Selecciona Edició
Connecta’t

M. Teresa Cabré, primera dona que presideix l’Institut d’Estudis Catalans

L’expresidenta de la Secció Filològica aspira a fer l’IEC más visible i demana als poders públics que el punt de vista dels seus experts sigui vinculant

Maria Teresa Cabré, nova presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans.
Maria Teresa Cabré, nova presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. EP

L'Institut d’Estudis Catalans (IEC) inaugura el seu primer mandat encapçalat per una dona. La fins ara presidenta de la Secció Filològica de la institució, Maria Teresa Cabré, ha obtingut la presidència tal com estava previst, ja que la seva ha estat l'única candidatura que s'ha presentat. El resultat de la votació confirmava l'elecció del nou òrgan de govern encapçalat per Cabré amb una majoria de vots a favor (198 d'un total de 216).

Doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra, Cabré va obtenir la distinció a la seva trajectòria amb la Creu de Sant Jordi, que se li va atorgar el 2015. El tàndem de vicepresidentes format per Marta Prevosti i Maria Corominas se suma a l'equip liderat per Cabré, juntament amb Àngel Messeguer, nou secretari general. Un equip que presumeix de ser el que té més presència de dones en la història de l'IEC. Fins avui, només hi ha hagut presència femenina en tres ocasions, una d'elles a causa de la substitució imprevista de Joan Solà, vicepresident de l'IEC el 2009, després de la seva defunció. Mariàngela Vilallonga va ocupar el càrrec fins al seu nomenament com a consellera de Cultura de la Generalitat el 2019.

El nou mandat assumeix un gran nombre de reptes, entre els quals destaca la voluntat de difondre i donar a conèixer la institució com a tal, així com la tasca de recerca que duu a terme. “Volem posar a disposició la gran qualitat de la feina que s'està fent a l'IEC per retornar a la població en forma de coneixement allò que se'ns ha donat com a institució i promoure aquelles investigacions que responguin a necessitats concretes de la ciutadania”, ha assegurat la nova presidenta en el discurs inaugural. En aquest sentit, Cabré afirma que l'IEC “es coneix poc i s'ha d'adaptar al segle XXI; fer-se visible en les circumstàncies actuals i no en les que es va crear”, moment que es remunta a l'època en la qual Enric Prat de la Riba presidia la Mancomunitat de Catalunya.

Va ser Prat de la Riba qui va impulsar la creació de l'IEC juntament amb altres institucions perquè Catalunya disposés d'estructures sòlides. Precisament, Cabré s'ha remuntat al moment de la creació de l'IEC, que es va considerar un dels pilars de la societat catalana, per referir-se a un dels seus reptes exposats en la seva candidatura: la voluntat que l'Institut tingui una opinió reconeguda pels poders públics. En aquesta via, Cabré ha defensat que “l'opinió d'aquesta institució en diferents matèries beu de les investigacions científiques que els seus membres duen a terme, per la qual cosa demanem que els poders públics ens tinguin en compte en el moment de la presa de decisions i que el nostre punt de vista sigui vinculant”.

Justament amb l'objectiu de donar a conèixer l'opinió de la institució, així com també les investigacions i els reptes acadèmics que es desenvolupen en aquesta, la presidenta ha manifestat la necessitat d'adaptar l'IEC a la digitalització. A més, la presència de la institució en el món digital permetria facilitar l'accés a les investigacions i, per tant, fer créixer la repercussió del coneixement català en diverses matèries. “Volem ser visibles i tenir un abast universal des d'una perspectiva catalanística, és a dir, que des de la particularitat del nostre territori puguem donar a conèixer la nostra feina”, afirma la presidenta. Cabré ha posat l'accent en el concepte de catalanística, per referir-se a tot el coneixement que té relació amb el patrimoni català i reforça la idea de fomentar la recerca en la llengua catalana. Assegura que aquesta voluntat de foment ha d'impulsar el català, malgrat que, probablement, es requereixi una altra llengua “de més abast” per internacionalitzar aquestes investigacions.

En matèria de llengua catalana, la lingüista i filòloga catalana ha destacat la creació d'un nou diccionari normatiu pancatalà, que assegura que només serà possible mitjançant la cooperació de tots els territoris de parla catalana. Malgrat “no deixar de tenir en compte els diferents trets i dialectes del català, cal trobar la fórmula per implementar una norma única i compartida per mantenir viva la llengua sense que es fragmenti”, ha assegurat la nova presidenta.

Malgrat que el nou govern no inaugurarà mandat fins a principis de curs, la nova cúpula directiva ja disposa d'un full de ruta per complir els seus objectius, concretament per donar visibilitat a la institució a través de l'engegada d'un pla de renovació enfocat especialment a les xarxes socials i la instauració de noves formes de treball basades en la digitalització, adequades al panorama actual.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >