Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona fa un pas cap a una alimentació més sostenible

Els sectors gastronòmics italià i barceloní debaten sobre la necessitat d'un canvi en el sistema alimentari actual

Daniele Rossi i Chiara Lombardi, impulsors del moviment Slow Food. Ampliar foto
Daniele Rossi i Chiara Lombardi, impulsors del moviment Slow Food.

El 26% dels aliments que es malbaraten a tot el món prové del sector de la restauració. Així ho demostra un estudi realitzat per l'ONU i l'organització associada WRAP, dedicada a la millora de la sostenibilitat del planeta. A més, el 34% dels agents contaminants del planeta provenen de la indústria alimentària, la qual cosa evidencia que és necessari un canvi en el sistema d'alimentació actual.

Aquest any, Barcelona ha agafat el relleu de Milà per convertir-se en capital de l'alimentació sostenible, motiu pel qual s'han planejat una sèrie d'iniciatives per conscienciar la població. La Cambra de Comerç Italiana de Barcelona i el Consolat General d'Itàlia han promogut en col·laboració amb la Casa Seat les xerrades Futura. Sostenibilitat a les ciutats del demà, en les quals quatre restauradors italians i el fundador del moviment Slow Food, Carlo Petrini, han debatut sobre gastronomia i sostenibilitat des de la seva pròpia experiència.

A finals dels anys vuitanta, començava a parlar-se de la filosofia de l'slow food (ecogastronomia), que va sorgir per preservar la identitat cultural gastronòmica dels territoris i per combatre la indústria fast food. Carlo Petrini va posar, per primera vegada, el debat sobre la taula a Itàlia i ha aconseguit traslladar-lo a més de 160 països.

En aquest mateix sentit, Diego Rossi, xef i propietari del restaurant Trippa de Milà, afegeix: “Quan parlem de sostenibilitat, sempre ens referim al remei i no a la prevenció”. Al seu restaurant, la filosofia del residu zero (basada a generar el mínim de residus) es posa en pràctica mitjançant l'aprofitament total del producte, elaborant plats de triperia que permeten treure el màxim profit de l'animal.

I és que l'alta gastronomia també pot ser sostenible mitjançant la presa de decisions que respectin el medi ambient a partir de l'elecció de productes locals i de temporada. “Barcelona ens permet tenir productes locals i de temporada tot l'any, no només pel que ens ofereix la ciutat, sinó també pel seu entorn privilegiat, amb zones com el Maresme o el Prat”, apunta Max Colombo, cuiner i copropietari del restaurant Xemei i del Bar Brutal.

Malgrat el recent debat sobre el que suposa oferir menús degustació en restaurants d'alta gastronomia, també existeix la possibilitat de fer-ho de manera sostenible. “La manera en què treballem ens permet ser sostenibles, mitjançant productes de temporada, l'aprofitament del producte i la contractació de proveïdors petits i independents”, afirma Paolo Casagrande, xef del restaurant Lasarte.

La pandèmia també ha contribuït a refermar alguns dels punts clau de l'slow food, com el respecte pel producte local. El Mercat de la Terra, iniciativa de la delegació d'aquest moviment a Barcelona, va experimentar un boom durant i després del confinament. “Ens van descobrir nous clients però també proveïdors que van veure en el mercat una sortida per als seus productes”, assegura Daniele Rossi, cofundador de l'Slow Food a Barcelona i copropietari del restaurant Rasoterra.

Com a capital de l'alimentació sostenible, l'Ajuntament de Barcelona ha programat esdeveniments com el Menú de les estacions, que tindrà lloc a l'octubre, al qual s'han sumat més de 200 restaurants per elaborar una carta amb productes de temporada i implementar-la durant l'estació de la tardor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >