Selecciona Edició
Connecta’t
TEATRE

Temporada teatral d’accent feminista a la Sala Fènix

10 de les 14 obres estan dirigides per dones i són de producció local

Isabella Pintani i Felipe Cabezas a la Sala Fènix.
Isabella Pintani i Felipe Cabezas a la Sala Fènix.

La Sala Fènix, el petit però molt actiu teatre ubicat al cor del Raval de Barcelona, reivindica la igualtat de gènere i la situa com un dels eixos vertebradors de les produccions que conformen el cartell de la seva nova temporada, que s’inaugura avui amb Tecnócrata, de l’autor libanès Anthony Kmeid. D’un total de 14 obres que programa la sala, 10 estan escrites o dirigides per dones i són de producció local, una aposta de teatre feminista i “de proximitat”.

Entre els espectacles previstos, la sala estrenarà cinc obres, portarà dues produccions més de fora de Catalunya i acollirà tres muntatges impulsats pel col·lectiu Teatres de Proximitat.

La programació gira entorn de diversos eixos que determinen la voluntat de la sala per reafirmar la seva aposta per “el teatre compromès” i amb l’objectiu de “crear, compartir i difondre valors artístics, humans i socials”. A partir de temes com la identitat individual i col·lectiva, l’antiracisme, la memòria històrica i la crítica social, a més del component feminista, s’ha construït el cartell, amb produccions que es poden veure des de principis de setembre fins a finals d’abril.

La dona que va cridar tant que és va buidar, de la companyia Les Fugitives, és la primera proposta feminista de la Fènix. Es tracta, segons la seva autora, Maria Ten, d’una combinació de monòlegs de diferents personatges, en què es barregen “l’opressió subtil i contínua” amb “la veu oprimida dels personatges de l’obra d’Àngel Guimerà”. Ten, a més, protagonitza i dirigeix aquesta proposta que pretén ser ”un homenatge a totes aquelles dones que lluiten pels seus somnis”.

Al cartell de la nova temporada repeteix Miseria, la coproducció del festival Grec, Suika Producciones i Sala Fénix. L’obra, que parteix de la falta d’empatia humana davant del sofriment aliè, està dirigida per Sergi Pompermayer i escrita per Queralt Riera. Felipe Cabezas, director artístic de la sala, puja a l’escenari en solitari per interpretar aquesta obra sobre el drama que suposa la soledat i el representa a partir d’una forta crítica social. L’artista argentina Mara Ortiz plasma l’índole antiracista de la programació amb l’obra Índia, en què introdueix el concepte “identitat marró” per referir-se als emigrants llatinoamericans.

El “compromís social” de la sala també es tradueix en la participació d’aquesta en diferents projectes que promouen la inclusió i la igualtat, com és el cas de Raval Teen Project, una iniciativa comunitària que va guanyar la Beca Ciutat de Barcelona 2020 en què els adolescents del barri barceloní se situen al centre de l’activitat creativa i d’investigació.

Quant a Tecnócrata,</CF> l’espectacle inaugural (fins al dia 19), que dirigeix i protagonitza Anthony Kmeid, < NO1>donarà el tret de sortida de la nova temporada. L’autor libanès dirigeix i protagonitza aquest drama<NO>és un drama basat en la dicotomia que es produeix entre el “jo real” i el “jo fictici” a les xarxes socials. L’obra gira al voltant de la “pornografia de les emocions” que es produeix en el món digital, així com “la venda barata de l’ésser humà a canvi de likes i acceptació social”.

Vídeo, imatge i moviment componen l’obra de l’autor establert a Barcelona, encara que nascut a Xipre després de la fugida de la seva família del Líbande producció local

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >