Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA | CAROLINA PUNSET

“Ara hi ha voluntat i sintonia entre les dues comunitats”

Carolina Punset, advocada, destaca l’hospitalitat de la Comunitat Valenciana, on viu des de fa 28 anys sense haver trencat el vincle familiar amb Catalunya

Carollina Punset, al Palau de la Generalitat valenciana.
Carollina Punset, al Palau de la Generalitat valenciana.

Carolina Punset va nàixer en Whashington, però porta vivint a la Comunitat Valenciana des que va acabar la universitat: a Finestrat, a Altea, i ara amb 50 anys compagina Dénia amb València, on treballa com a assessora de la Presidència de la Generalitat. “Les meues arrels, la meua família, el meu lloc de trobada sempre ha sigut Catalunya, la casa familiar de Girona. També a Tarragona, on el meu avi treballava de metge rural. No soc només catalana, però és part de la meua identitat. El meu pare era més català que la sardana”, comenta l’exeuroparlamentària amb Ciutadans sobre Eduard Punset, el polític i popular divulgador científic mort fa dos anys.

Des de la seua perspectiva, les relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya haurien de ser més fluides. “Desgraciadament, el nacionalisme ha triomfat en totes les seues versions i ha contaminat l’ambient: des de l’espanyolisme més ranci de Vox fins al nacionalisme excloent independentista català, passant pel regionalisme que reclama el seu espai en la societat valenciana”, sosté l’advocada. Considera que la designació com a president català de Pere Aragonès, d’Esquerra Republicana, i la “concepció generosa de la identitat sense imposicions” del president valencià, el socialista Ximo Puig, poden evitar confrontacions “estèrils” i acostar més els dos territoris. Partidària del diàleg, va visitar Carles Puigdemont el 2018 a Waterloo per sondejar possibles vies d’enteniment, per la qual cosa va ser objecte de múltiples crítiques dels sectors més conservadors i del seu partit aleshores.

Ecologista i antiga regidora d’Urbanisme a Altea, Punset defensa un nacionalisme basat en la defensa de la terra, del seu paisatge, del producte autòcton i de proximitat. “El que més m’agrada de Catalunya és que fins i tot en l’últim poble de Girona hi ha un sentiment de cosmopolitisme i modernitat. Et sents a Europa, malgrat el procés. També que sap posar en valor el producte local, l’artesania, allò que és propi, seu. En canvi, a la Comunitat Valenciana falta cohesió en la societat civil i ganes. No hi ha un acord per a defensar lo nostre, que no és només la llengua, sinó també el patrimoni natural, els productes. Vas als supermercats i no veus distingida la taronja valenciana, per exemple. Em fa ràbia. Als pobles no és fàcil trobar les coses autòctones. S’ha deixat que s’arrase el seu territori en la costa. En primera línia de mar, només hi ha una desena part sense construir. Em sembla que el més patriota és una política urbanística de protecció del territori”, explica la política, al seu despatx del Palau de la Generalitat.

Als pobles valencians no és fàcil trobar les coses autòctones.
I s’ha deixat arrasar la costa

“Pel costat més brillant, València és una terra d’acolliment, hospitalària, molt generosa. A València sent l’alegria en la vida diària. Dona la sensació que ací és igual l’idioma que parles i d’on vingues; hi ha una llibertat que he experimentat i que visc. Et sents molt ben acollida”, afegeix.

No creu que el procés haja perjudicat la relació. “La Comunitat Valenciana ha romàs bastant aliena a aqueix procés, que ha sigut molt complicat de gestionar per a tothom... Crec que ara mateix hi ha una intenció de deixar-ho aparcat i de pensar que es conviurà amb això, però és absurd. O se li dona solució o s’enquistarà. La societat valenciana, perquè no renuncia al seu sentiment de diferenciació, ha intentat romandre d’esquena. Fins i tot els partits més pròxims, com podria ser Compromís, no s’hi han posicionat en cap moment d’una manera explícita. Tots hem perdut la batalla. Perquè estem empatats. Tothom haurà d’engolir gripaus i colobres, asseure’s a parlar i dialogar. I les relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya poden ser útils si hi ha conflicte, perquè crec que ara hi ha voluntat, empatia i sintonia entre les dues comunitats”, afirma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >