Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

Quan en una sèrie es parla de la pròstata

‘El método Kominsky’ explica amb un somriure el crepuscle d’unes vides

Michael Douglas (dreta) i Alan Arkin protagonitzen 'El método Kominsky'.
Michael Douglas (dreta) i Alan Arkin protagonitzen 'El método Kominsky'.

Quan un dels temes de conversa principal dels dos amics protagonistes d’una sèrie són els problemes de la pròstata no cal rumiar gaire per endevinar que és una història crepuscular on la mort ronda i atrapa. Ara bé, això es pot explicar de moltes maneres. Des de la tragèdia sense pal·liatius a la comèdia més destarotada. Chuck Lorre, el creador d’El método Kominsky (Netflix), fa una barreja de registres —tendresa i somriure, principalment de la mateixa manera que a Sandy Kominsky (Michael Douglas, 76 anys) li agrada beure Jack Daniels amb Dr Pepper. Tot i la tebior d’alguna crítica que ha dit que era inconsistent i que els actors i la gent gran es mereixen més profunditat (!¡), Lorre et fa durant tres temporades la crònica d’una amistat generosa i pètria; de la recuperació d’un somni abandonat; d’inevitables, definitives, absències… Lorre, doctor en humanitats, creador de The Big Bang Theory i amb una joventut arriscada, segons les biografies, sap quan frenar per evitar que derrapi l’exhibició de sentiments o les escenes còmiques (més basades en situacions que en acudits).

Les dues primeres temporades estaven sostingudes per la història d’amistat àcida però indestructible entre Kominsky, un actor fracassat que sobreviu amb una escola d’art dramàtic, i Norman (Alan Arkin), el seu ric i vidu agent. Arkin va abandonar al final de la segona temporada i els guionistes van haver d’encetar la tercera amb el seu funeral. Una cerimònia dominada per la causticitat dels parlaments sobre el difunt. Per exemple, la descripció per part de la seva nova amiga dels quarts d’hora eròtics dels dimecres i diumenges al matí havent de passar, això sí, prèviament per la farmaciola.

La substitució d’aquest personatge podia ensorrar aquesta temporada final que acaba d’estrenar la plataforma. Però el gran remei es diu Kathleen Turner (66anys). Una Turner amb el cos castigat per la mala salut i les medicines que ha sabut envellir sense amagar-se. Interpreta excepcionalment el paper de l’exesposa de Sandy que torna per viure amb la seva filla el temps que li resta. Total, la millor temporada, molt ben acompanyada pels altres personatges que envolten Kominsky i que el volen seduir, enganyar (és el marmessor de l’herència de Norman) o retreure-li antigues conductes. A uns —per exemple, els hereus de Norman— Kominsky els castiga, però a d’altres, encara que s’hi baralli, els necessita. I en aquesta necessitat, que verbalitza al final del darrer capítol, hi ha la moral que pots treure de la sèrie.

I qui vulgui aprofundir en la matèria pot recuperar —no serà una pèrdua de temps— el treball que van fer Ricky Gervais (The Office, After life) i la seva gent entre el 2012 i el 2014. Sempre amb la fórmula tan estimada per Gervais del fals documental, Derek t’explica la vida, i la mort, dins d’una residència d’ancians. Gervais interpreta un auxiliar de capacitats limitades però d’una bondat infinita, com la de la noia que porta la institució, Hannah (Kerry Godliman), que dona refugi a personatges estrambòtics i sap fer tornar a la vida laboral i social una convicta de biografia desgraciada. “És la primera vegada que em donen un 10”, li diu quan Hannah puntua el seu treball a l’expedient de l’autoritat tutelar.

Els residents viuen el seu epíleg sense drames i Derek (Ricky Gervais) ho resol tot, quasi sense voler, amb afecte i capacitat de perdó (així fa feliços, per exemple, els darrers dies del seu pare). Té el perill que tanta bondat embafi, però Gervais l’esquitlla ajudat, també, per la necessitat que té l’espectador que les coses vagin bé a la bona gent... que ja toca. Res, una victòria sobre els petits entrebancs de la vida i que dura l’estoneta que som per aquests barris.

Per completar el seminari sobre la matèria, Filmin estrena el 23 de juny El agente topo, de la xilena Maite Alberdi. Documental, aquest cop autèntic, sobre un avi a qui una agència de detectius introdueix en una residència d’ancians per investigar si es dona, o no, un bon tracte als estadants.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >