Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits polítics salven les diferències per impulsar la cultura a Barcelona

Els grups municipals acorden les línies estratègiques per aconseguir que la cultura ocupi un espai central i enfortit

Óscar Ramirez (PP), Gemma Sendra (ERC), Joan Subirats (PSC), Ferran Mascarell (JuntxCat) i Eva Parera (Barcelona pel Canvi), després de la presentació del Pacte per la Cultura a Barcelona.
Óscar Ramirez (PP), Gemma Sendra (ERC), Joan Subirats (PSC), Ferran Mascarell (JuntxCat) i Eva Parera (Barcelona pel Canvi), després de la presentació del Pacte per la Cultura a Barcelona.

A Catalunya tothom recorda el pacte cultural impulsat pel conseller Joan Rigol el 1985, establint el camí de com calia unir esforços entre tots per aconseguir que la cultura ocupi un espai central. Amb aquesta finalitat neix el pacte signat entre l'equip de govern de Barcelona i els partits de l'oposició que s'ha presentat aquest divendres. Es tracta d'unes línies generals que s'aniran desplegant amb l'horitzó final del 2030 i que es basen en sis eixos: cultures populars i interculturalitat; arts visuals, museus, arquitectura i disseny; mitjans i comunicació; arts escèniques; humanitats, escriptura i literatura, i memòria, patrimoni i història. S'ha presentat aquest divendres al matí amb la presència de tots els partits polítics, una imatge realment inèdita en el panorama polític barceloní i català, amb la idea que, governi qui governi, la cultura sigui central en la vida de Barcelona.

Tot va començar el novembre del 2019 en el marc de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament, impulsada per ERC i JxCat i secundada per tots els partits amb representació a l'Ajuntament, i encara que la pandèmia ha dificultat els treballs, aquest divendres s'ha pogut presentar el document que recull les principals línies d'actuació.

Al Saló de Cent de l'Ajuntament a la presentació hi havia Joan Subirats, tinent d'alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives; i els regidors portaveus de Cultura dels diferents partits de l'oposició: Gemma Sendra, d'ERC; Ferran Mascarell, de JxCat; Óscar Ramírez, del PP, i Eva Parera, de Barcelona pel Canvi. L'acord presentat se suma al pla global impulsat pel govern de Colau aprovat a finals d'abril en el qual es van injectar 69 milions per impulsar 100 accions, com la utilització de baixos per a tallers, assajos i exhibició d'art, l'impuls d'una moneda cultural i la gratuïtat dels museus.

El pla, ara com ara un marc molt teòric de treball, planteja unes línies inicials de 10 propostes en les quals es parla de replantejar l'arquitectura dels grans equipaments, els seus sistemes de govern, la mida, possibles aliances; el finançament de la cultura, analitzant els recursos disponibles i els possibles; el gènere i la cultura a la ciutat; la interculturalitat; la capitalitat cultural i científica de la ciutat; el patrimoni; les indústries culturals; l'art, la cultura i la ciència; el sistema educatiu i la internacionalització cultural de la ciutat.

Gemma Sendra i Joan Subirats, durant l'acte.
Gemma Sendra i Joan Subirats, durant l'acte.

A partir d'ara serà el Consell de la Cultura qui vetllarà pel desenvolupament de les propostes del pacte i articularà un calendari de debats, grups de treball i comissions en l'horitzó del 2023 i del 2030, en el qual s'aniran concretant cadascun dels aspectes.

Subirats ha remarcat que és un full de ruta que neix en un moment en el qual la Generalitat s'ha compromès a doblar el seu pressupost de Cultura i s'està enllestint l'acord de cocapitalitat que representarà una injecció econòmica d'uns 20 milions d'euros per part de l'Estat, després d'anys d'incomplir els acords amb la ciutat. Per Subirats, a més, aquest document és una bona contribució per aconseguir una recuperació de la cultura, després del mal any que ha passat per la pandèmia.

Per Sendra, ha d'ajudar a crear nous instruments de finançament i ha de servir per crear sinergies de treball. “Hi ha molta informació dispersa, però hi ha molta feina feta pel Consell de Cultura i el CoNCA, que ens permetrà avançar molt. Hem de veure què es pot aprofitar i què és vàlid per a Barcelona”. El pacte és bo perquè, assegura, “Als polítics se'ns interpel·la perquè siguem eficaços i creiem sinergies i aconseguim tots els recursos possibles, però el repte que tenim al davant és gran”. Al seu parer, els principals reptes són el de la dignificació dels llocs de treball de la cultura; la revisió de la relació entre els espais públics i privats, i el reequilibri de l'ecosistema cultural de la ciutat, reafirmant pols com el de Montjuïc i el Paral·lel o la Rambla i altres de nous com el de Glòries.

Marcé, Mascarell i Parera, durant la presentació del pacte per la cultura de Barcelona.
Marcé, Mascarell i Parera, durant la presentació del pacte per la cultura de Barcelona.

Mascarell, un veterà en la gestió de la cultura barcelonina i catalana, ha recordat que els acords previs a la ciutat van permetre impulsar els plans de biblioteques o les fàbriques de creació, ha assegurat que el pacte “ha de servir per recuperar la idea que la ciutat està plena de talent, i això s'ha de convertir en la seva identitat, ja que li dona fortalesa”. Mascarell ha assegurat que “davant de l'evident pèrdua de fortalesa cultural” calia fer alguna cosa. “És l'inici, no el final, d'un pla estratègic que ens agradaria haver presentat. Som al preàmbul, però hem de felicitar-nos per l'acord que hem de fer el més ambiciós possible”, ha reconegut, i ha recordat la necessitat d'acceptar la diversitat, consolidar el sistema públic de la ciutat, “que requereix inversió, ja que està en una fase delicada, i la necessitat d'assumir decisions de caràcter estratègic en camps com el sector audiovisual, que està deixant d'existir”. Mascarell ha admès que la realitat actual és diferent. “Tot és nou, no cal copiar coses anteriors, però sí que hi ha una pauta que s'ha de seguir”, ha dit.

Ramírez també s'ha felicitat per l'acord, tot i que ha assegurat que no coincideixen en el 100%. Cadascú pot impulsar la seva marca en aquest pacte cultural. És obert i ampli i s'han recollit diferents idees, mentre que Marcé ha dit que és la primera vegada que s'aconsegueix posar la cultura incloent-hi el marc de l'economia i l'educació.

Subirats ha reconegut que la cultura sempre necessita més recursos, però ha recordat que a Barcelona el 6% del pressupost es destina a Cultura, la qual cosa representa una despesa per persona i any de 90 euros. “Des del punt de vista comparatiu no està malament, si ho comparem amb la resta d'Espanya, on només Bilbao té una xifra similar i Madrid ronda els 50 euros, mentre que ciutats com Berlín hi destinen uns 100 i la Generalitat, al voltant de 30 euros per persona i any”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >