aquell moment”. Per ells, ni Gaudí Dôme, en què el visitant entra en la ment de l’arquitecte, ni Gaudí Cube, en una estructura a l’interior de la qual es projecten a gran velocitat imatges relacionades amb Gaudí i la seva obra, “aporten res en absolut a la visita i no hi ha cap explicació del que s’està veient”.

Des de la família Bernat, propietaris de l’edifici des de 1993 i des del 2003 a través d’Inmobiliaria Casa Batlló, asseguren que els “va sorprendre el document ja que ens vam reunir en dues o tres ocasions per explicar-los tots els seus dubtes”. I lamenten que “les incoherències en el text de SOS Monuments generin malentesos”. Segons ells, els treballs s’han realitzat dins dels criteris que estableix el pla director de la Casa Batlló aprovat el desembre del 2014, que va començar a desenvolupar-se el 2017 i en el qual les actuacions prioritzen la recuperació dels elements que corresponen al projecte i l’obra de Gaudí i que “permet l’avaluació del conjunt de l’edifici i de cada un dels seus espais, i determinat clarament aquelles parts que es conservaven del projecte de Gaudí, que en molts casos havien estat, lamentablement, alterades”. Unes alteracions que “rebaixen el valor de l’obra de Gaudí” i per això aquests treballs estan justificats i aprovats.

Part superior de la façana principal de la Casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí (1906).
Part superior de la façana principal de la Casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí (1906).

Segons expliquen: “L’escala d’evacuació no s’ha disposat al pati interior, sinó l’ascensor que garanteix la total accessibilitat a l’edifici”. I asseguren que l’escala s’ha creat a l’espai on hi havia “les cuines dels pisos de renda, del qual no se’n conservava cap original, ja que la planta noble, primera, segona i quarta planta havien estat enderrocades als anys seixanta”. Després de reconèixer que “l’única alteració ha consistit en l’eliminació del forjat per poder disposar-hi l’escala”, incideixen que “l’escala ha estat dissenyada perquè discorri dins de l’espai de les antigues cuines, sobrepassa aquest espai i fa caure parets que delimitaven aquests espais”.

Quant al fet que l’escala no permeti accedir a la planta del carrer, mantenen que “ha estat consensuada amb el departament de Bombers de Barcelona i permet que les dimensions de l’escala minimitzin l’afectació de l’edifici”. També, que l’escala compta amb “tota la senyalítica i elements de seguretat, com ha certificat una empresa de control externa”, i que les cadenes de la instal·lació de Kuma “no envaeixen l’espai de l’escala d’evacuació”.

Vergara lamenta que “els punts expressats per SOS Monuments a aquests treballs es prenguin com una crítica i no com una cosa que serveixi per ajudar a millorar un edifici patrimoni de la humanitat, a més de per conciliar diferents punts de vista. Encara que el projecte estigui aprovat, la realitat et pot portar a canviar-lo, i en el cas del passamà, està clar que és necessari en una escala d’evacuació”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >