Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament i el Liceu confien que la reformulació de l’Hermitage faci tirar endavant el projecte

Els promotors asseguren que segueixen amb els seus plans i no renuncien a “emprendre accions legals”

Imatge virtual de la zona prevista per ubicar-hi l'Hermitage.rn
Imatge virtual de la zona prevista per ubicar-hi l'Hermitage.

“Hi ha una oportunitat per al Liceu d'intentar fer aquest projecte que sempre ha anhelat, des que es va estrenar el teatre amb una sala, que és el de poder tenir una segona sala a l'Hermitage”, ha dit el director general del Liceu, Valentí Oviedo, aquest dilluns. “Just ara s'inicien converses en les quals veurem si som capaços de fer encaixar aquests dos projectes”, ha continuat explicant, a preguntes dels periodistes, el que va ser també gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), després d'un acte celebrat a la seu d'aquest organisme a La Virreina. Oviedo també ha assegurat que “caldrà veure si pot ser en aquest espai i treballar-lo a fons, però si resulta que ha de ser en un altre lloc, doncs també a treballar a fons”, en referència a la idea que els 12.000 metres quadrats de l'espai públic destinat per a la construcció del museu amb els nous actors que s'han incorporat pugui ser insuficient.

En aquest mateix acte hi havia Joan Subirats, tinent d'alcalde de Barcelona, que ha assegurat: “Pel que sabem els promotors no estan només interessats a mantenir una posició tancada amb aquest tema, sinó que estan disposats a canviar-lo i la incorporació de Liceu forma part d'aquesta estratègia en la qual els promotors estaven d'acord i per tant estan oberts a altres alternatives”.

Oviedo i Subirats han coincidit per primera vegada, després de l'anunci que el Liceu té interès en el projecte de l'Hermitage, en la presentació de la nova iniciativa Barcelona Creació Sonora, en la qual 34 compositors podran estrenar les seves produccions a l'Auditori, el Palau i el Liceu, amb l'objectiu de promoure la creació musical emergent. També després d'una intensa setmana, en la qual el dimarts l'equip de govern municipal demanava temps per conèixer amb detall els plans del Liceu; l'endemà l'Autoritat Portuària no atenia la seva petició i aprovava la concessió per edificar al port el museu i que el divendres l'Ajuntament el rebutgés, amb els vots només del partit d'Ada Colau i l'abstenció del PSC de Collboni, enfrontant-se al Port.

Secció transversal de l'edifici que projecta Toyo Ito per al nou Museu Hermitage Barcelona.
Secció transversal de l'edifici que projecta Toyo Ito per al nou Museu Hermitage Barcelona.

Janet Sanz, la tinenta d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, va defensar divendres l'actitud de la meitat de l'equip de govern perquè el Port “es va precipitar” aprovant un projecte “vell” que no recull les modificacions que s'estan negociant amb la incorporació del Liceu i altres actors. Amb la negativa al “projecte només de l'Hermitage” s'obre, va dir, una “nova etapa per a un projecte nou que pugui incorporar la resta dels elements importants”. Per a Sanz els canvis impedeixen que el museu es construeixi a l'espai previst perquè és necessari “un edifici més gran” del que cap a la parcel·la prevista. Per al PSC, tant el Port com l'Ajuntament es van precipitar en les decisions i haurien d'haver esperat a tenir el nou projecte Hermitage-Liceu acabat de dibuixar.

Dissabte els promotors van anunciar en un comunicat que continuaven “adequant el projecte amb el Liceu sense renunciar a les accions legals que fossin necessàries en defensa dels nostres drets i legítims interessos”. Tot amb la intenció de “presentar a l'Ajuntament una proposta que s'adeqüi a l'acord aprovat pel consell de l'Autoritat Portuària per instal·lar el museu al recinte portuari”.

Des de l'Hermitage van assegurar que “continuem tenint el suport del Liceu i de l'Autoritat Portuària, de la societat civil [després de la signatura d'un comunicat a favor de 85 entitats empresarials i veïnals] i una part de l'equip del govern municipal, com també de la majoria dels regidors de l'Ajuntament, amb voluntat de generar els màxims consensos possibles i sempre dins del marge del procés administratiu que fa anys que es tramita”. Al seu parer, el seu projecte “s'ha desenvolupat en estricte compliment a la llei, alhora que ha superat tots els tràmits, especialment el de pública concurrència i s'ajusta a tots els requeriments tècnics i urbanístics”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >