Selecciona Edició
Connecta’t

Una bodega de tota la vida, gens ‘vintage’

Lluny de tendències i modes, la Bodega Massana, entranyable i anyenc local d’Horta, es manté fidel a la tradició culinària de sempre

Bar Bodega Massana al barri d'Horta de Barcelona.
Bar Bodega Massana al barri d'Horta de Barcelona.

El concepte ‘bodega’ s’ha popularitzat molt en els últims anys a Barcelona, la qual cosa és un risc en una ciutat que compra qualsevol discurs d’autenticitat impostada com si això no fos un oxímoron. Hi ha locals nous que el disseny més cool ha tunejat a la recerca d’aquesta atmosfera anyenca, de tota la vida... d’una vida que resulta que, potser, no arriba a l'any. I hi ha bars, simplement, de tota la vida.

La Bodega José Massana va obrir les portes com Can Ripollet (alguns veterans del lloc encara recorden aquesta denominació d’origen) a la planta baixa d’una casa (ara antiga) del número 1 del carrer Horta, el 1930. En aquest temps era un carrer molt transitat per carros i gent que passaven per l’antiga riera d’Horta i aquí paraven a prendre un got de vi, o donaven compte d’un esmorzar de ganivet i forquilla, o s’entretenien fent una partideta de cartes. Tot això queda. El 1950, la família Massana es va fer càrrec del negoci amb la intenció de seguir endavant i fa 70 anys que acumula solera, com els vins. Sense ostentar, gens vintage. Autèntica.

Els veïns continuen freqüentant la bodega i continuen anant a comprar el vi a granel, els obrers continuen seient a les taules del marbre per reconfortar-se amb esmorzars copiosos, i la gent gran continua fent una parada per prendre un vermut, un vi o una barreja(brandi amb moscatell, per exemple) a la barra i fer l’aperitiu. Des que va obrir després del confinament, l’horari és de 8 a 15.30 hores de dimecres a dissabte i, els dijous i divendres, també de 19 a 22.30. Els diumenges, sessió de migdia, d’11.30 a 16. Dilluns i dimarts, tanca.

La bodega tens diversos espais (a banda de la cuina): una barra a l’entrada, davant botes de vi i vermut, on prendre una copa o una cervesa, dret; la barra tomba cap a l'esquerra ja a la sala més àmplia, decorada amb fotos antigues i addictives del barri d’Horta, amb diverses taules de marbre o fusta, algunes de les quals (en els remots temps prepandèmics) compartien comensals que potser no es coneixien. Aquesta sala dona a un pati petit i entranyable on prendre alguna cosa a la fresca en un parell de taules altes. Dos barrils situats a l’entrada, al carrer per als vianants, són el refugi dels que van amb pressa o... els fumadors.

Però el més important, per sobre de l’autenticitat, és el producte i el seu tracte. El Carles, al capdavant de la bodega des de fa 15 anys, s'espavila bé als fogons. Fer dos ous ferrats és molt fàcil; fer-los amb art, no tant. N'hi ha que neixen estrellats, amb referència a la sèrie de televisió britànica que va popularitzar TV3 als 80, diu la pissarra que anuncia la varietat d’ous trencats: amb braó de porc, amb cansalada, amb cecina, amb foie, amb pernil, amb xistorra, amb bacallà al pebre verd...

Els esmorzars són marca de glòria de la casa. Són clàssics de la cuina tradicional. El secret, si de cas, és a la brasa: botifarra (blanca o negra), botifarró de ceba, cansalada, béicon, salsitxes, xai, bistec, ous ferrats, amanida amb sardinetes... Tot, acompanyat per exquisides mongetes (o patates fregides, si es prefereix, fetes al moment, és clar). I, com mana el clàssic i marca de la casa, porró de vi. La mateixa qualitat en el producte i originalitat en les combinacions per als entrepans, de pa de llenya o pa de coca: bull, pernil ibèric, anxoves, sardines, béicon i formatge manxec, salsitxes, sobrassada, truites... (Els peasodebocata són de bogeria: ploma ibèrica, enciam, pebrot verd i salsa agredolça, per exemple).

L’hora de l'aperitiu, sovint, es confon amb la de l’esmorzar, per aquestes delicioses alteracions en els costums i els horaris de la gent. A més de conserves de tota mena i en combinacions d’allò més diverses, sempre regades per la salsa de la casa, a la pissarra de la paret del fons veiem transcrit el festival de tapes: tripa, pebrotets de Padrón, moixama, patates braves (atenció: un capítol a banda!), cap i pota, croquetes, truita de patata amb ceba.

I, els dissabtes, maridatges. “Aquesta idea se’ns va acudir per necessitat”, explica el Carles. “Tenia acumulada una quantitat important de xacolí i havia de donar-li sortida. Llavors un amic enòleg em va suggerir que fes maridatges. El primer estava cantat: el clàssic bacallà al pil pil amb xacolí”. Des d’aleshores, ja fa uns quants anys, els dissabtes hi ha combinacions d’una tapa d’autor (així de clar) amb el vi que millor casi: mans de porc amb gamba i copa de vi negre del Priorat; bacallà amb piparres i copa de rosat del Penedès; maigret d’ànec amb salsa de porto i figues, amb vi negre del Penedès... Cada dissabte un de diferent. Poc més que una tapa, excel·lent i, d’acord amb la resta, a bon preu.

La concessió a la modernitat està en la beguda. El vintònic és un gintònic amb ginebra de la casa macerada amb cítrics, servit en una copeta de vi. Gairebé un tast, no més. El que passa és que, després, un va i se’n demana un altre. Com amb tot.

Maridatges, petits grans plaers

Any de fundació: 1930

Propietaris: La família Massana es va fer càrrec de la bodega el 1950. El Carles s’encarrega dels fogons.

Plat recomanat: Apostin pel maridatge de dissabte, a cegues. I per les patates braves, amb pell, cruixents per fora i al punt per dins i amb l’exquisida salsa de la casa.

La millor hora: Sobre les 11 del matí, quan la majoria dels clients han acabat d’esmorzar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >