Selecciona Edició
Connecta’t

Les ceràmiques sense floritures d’Artigas i Hamada

El MNAC reuneix 140 peces de dos dels principals creadors del segle XX a força de modelar el fang i dominar el foc

Els vuit gerros creats a partir del 1959 i durant dos anys per Artigas per al seu client Bonaventura Martí.
Els vuit gerros creats a partir del 1959 i durant dos anys per Artigas per al seu client Bonaventura Martí.

La domesticació de plantes i animals, la sedentarització i l'elaboració d'eines polides es consideren (en un procés que va començar al Pròxim Orient fa 8.000 anys) una de les grans revolucions de la humanitat, la neolítica, en la qual també es van crear les primeres ceràmiques, un signe que els humans començaven a ser cada vegada més civilitzats. Des de llavors la ceràmica ha evolucionat poc: terra i aigua en mans d'un artesà-creador que acaba, després de l'acció del foc, creant ja no peces útils per beure o emmagatzemar gra, sinó autèntiques obres d'art. Com les creades per dos dels grans ceramistes del segle XX: el català Josep Llorens Artigas (1892-1980) i el japonès Hamada Shoji (1894-1978), autors d'unes obres sense artificis, de línies pures i poques decoracions; dos grans amics que el MNAC ha tornat a reunir a l'exposició Els colors del foc. Hamadas-Artigas, que es podrà veure's fins al 3 d'octubre.

Geró (henko) creat en gres esmaltat amb els dits per Hamada el 1962. ampliar foto
Geró (henko) creat en gres esmaltat amb els dits per Hamada el 1962.

Comissariada per l'especialista Ricard Bru, en la presentació de l'exposició, ahir dijous, hi havia el director de la Fundació Josep Llorens Artigas, Isau Llorens, i el ceramista i escultor Joan Gardy Artigas, net i fill del ceramista català, respectivament, a més del director del MNAC, Pepe Serra, nebot-net d'un altre dels culpables d'aquesta relació d'amistat i fascinació mútua de dècades entre els dos creadors: el també artista, ceramista i viatger aventurer Eudald Serra, que durant 13 anys va viure al Japó, fins que el 1948 va tornar a Barcelona, casat amb una nipona i pare d'una filla, i es va dedicar a difondre tot el que havia viscut i vist convertint-se en un element fonamental en les relacions entre Catalunya i el Japó.

En l'exposició s'han reunit només 140 peces dels dos creadors, “però són les millors, perquè parlessin per si soles”, va explicar Bru, que ha reunit peces procedents del Victoria & Albert Museum de Londres, la Fundació Maeght de Saint-Paul de Vence, el Museu del Disseny de Barcelona, la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, així com de col·leccions privades. Una mostra que es preveia inaugurar el novembre del 2020, però la pandèmia ha retardat fins a aquest mes de juny.

Hamada Shoji, el 1961, mostrant un dels plats adquirits per Eudald Serra que es poden veure a l'exposició.
Hamada Shoji, el 1961, mostrant un dels plats adquirits per Eudald Serra que es poden veure a l'exposició.

En un vídeo introductori es veuen els dos treballant, Artigas a Gallifa (Vallès Occidental) i Hamada a Mashiko (Japó), mostrant com tots dos tenien maneres diferents de dur a terme les seves obres. “Mentre que Artigas tractava cada peça amb molta delicadesa, com si fossin úniques i diferents, Hamada les sacsejava i les tractava amb força”, ha explicat Bru. Algunes de les peces que es veuen en les filmacions del 1969 i el 1970 són les mateixes que es poden veure després a la sala. Com el conjunt de vuit gerros creats per Artigas per encàrrec de Bonaventura Martí i que va fer a partir del 1959 durant dos anys, a força d'anar seleccionant-los en les diferents coccions per crear un conjunt harmònic. “Encara que diferents, tots dos buscaven peces expressives, suprimint tota decoració superficial, buscant l'essencial”, ha insistit Bru, al costat d'aquests gerros, tasses i bols de formes simples i acabats esmaltats. Segons Joan Gardy, “el meu pare i Hamada treballaven amb llibertat total, tenint en compte que el més important era que parlessin les ceràmiques i seguint el precepte de Mies van der Rohe que menys és més”.

Joan Gary Artigas treballant la ceràmica davant de l'atenta mirada del seu pare Llorens Artigas i de Joan Miró, el 1963.
Joan Gary Artigas treballant la ceràmica davant de l'atenta mirada del seu pare Llorens Artigas i de Joan Miró, el 1963.

Artigas i Hamada es van conèixer el 1952 en un congrés de ceramistes a Londres. Artigas ja havia descobert de la mà d'Eudald Serra la seva admiració per la ceràmica que es feia a Àsia Oriental, sobretot les del moviment mingei, que buscava destacar el valor de l'artesania popular de línies depurades i simples molt d'acord amb la seva no renúncia a les tradicions. Però no seria fins a deu anys més tard, el 1962, quan es van tornar a trobar. Va ser en les noces de Joan Gardy i Ishikawa Mako al Japó. Els padrins van ser Hamada i la seva dona, cosa que va intensificar la relació entre els dos artistes des d'aquell moment. La relació va ser tal que el fill d'Artigas va copiar els plànols del forn de Hamada per construir-ne un d'idèntic a Gallifa, on es van coure moltes de les peces creades en col·laboració amb Miró, amb qui Artigas pare i fill van treballar més de 35 anys. Bru, segons ha revelat el net de Llorens Artigas, treballa en les memòries inèdites d'aquest ceramista, que aviat s'editaran.

L'exposició, amb un pressupost de 239.000 euros, es complementa amb fotografies dels dos artistes en diferents moments de la seva vida, cartes, retalls de premsa i revistes i objectes com quimonos i paravents. Segons Serra, sense citar expressament l'Hermitage, ha reivindicat “la potència dels fons que hi ha a la ciutat” i ha apuntat que: “Hauríem de treure'ns el provincianisme de sobre”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >