_
_
_
_
_

La Virreina, de rècord Guinness

Valentín Roma, després de la seva renovació com a director de l'equipament municipal de la Rambla, presenta 52 exposicions per als propers quatre anys

José Ángel Montañés
Una de les fotografies de la brasilera Castiel Vitorino Brasileño que es podran veure a La Virreina.
Una de les fotografies de la brasilera Castiel Vitorino Brasileño que es podran veure a La Virreina.

Valentín Roma (Ripollet, 1970) acaba de renovar com a director de La Virreina Centre de la Imatge, i continuarà al capdavant d'aquest equipament municipal situat a la Rambla durant els propers quatre anys, fins al maig del 2025. Però no és d'estranyar. En els seus primers quatre anys, Roma ha programat 42 exposicions –dedicades a Barbara Hammer, Susan Sontag, August Sander, Nora Alcarola, Claudia Zulian, Ignasi Solà-Morales, Lorenza Böttner i la fotografia creativa a Catalunya, 1972-1982, entre moltes altres–, 18 projectes d'investigació i 19 publicacions, a més d'una gran quantitat de programes públics. Una programació que ha portat aquest centre a ser el que menys descens de visitants ha registrat durant la pandèmia el 2020 (un 32,7%, quan la mitjana a la ciutat va ser del 73%) i a ser, juntament amb el Jardí Botànic, els únics que han crescut en visitants locals (4.000 persones). I tot amb pressupostos molt ajustats, gairebé mínims, per la qual cosa són dades que podrien inscriure's en un llibre dels rècords Guinness.

Aquest dimecres Roma ha presentat el seu projecte per als propers quatre anys, que segueix en la mateixa línia. Fins i tot la supera, perquè ha parlat d'un total de 52 exposicions (48 de presencials i quatre virtuals) seguint una sèrie d'eixos ben característics en el bon fer de Roma dels últims anys: fotografia, cinema expandit, temes de colonització, cossos no normatius, capitalisme i plaça pública, ciutat i arquitectura. I el que sí que és d'autèntic rècord, a la baixa, són els 939.000 euros de pressupost anual, dels quals només 455.000 són per a exposicions, 160.800 per a programes públics i els 323.000 restants per a publicacions, comunicació, etcètera.

Malgrat tot, Roma, sense concretar dates per a cadascuna de les mostres i activitats, però oferint un panorama a llarg termini inopinat per a un centre d'art contemporani, assegura que la seva intenció és “provocar un salt qualitatiu”. I ho vol aconseguir dedicant exposicions a fotògrafs poc representats en l'àmbit espanyol, com l'italià Guido Guidi, el moçambiquès Ricardo Rangel i el francès Michel Journiac o la brasileña Castiel Vitorino Brasileiro i nous projectes d'altres més coneguts, com Joan Fontcuberta, “amb alguna cosa nova que sorprendrà”, Antoni Miralda, de qui es podrà veure una mostra sobre la fotografia de moda que va fer dels anys seixanta i setanta, no coneguda, com tampoc ho són les fotografies de l'escriptor nord-americà William S. Burroughs.

En la seva obstinació d'“enfortir les peculiaritats i la rellevància de la institució”, La Virreina també dedicarà mostres a Genesis P. Orridge, Marguerite Van Cock, James Romenberger, Adrià Julià, Oriol Vilapuig, Art Lasson, Sonia Abella, Mar Arza i Antonio Gagliano.

L'eix dedicat al cinema expandit, ha continuat Roma, seguirà amb “mostres de dimensió internacional entorn de figures com Pedro Costa, Stan Douglas i Ulrike Öttinger. Les exhibicions col·lectives tornaran a tenir cabuda a la programació de La Virreina, amb exemples com el projecte museogràfic dedicat a la primera etapa del grup d'artistes cubans “Los carpinteros (1992-2003)”, en la qual encara eren tres els components d'aquest famós col·lectiu.

Els seus objectius durant aquest mandat passen per reforçar el perfil municipal de La Virreina perquè entri en diàleg amb una xarxa de museus del panorama estatal, a més d'incrementar la seva activitat, fidelitzar el públic local, garantir les experiències formatives i “mantenir la hiperactivitat” del centre.

També pretén ampliar les ajudes a la nova creació i a les línies de recerca, per la qual cosa La Virreina destinarà una mitjana de 65.000 euros anuals a produccions “inèdites” d'artistes locals. També un total de 100.000 euros (25.000 per any) dedicats a encàrrecs i un total de 60.000 destinats a la investigació. Tot amb la finalitat de convertir La Virreina en “un motor de dinamització sectorial en el context de la ciutat” després de reconèixer que fins ara s'ha prioritzat “la línia argumental dura, forta i clara” sobre diferents referents de múltiples disciplines des dels anys cinquanta del segle XX fins a l'actualitat.

El tinent d'alcalde Joan Subirats, responsable de la cultura municipal, després de recordar que el projecte de Roma va ser valorat pel jurat com a “excel·lent, sòlid i consistent, una nova visió amb un gran coneixement del sector”, ha destacat el valor del projecte de Roma, que assegura que aporta un gran coneixement del sector i que ha convertit a La Virreina en “un dels espais culturals més actius i estimulants del país”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_