_
_
_
_
_

La ruta de l’orxata

Obradors artesans de Barcelona i Badalona fan front comú per promoure la beguda de xufa ideal per a l'estiu

Gelateria Fillol de Badalona.
Gelateria Fillol de Badalona.
Mar Rocabert Maltas

L’orxata és una de les begudes que assenyalen estiu. Només ens en recordem quan fa calor, però en alguns llocs la serveixen tot l’any i bé ho saben els amants d’aquesta beguda dolça. Si és artesana només porta tres ingredients: xufa, aigua i sucre, i la clau està en l’equilibri. Alguns dels artesans que defensen amb passió i des de fa molts anys l’orxata han fet front comú amb una ruta amb l’objectiu de reivindicar l’orxata artesana d’autor com una beguda refrescant única, saludable i plena de possibilitats per les seves combinacions, amb granissats o gelats. A més, volen arribar a noves generacions per mantenir viva aquesta tradició. Per això, han creat un passaport que podeu trobar en qualsevol de les orxateries associades. Si segelleu totes les parades de la ruta, tindreu una orxata gratis. Teniu temps per fer-la fins a l'octubre. Us expliquem quines orxateries són i la història que tenen darrere.

Sirvent Parlament

És un clàssic. Sirvent del carrer Parlament té fama de tenir una de les orxates més bones de Barcelona. Dídac Mullor Sirvent, quarta generació al capdavant d’aquesta gelateria, que també té una botiga al carrer Balmes, explica que fins a principis de novembre tenen orxata. Després ja comença la temporada dels torrons i el 6 de gener tanquen, fins a la següent temporada, que comença a l’abril. En l’última dècada ha crescut molt la demanda d’orxata sense sucre i molts dels clients la barregen amb la tradicional, així no és tan dolça. Però de barreges se’n fan moltes més. De l’orxata barrejada amb granissat de llimona en diuen canari o palmera. Si es mescla amb granissat de cafè es diu piscolabis. Va ser el seu besavi, Tomás Sirvent Planelles, fabricant de torró a Xixona, qui va arribar a Barcelona el 1928. Primer estava al costat del Mercat de Santa Caterina, al carrer Freixures, i des del 1943 estan al mateix lloc del carrer Parlament, tocant a la Ronda Sant Pau, en un local amb dues portes on sempre hi ha cua. Carrer Parlament, 56 / Balmes, 130, Barcelona.

La Campana

Situada al carrer Princesa, La Campana és un dels llocs clàssics del casc antic de la ciutat per prendre una orxata. Laura Ferrer explica que cada any l’elaboren amb menys sucre perquè els paladars estan canviant. També l’ofereixen sense sucre i molta gent en demana meitat i meitat per rebaixar-ne la dolçor. També és habitual combinar l’orxata amb una bola de gelat a dins. Els sabors que hi van més bé són la xocolata o el torró de Xixona. Però de barreges se’n fan de tot tipus. Tenen un client que és fan de l’orxata amb gelat de tiramisú, comenta Ferrer, quarta generació de la família que regenta aquest local, i explica que aquest estiu estan remuntant després que el passat fos molt desolador pels efectes de la pandèmia. La història de La Campana es remunta al 1890, quan el seu besavi, Francisco Mira Miralles, va muntar un obrador de torrons a Xixona. El 1908 va obrir la primera botiga a Barcelona, a la plaça de l’Àngel, i des del 1922 estan al mateix local del carrer Princesa, que manté el mobiliari i terra original, a més de la façana, amb les portes i els rètols de fusta. Carrer Princesa, 36, Barcelona.

Fillol Badalona

Des de la part baixa del carrer del Mar de Badalona, la família de Xavi Juan serveix orxata artesana des dels anys vint. Ell és la quarta generació al capdavant de la gelateria Fillol i explica que la ruta ha estat molt ben acollida perquè l’orxata té molts seguidors. “En una setmana alguns ja havien fet tota la ruta”, explica. La raó d’aquesta iniciativa és “promocionar l’orxata entre les noves generacions” perquè “és molt natural i saludable”, apunta. Una orxata sola ja val la pena però és una beguda que convida a les barreges, amb granissat de llimona, gelat de xocolata o torró, o fins i tot amb granissat de maduixa, com la venen a Fillol. Explica que va ser un oncle del seu avi, a qui li deien Tio Fillol i era de Xàtiva, qui va fundar la botiga i feien l’orxata davant del client. No té gaires secrets però sí un procés lent. La xufa és un tubercle que creix sota terra i s’ha d’assecar abans de començar a manipular-la. Quan arriba a l’obrador s’ha de rentar i deixar unes hores en aigua, després es desinfecta i es tritura en un molí per obtenir una pasta. Aquesta pasta es passa per la premsa per extreure’n el suc i la polpa, que es filtra perquè quedi ben fina. Se li afegeix el sucre i a refredar. Carrer Sant Joaquim, 4, Badalona.

El Tío Che

El Tío Che també té història i fama a la ciutat. La va fundar Pere Joan Iborra el 1912, procedent d’un poble d’Alacant. Teresa Moreno, casada amb un besnet del fundador, explica que van venir a Barcelona perquè anaven camí de fer les Amèriques, però el vaixell trigava en salpar i mai van arribar a creuar l’Atlàntic. En lloc de fer el salt, van muntar una botiga a la Barceloneta, que als anys trenta es va traslladar al Poblenou, des del 1940 a la Rambla del Poblenou, on són ara. Són de les poques que serveixen orxata tot l’any. Quan la barregen amb una bola de gelat l’anomenen flotaor, amb granissat de llimona li diuen murciana, i aquí el cubano no es fa amb orxata, sinó que és llet merengada amb una bola de gelat. A més, també tenen una curiosa barreja que anomenen cordial: orxata barrejada amb granissat d’ordi, curiosa beguda fet amb una recepta que feien els seus avantpassats i han mantingut. Si hi aneu un dimecres tindreu un fartó de regal amb l’orxata. És el dia de la fartonà. Rambla del Poblenou, 44, Barcelona.

La Valenciana

La Valenciana, al carrer Aribau, és un altre clàssic de Barcelona, i de les poques que està oberta tot l’any i tenen orxata sempre. A més, aquí serveixen orxata granissada, una raresa a la ciutat però la més demandada a València, on tots els establiments ofereixen orxata líquida i granissada, i on aquesta té molta més fama o la mixta, una barreja de la líquida i la granissada. Aquí també hi podreu sucar fartons,  aquest tipus de brioixeria amb forma de bastó que és molt popular a València, on se suquen a l’orxata. Severino Cortés explica que els seus són artesans, fets amb oli d’oliva o amb llard. Fa 110 anys que fan les delícies dels fans de l’orxata amb xufa procedent d’Alboraia, i des d’aleshores està regentada per la mateixa família. Carrer Aribau, 16, Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_