Selecciona Edició
Connecta’t
Excursiones cerca Barcelona
Un jove contempla el capvespre sobre Barcelona des d'un gronxador penjat d'un arbre a les muntanyes de Collserola. getty images
Lonely Planet

15 excursions a una hora de Barcelona

15 fotos

Muntanyes amb formes surrealistes, termes romanes, mansions modernistes, cellers de cava, quadres de Picasso i un castell de sal. Natura, art i gastronomia molt a prop de la cosmopolita i animada capital catalana

  • A pocs 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona, Montserrat és molt més que una serra: és un autèntic símbol de la identitat catalana. Situada al cor d'un massís de formes surrealistes, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i la del Baix Llobregat, tots els seus monòlits rocosos tenen nom propi i suposa un autèntic repte trobar-los tots. L'elefant, el mico, la mòmia… són fàcils d'identificar. Altres pinacles costa més imaginar-se'ls convertits en el frare, el lloro o el sentinella…. Aquesta serra de siluetes impossibles acull  un monestir benedictí  del mateix nom que conté la talla romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya. I a la seva basílica canta l'Escolania de Montserrat, un dels cors de nens cantors més antics i prestigiosos d'Europa.   Per arribar-hi des de Barcelona, el millor és anar fins al poble de Monistrol i agafar el telefèric o el tren cremallera (uns 15 minuts) que puja fins al complex religiós. L'abadia en realitat consta de la zona monàstica pròpiament aquesta (basílica i dependències monacals) i dels edificis destinats a atendre els visitants. El Museu de Montserrat exposa peces de tots els temps i el nou Espai Audiovisual revela tots els misteris del santuari i de la muntanya. Després de visitar el recinte, val la pena endinsar-se en algun dels senders senyalitzats pels voltants, apropar-se a la Santa Cova o recórrer el Viacrucis des de la plaça Abat Oliba fins a la capella de la Solitud. O senzillament, perdre's per aquesta muntanya de gran riquesa geològica i paisatgística, declarada parc natural el 1987.
    1Monestir de Montserrat: la muntanya amb ànima A pocs 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona, Montserrat és molt més que una serra: és un autèntic símbol de la identitat catalana. Situada al cor d'un massís de formes surrealistes, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i la del Baix Llobregat, tots els seus monòlits rocosos tenen nom propi i suposa un autèntic repte trobar-los tots. L'elefant, el mico, la mòmia… són fàcils d'identificar. Altres pinacles costa més imaginar-se'ls convertits en el frare, el lloro o el sentinella…. Aquesta serra de siluetes impossibles acull un monestir benedictí del mateix nom que conté la talla romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya. I a la seva basílica canta l'Escolania de Montserrat, un dels cors de nens cantors més antics i prestigiosos d'Europa.

    Per arribar-hi des de Barcelona, el millor és anar fins al poble de Monistrol i agafar el telefèric o el tren cremallera (uns 15 minuts) que puja fins al complex religiós. L'abadia en realitat consta de la zona monàstica pròpiament aquesta (basílica i dependències monacals) i dels edificis destinats a atendre els visitants. El Museu de Montserrat exposa peces de tots els temps i el nou Espai Audiovisual revela tots els misteris del santuari i de la muntanya. Després de visitar el recinte, val la pena endinsar-se en algun dels senders senyalitzats pels voltants, apropar-se a la Santa Cova o recórrer el Viacrucis des de la plaça Abat Oliba fins a la capella de la Solitud. O senzillament, perdre's per aquesta muntanya de gran riquesa geològica i paisatgística, declarada parc natural el 1987.
    getty images
  • Un altre símbol de Catalunya és el cava. I per entendre'l i gaudir-ne, no hi ha res millor que una escapada a Sant Sadurní d'Anoia, considerada la capital del cava, a la comarca de l'Alt Penedès, 50 quilòmetres cap a l'interior des de Barcelona. Allà hi ha desenes de cellers que n'elaboren, i la majoria estan obertes al públic. N'hi ha de molt conegudes, com  les caves Codorníu , amb un edifici modernista (a la imatge) i 25 quilòmetres de cellers subterranis, o les  caves Recaredo , pioneres en viticultura biodinàmica. Però també hi ha altres cellers semifamiliars, amb un cava menys comercial però sovint de més qualitat. És gairebé obligat apuntar-se a un circuit guiat pel  Centre d’Interpretació del Cava  que mostra els orígens d'aquesta beguda que rivalitza amb el xampany francès i la història i evolució de les vinyes. Després, es fa indispensable visitar un celler i acabar el dia amb un tast. A l'octubre se celebra la Setmana del Cava, amb degustació d'espumosos de més de 50 cellers.    A més de la potent cultura del vi, Sant Sadurní té un interessant nucli antic amb mostres de modernisme, com l'edifici Cal Calixtus, amb una espectacular vidriera; els magatzems Santacana Roig, de Domènech Boada; o la casa rosada de Ca la Maria Sàbat, rematada per un floró i amb una espectacular balconada. Com a colofó a l'escapada, els amants del cacau no s'han de perdre  l'Espai Xocolata Simón Coll , que ens submergeix en una experiència sensorial mentre revela els secrets de l'elaboració de la xocolata.
    2Sant Sadurní d'Anoia: una immersió en el món del cava Un altre símbol de Catalunya és el cava. I per entendre'l i gaudir-ne, no hi ha res millor que una escapada a Sant Sadurní d'Anoia, considerada la capital del cava, a la comarca de l'Alt Penedès, 50 quilòmetres cap a l'interior des de Barcelona. Allà hi ha desenes de cellers que n'elaboren, i la majoria estan obertes al públic. N'hi ha de molt conegudes, com les caves Codorníu, amb un edifici modernista (a la imatge) i 25 quilòmetres de cellers subterranis, o les caves Recaredo, pioneres en viticultura biodinàmica. Però també hi ha altres cellers semifamiliars, amb un cava menys comercial però sovint de més qualitat. És gairebé obligat apuntar-se a un circuit guiat pel Centre d’Interpretació del Cava que mostra els orígens d'aquesta beguda que rivalitza amb el xampany francès i la història i evolució de les vinyes. Després, es fa indispensable visitar un celler i acabar el dia amb un tast. A l'octubre se celebra la Setmana del Cava, amb degustació d'espumosos de més de 50 cellers.

    A més de la potent cultura del vi, Sant Sadurní té un interessant nucli antic amb mostres de modernisme, com l'edifici Cal Calixtus, amb una espectacular vidriera; els magatzems Santacana Roig, de Domènech Boada; o la casa rosada de Ca la Maria Sàbat, rematada per un floró i amb una espectacular balconada. Com a colofó a l'escapada, els amants del cacau no s'han de perdre l'Espai Xocolata Simón Coll, que ens submergeix en una experiència sensorial mentre revela els secrets de l'elaboració de la xocolata.
    alamy
  • Des de fa anys,  Sitges és una de les destinacions LGTBI  amb més demanda internacionalment. Però aquesta localitat de platja a 40 quilòmetres al sud de Barcelona és molt més que una meca per a aquesta comunitat. Escapada gairebé obligada des de la capital catalana, aquest antic poble de pescadors, que ara és una ciutat de més de 30.000 habitants, té 17 platges de sorra finíssima i un passeig marítim ple de terrasses i bars de copes. També té un nucli antic amb molt d'encís, que combina museus i palauets, cases d'indians i alguna església, com la de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del segle XVII, amb una asimètrica silueta que caracteritza el perfil de la vila. Sitges és un dels enclavaments costaners que millor ha sabut combinar el turisme de cultura i platja amb una oferta heterogènia per a públics de totes les edats, que van des de les terrasses tranquil·les o els bars de tapes fins a les discoteques fora del nucli urbà.    L'oferta cultural té la seva primera parada al Museu del Cau Ferrat, l'espectacular casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931), amb obres del mateix pintor però també de Ramon Casas, El Greco, Zuloaga o Picasso i una interessant col·lecció de ferro forjat, vidre i ceràmica. El Palau de Maricel (només visitable els diumenges, amb guia) té unes espectaculars vistes al mar, i a dins, una col·lecció d'obres d'art, sobretot del noucentisme i el modernisme català. Dos esdeveniments amb els quals convé coincidir (o evitar, si el que busquem és tranquil·litat) són les festes de l'Orgull, al juny, i el Festival Internacional de Sitges, pioner del cinema fantàstic, ciència-ficció i terror, que se celebra des de fa més de mig segle. Als qui els agrada conduir poden arribar a Sitges des de Barcelona per una carretera plena de corbes que recorre la costa del Garraf, amb unes vistes meravelloses. Per a molts, és una de les carreteres més boniques de Catalunya.
    3Sitges: cultura, platges i cinema per a tothom Des de fa anys, Sitges és una de les destinacions LGTBI amb més demanda internacionalment. Però aquesta localitat de platja a 40 quilòmetres al sud de Barcelona és molt més que una meca per a aquesta comunitat. Escapada gairebé obligada des de la capital catalana, aquest antic poble de pescadors, que ara és una ciutat de més de 30.000 habitants, té 17 platges de sorra finíssima i un passeig marítim ple de terrasses i bars de copes. També té un nucli antic amb molt d'encís, que combina museus i palauets, cases d'indians i alguna església, com la de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del segle XVII, amb una asimètrica silueta que caracteritza el perfil de la vila. Sitges és un dels enclavaments costaners que millor ha sabut combinar el turisme de cultura i platja amb una oferta heterogènia per a públics de totes les edats, que van des de les terrasses tranquil·les o els bars de tapes fins a les discoteques fora del nucli urbà.

    L'oferta cultural té la seva primera parada al Museu del Cau Ferrat, l'espectacular casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931), amb obres del mateix pintor però també de Ramon Casas, El Greco, Zuloaga o Picasso i una interessant col·lecció de ferro forjat, vidre i ceràmica. El Palau de Maricel (només visitable els diumenges, amb guia) té unes espectaculars vistes al mar, i a dins, una col·lecció d'obres d'art, sobretot del noucentisme i el modernisme català. Dos esdeveniments amb els quals convé coincidir (o evitar, si el que busquem és tranquil·litat) són les festes de l'Orgull, al juny, i el Festival Internacional de Sitges, pioner del cinema fantàstic, ciència-ficció i terror, que se celebra des de fa més de mig segle. Als qui els agrada conduir poden arribar a Sitges des de Barcelona per una carretera plena de corbes que recorre la costa del Garraf, amb unes vistes meravelloses. Per a molts, és una de les carreteres més boniques de Catalunya.
    getty images
  • El massís del Montseny, a tot just 50 quilòmetres de la Rambla, és una de les escapades més tradicionals dels barcelonins quan volen sentir de prop la natura. El massís del Montseny és, a més, una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, cobert de boscos de faig, roure, pi, surera i alzina. A més de parc natural, aquest mosaic de cims, boscos i rius és reserva de la biosfera de la Unesco, per la seva rica flora però també per la seva fauna (senglars, guineus, genetes i nombrosos ocells, amfibis i rèptils). Aquesta muntanya i els seus pobles disseminats conviden a reflexionar sobre la relació dels humans amb l'entorn natural. Per conèixer aquest 'collage' de paisatges mediterranis i alpins es pot començar pel municipi de Sant Celoni, o al veí Campins, per donar després una volta fins a arribar al Montseny. Una ruta pel massís té un bon colofó en la localitat que dona nom al parc, amb l'exposició permanent 'El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l’home i la natura', a la Casa de la Cultura. A continuació d'aquesta mostra se'n pot veure una altra molt curiosa, 'Les esquelles d’en Jaume', una col·lecció de més d'un miler d'esquelles' donades per un pastor del poble.    Part del seu territori es troba a la comarca d'Osona, on Viladrau (que pertany a la província de Girona) és parada obligada, amb un nucli antic d'estrets carrerons, protegit a l'empara de l'església de Sant Martí. El poble és conegut per les seves deus d'aigua, que brollen en diverses fonts dels voltants, i també per ser el bressol d'un dels bandolers més famosos de Catalunya (Joan Sala i Ferrer, del segle XVII, conegut popularment com a Serrallonga), un Robin Hood del Montseny, de qui encara avui dia circulen multitud de llegendes.
    4Parc del Montseny: la trobada amb la naturalesa… i amb un Robin Hood català El massís del Montseny, a tot just 50 quilòmetres de la Rambla, és una de les escapades més tradicionals dels barcelonins quan volen sentir de prop la natura. El massís del Montseny és, a més, una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, cobert de boscos de faig, roure, pi, surera i alzina. A més de parc natural, aquest mosaic de cims, boscos i rius és reserva de la biosfera de la Unesco, per la seva rica flora però també per la seva fauna (senglars, guineus, genetes i nombrosos ocells, amfibis i rèptils). Aquesta muntanya i els seus pobles disseminats conviden a reflexionar sobre la relació dels humans amb l'entorn natural. Per conèixer aquest 'collage' de paisatges mediterranis i alpins es pot començar pel municipi de Sant Celoni, o al veí Campins, per donar després una volta fins a arribar al Montseny. Una ruta pel massís té un bon colofó en la localitat que dona nom al parc, amb l'exposició permanent 'El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l’home i la natura', a la Casa de la Cultura. A continuació d'aquesta mostra se'n pot veure una altra molt curiosa, 'Les esquelles d’en Jaume', una col·lecció de més d'un miler d'esquelles' donades per un pastor del poble.

    Part del seu territori es troba a la comarca d'Osona, on Viladrau (que pertany a la província de Girona) és parada obligada, amb un nucli antic d'estrets carrerons, protegit a l'empara de l'església de Sant Martí. El poble és conegut per les seves deus d'aigua, que brollen en diverses fonts dels voltants, i també per ser el bressol d'un dels bandolers més famosos de Catalunya (Joan Sala i Ferrer, del segle XVII, conegut popularment com a Serrallonga), un Robin Hood del Montseny, de qui encara avui dia circulen multitud de llegendes.
    alamy
  • La comarca barcelonina del Maresme, com que queda encaixonada entre la capital catalana i la Costa Brava, passa desapercebuda per a molts visitants. I és una veritable pena, perquè aquest tram de costa protegit pels massissos del Montnegre i el Corredor té racons tan espectaculars com un poble amb denominació d'origen pròpia, un mercat de flors, mansions modernistes i fins i tot un museu atapeït de dibuixos de Picasso, a més de magnífiques platges.   Al poble d'Alella, a dos quilòmetres del mar, encara hi queden boniques masies, algunes del segle XIV. Aquesta vila de llarga tradició vinícola té  la seva pròpia denominació d'origen  i els seus vins, que ja s'elaboraven en temps dels romans, poden provar-se al modernista  Celler Cooperatiu Alella Vinícola  i en altres cellers locals com  Bouquet dÀlella ,  Roura  o  Alta Alella . Després d'un bon tast de vins, es pot anar cap a la costa a les properes platges del Masnou, passar pel club nàutic i el port esportiu d'aquest poble i apropar-nos fins a Premià de Mar per descobrir alguns edificis neoclàssics, com la Masia Ribas, i altres de noucentistes, com Can Roure, o Can Manent, del segle XVI, l'edifici més antic del poble.   Els amants del disseny també poden visitar  el Museu de l’Estampació , que il·lustra sobre la història de l'estampació tèxtil a Catalunya. Tant a Premià com a gairebé tots els pobles de la ruta, després de visitar el centre val la pena baixar fins a la platja i, si el temps acompanya, fer una bona capbussada al mar. Per això, caldrà superar la via del tren, autèntica barrera arquitectònica entre els pobles i el mar. Per això és important que, en arribar a cadascun dels municipis, es presti especial atenció als pocs carrers que sempre en forma de túnel sortegen la via del tren (i sovint la Nacional II) i permeten arribar a les platges i els ports esportius de tot el Maresme.
    5Una escapada al Maresme i un vi a Alella La comarca barcelonina del Maresme, com que queda encaixonada entre la capital catalana i la Costa Brava, passa desapercebuda per a molts visitants. I és una veritable pena, perquè aquest tram de costa protegit pels massissos del Montnegre i el Corredor té racons tan espectaculars com un poble amb denominació d'origen pròpia, un mercat de flors, mansions modernistes i fins i tot un museu atapeït de dibuixos de Picasso, a més de magnífiques platges.

    Al poble d'Alella, a dos quilòmetres del mar, encara hi queden boniques masies, algunes del segle XIV. Aquesta vila de llarga tradició vinícola té la seva pròpia denominació d'origen i els seus vins, que ja s'elaboraven en temps dels romans, poden provar-se al modernista Celler Cooperatiu Alella Vinícola i en altres cellers locals com Bouquet dÀlella, Roura o Alta Alella. Després d'un bon tast de vins, es pot anar cap a la costa a les properes platges del Masnou, passar pel club nàutic i el port esportiu d'aquest poble i apropar-nos fins a Premià de Mar per descobrir alguns edificis neoclàssics, com la Masia Ribas, i altres de noucentistes, com Can Roure, o Can Manent, del segle XVI, l'edifici més antic del poble.

    Els amants del disseny també poden visitar el Museu de l’Estampació, que il·lustra sobre la història de l'estampació tèxtil a Catalunya. Tant a Premià com a gairebé tots els pobles de la ruta, després de visitar el centre val la pena baixar fins a la platja i, si el temps acompanya, fer una bona capbussada al mar. Per això, caldrà superar la via del tren, autèntica barrera arquitectònica entre els pobles i el mar. Per això és important que, en arribar a cadascun dels municipis, es presti especial atenció als pocs carrers que sempre en forma de túnel sortegen la via del tren (i sovint la Nacional II) i permeten arribar a les platges i els ports esportius de tot el Maresme.
    getty images
  •  Arenys de Mar , a la comarca barcelonina del Maresme, té un dels llocs més representatius en el seu cementiri, ple de panteons modernistes. El poeta Salvador Espriu (1913-1985) el va elevar a mite literari en convertir-lo en el Cementeri de Sinera (el nom d'Arenys amb les lletres invertides). La relació del poeta amb Arenys de Mar pot entendre's visitant el Centre Salvador Espriu, que informa sobre el llegat literari i la personalitat d'aquest insigne autor. Després de recórrer el cementiri, es pot arrodonir la visita a aquest poble costaner amb un dinar amb peix en algun dels excel·lents restaurants del port. A l'interior del poble hi ha altres parades interessants, com l'església de Santa Maria, amb un espectacular retaule barroc, i  el Museu Marès de la Punta , amb una àmplia col·lecció d'encaixos: tant aquí com al proper poble d'Arenys de Munt existeix una llarga tradició en l'art de teixir amb boixets. Als afores, a més del cementiri, es pot veure la Torre dels Encantats, una torrassa circular construïda entre els segles XIII i XIV.
    6Cementiri i port d'Arenys: panteons literaris al costat del mar Arenys de Mar, a la comarca barcelonina del Maresme, té un dels llocs més representatius en el seu cementiri, ple de panteons modernistes. El poeta Salvador Espriu (1913-1985) el va elevar a mite literari en convertir-lo en el Cementeri de Sinera (el nom d'Arenys amb les lletres invertides). La relació del poeta amb Arenys de Mar pot entendre's visitant el Centre Salvador Espriu, que informa sobre el llegat literari i la personalitat d'aquest insigne autor. Després de recórrer el cementiri, es pot arrodonir la visita a aquest poble costaner amb un dinar amb peix en algun dels excel·lents restaurants del port. A l'interior del poble hi ha altres parades interessants, com l'església de Santa Maria, amb un espectacular retaule barroc, i el Museu Marès de la Punta, amb una àmplia col·lecció d'encaixos: tant aquí com al proper poble d'Arenys de Munt existeix una llarga tradició en l'art de teixir amb boixets. Als afores, a més del cementiri, es pot veure la Torre dels Encantats, una torrassa circular construïda entre els segles XIII i XIV. getty images
  • Per descansar de l'enrenou de Barcelona, no hi ha res millor que una escapada a un bany termal. De sempre, Catalunya ha gaudit d'una llarga tradició balneària. Van ser els grecs i els romans els qui van introduir l'ús de l'aigua amb finalitats terapèutiques en aquesta zona de la Península, i des de llavors la passió per la pràctica del termalisme, facilitada per l'enorme riquesa de les aigües mineromedicinals, ha estat una constant en la història de Catalunya, especialment a partir de finals del segle XIX. Caldes d'Estrac, també coneguda com a Caldetes, és un poble costaner amb  un balneari de principis del XIX  que conserva el seu encant, i de la deu del qual emergeix aigua mineromedicinal a 38,8 graus.    A més, el poble té un altre atractiu sorprenent:  la Fundació  Palau (a la foto), un centre d'art gairebé desconegut que alberga obres de Picasso i altres artistes. Es tracta de la col·lecció particular de Josep Palau i Fabre (1917-2008), polifacètic poeta i escriptor que, gràcies a la seva estreta relació amb Picasso, Lorca, Alberti, Octavio Paz i altres celebritats, va connectar la cultura catalana amb els principals corrents artístics del segle XX. La seva exposició sorprèn amb obres de Gargallo, Nonell, Opisso i altres artistes, així com 50 quadres i dibuixos de Picasso (després del Museu Picasso de Barcelona, aquest és el segon espai expositiu de Catalunya amb més obres del genial pintor).    Altres balnearis, a més del d'Estrac, on pot gaudir-se del termalisme català són els de Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, Vallfogona de Riucorb, Sant Hilari Sacalm, Benifallet, Santa Coloma de Farners i la Garriga.
    7Caldes d'Estrac, un dia termal amb molt d'art Per descansar de l'enrenou de Barcelona, no hi ha res millor que una escapada a un bany termal. De sempre, Catalunya ha gaudit d'una llarga tradició balneària. Van ser els grecs i els romans els qui van introduir l'ús de l'aigua amb finalitats terapèutiques en aquesta zona de la Península, i des de llavors la passió per la pràctica del termalisme, facilitada per l'enorme riquesa de les aigües mineromedicinals, ha estat una constant en la història de Catalunya, especialment a partir de finals del segle XIX. Caldes d'Estrac, també coneguda com a Caldetes, és un poble costaner amb un balneari de principis del XIX que conserva el seu encant, i de la deu del qual emergeix aigua mineromedicinal a 38,8 graus.

    A més, el poble té un altre atractiu sorprenent: la Fundació Palau (a la foto), un centre d'art gairebé desconegut que alberga obres de Picasso i altres artistes. Es tracta de la col·lecció particular de Josep Palau i Fabre (1917-2008), polifacètic poeta i escriptor que, gràcies a la seva estreta relació amb Picasso, Lorca, Alberti, Octavio Paz i altres celebritats, va connectar la cultura catalana amb els principals corrents artístics del segle XX. La seva exposició sorprèn amb obres de Gargallo, Nonell, Opisso i altres artistes, així com 50 quadres i dibuixos de Picasso (després del Museu Picasso de Barcelona, aquest és el segon espai expositiu de Catalunya amb més obres del genial pintor).

    Altres balnearis, a més del d'Estrac, on pot gaudir-se del termalisme català són els de Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, Vallfogona de Riucorb, Sant Hilari Sacalm, Benifallet, Santa Coloma de Farners i la Garriga.
  •  Cardona , a la comarca barcelonina del Bages, ha elevat l'extracció de sal a la categoria d'art. La vista del poble és fabulosa, amb un castell medieval de dimensions increïbles, que presideix des del punt més alt aquesta localitat que meravella també amb la seva  Muntanya de Sal , un fenomen natural únic al món amb un diapir d'uns dos quilòmetres de profunditat, del qual es va extreure sal fins al 1990. Avui es pot fer un recorregut per l'interior, a 86 metres de profunditat, descobrint a les galeries els colors de les diferents vetes de sal. Però l'experiència salina a Cardona no s'acaba aquí i es completa amb  el Museu de la Sal Josep Arnau , que mostra obres d'artesania realitzades en sal per un artista local, o  el Taller Artesà de Sal , on es poden comprar peces fetes amb sal.    El castell de Cardona és la fortalesa medieval més important de Catalunya, construïda al segle IX i residència entre els segles XI i XV dels ducs de Cardona, família que amb el temps va passar a ser la més important de tota la Corona d'Aragó i el seu creixent poder va fer que se'ls conegués amb l'àlies de “reis sense corona”. El 1724 va ser un dels últims reductes catalans que va caure davant de les tropes borbòniques de Felip V. Avui, perfectament rehabilitat i amb espectaculars vistes de tota la conca central del riu Cardener, conserva la torre de la Minyona, el pati Ducal, els baluards de defensa i l'antic Palau dels Ducs, avui convertit en  parador , a més de la col·legiata de Sant Vicenç, romànica, amb una nau central presidida per un ampli presbiteri.
    8Cardona: una muntanya de sal i un castell fabulós Cardona, a la comarca barcelonina del Bages, ha elevat l'extracció de sal a la categoria d'art. La vista del poble és fabulosa, amb un castell medieval de dimensions increïbles, que presideix des del punt més alt aquesta localitat que meravella també amb la seva Muntanya de Sal, un fenomen natural únic al món amb un diapir d'uns dos quilòmetres de profunditat, del qual es va extreure sal fins al 1990. Avui es pot fer un recorregut per l'interior, a 86 metres de profunditat, descobrint a les galeries els colors de les diferents vetes de sal. Però l'experiència salina a Cardona no s'acaba aquí i es completa amb el Museu de la Sal Josep Arnau, que mostra obres d'artesania realitzades en sal per un artista local, o el Taller Artesà de Sal, on es poden comprar peces fetes amb sal.

    El castell de Cardona és la fortalesa medieval més important de Catalunya, construïda al segle IX i residència entre els segles XI i XV dels ducs de Cardona, família que amb el temps va passar a ser la més important de tota la Corona d'Aragó i el seu creixent poder va fer que se'ls conegués amb l'àlies de “reis sense corona”. El 1724 va ser un dels últims reductes catalans que va caure davant de les tropes borbòniques de Felip V. Avui, perfectament rehabilitat i amb espectaculars vistes de tota la conca central del riu Cardener, conserva la torre de la Minyona, el pati Ducal, els baluards de defensa i l'antic Palau dels Ducs, avui convertit en parador, a més de la col·legiata de Sant Vicenç, romànica, amb una nau central presidida per un ampli presbiteri.
    alamy
  • A la capital de l'Alt Penedès se la coneix pel cava i els castellers.  El VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya  il·lustra sobre la cultura del vi i el cava, amb més de 17.000 objectes en exposició, i les tres colles castelleres locals competeixen cada any per aixecar la torre humana més alta.   Vilafranca  mereix una visita reposada, ja que té molt per descobrir. A la mateixa plaça que treu el cap el museu, ho fa la basílica de Santa Maria, un edifici gòtic amb gàrgoles en forma d'animals reals i fantàstics; els dissabtes d'estiu i tardor es pot pujar al campanar per veure la posta de sol acompanyats d'una copa de vi.    Com en altres localitats d'aquesta zona, a Vilafranca del Penedès es poden provar bons vins i caves visitant alguns dels cellers locals, com  Mascaró  i  Pinord . Però potser és millor recórrer el Camí del Vi, un sender interpretatiu amb una durada de tres hores per les vinyes que mostra el cicle de la vinya, el sistema de poda, els diferents tipus de raïms i les diferents maneres d'elaboració dels vins i caves.    A més, Vilafranca —juntament amb la localitat tarragonina de Valls, a 45 quilòmetres de distància— és vila castellera per excel·lència, amb tres colles castelleres que competeixen sanament entre si a la festa major, entre el 29 d'agost i el 2 de setembre. Veure com es recolzen els uns en els altres per tocar el cel deixa tothom bocabadat. Els bons gastrònoms no han de marxar sense provar el gall negre, una au autòctona del Penedès que pot degustar-se als restaurants locals i que molts compren per Nadal en una fira molt particular, la Fira del Gall, un mercat amb més de 350 anys d'història que se celebra abans de les festes.
    9Vilafranca del Penedès: escapada amb cava i castellers A la capital de l'Alt Penedès se la coneix pel cava i els castellers. El VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya il·lustra sobre la cultura del vi i el cava, amb més de 17.000 objectes en exposició, i les tres colles castelleres locals competeixen cada any per aixecar la torre humana més alta. Vilafranca mereix una visita reposada, ja que té molt per descobrir. A la mateixa plaça que treu el cap el museu, ho fa la basílica de Santa Maria, un edifici gòtic amb gàrgoles en forma d'animals reals i fantàstics; els dissabtes d'estiu i tardor es pot pujar al campanar per veure la posta de sol acompanyats d'una copa de vi.

    Com en altres localitats d'aquesta zona, a Vilafranca del Penedès es poden provar bons vins i caves visitant alguns dels cellers locals, com Mascaró i Pinord. Però potser és millor recórrer el Camí del Vi, un sender interpretatiu amb una durada de tres hores per les vinyes que mostra el cicle de la vinya, el sistema de poda, els diferents tipus de raïms i les diferents maneres d'elaboració dels vins i caves.

    A més, Vilafranca —juntament amb la localitat tarragonina de Valls, a 45 quilòmetres de distància— és vila castellera per excel·lència, amb tres colles castelleres que competeixen sanament entre si a la festa major, entre el 29 d'agost i el 2 de setembre. Veure com es recolzen els uns en els altres per tocar el cel deixa tothom bocabadat. Els bons gastrònoms no han de marxar sense provar el gall negre, una au autòctona del Penedès que pot degustar-se als restaurants locals i que molts compren per Nadal en una fira molt particular, la Fira del Gall, un mercat amb més de 350 anys d'història que se celebra abans de les festes.
    alamy
  • Els senderistes catalans coneixen molt bé  aquest parc natural , amb 19 rutes senyalitzades que permeten descobrir paisatges on s'alternen cims pràcticament pelats amb frondosos vessants de muntanya. La carretera d'accés puja fins al coll d’Estenalles, punt d'unió entre les dues serres que donen nom al parc. Les rutes per aquest escenari natural solen iniciar-se a Matadepera, que sempre destaca en tots els llistats com la localitat catalana amb una millor qualitat de vida, envoltada d'urbanitzacions de luxe. Es troba a només nou quilòmetres de la populosa ciutat de Terrassa, però als peus de l'espectacular serra de Sant Llorenç del Munt. A uns quatre quilòmetres del poble, s'arriba al monestir de Sant Llorenç del Munt, un edifici romànic del segle XI, que constitueix una còpia gairebé exacta del cenobi de Sant Cugat del Vallès, ja que els van projectar els mateixos monjos. Està sobre el cim de la Mola, que amb els seus 1.095 metres és el punt més alt de la serra de l’Obac i el cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.    Arreu del parc natural hi ha senders senyalitzats que permeten, en excursions a peu d'una o dues hores, descobrir paisatges d'una gran bellesa. Després, muntanya avall, es pot fer una parada a Mura, petitíssim i pintoresc poble amb carrers de fort pendent i cases de pedra on es respira un aire assossegat que sembla d'una època ja desapareguda. Curiosament, a la part més baixa del poble es troba l'església de Sant Martí, un bell edifici romànic amb un timpà esculpit que representa l'Adoració dels Reis d'Orient. I als voltants hi ha molts altres racons deliciosos, com la Font de l’Era, font envoltada d'una zona de pícnic, la Font del Rector, al costat del torrent d'Estenalles, o el gorg del Pare, on a la primavera i la tardor, quan l'aigua és més abundant, es formen petits salts d'aigua.
    10Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, l'escapada dels senderistes Els senderistes catalans coneixen molt bé aquest parc natural, amb 19 rutes senyalitzades que permeten descobrir paisatges on s'alternen cims pràcticament pelats amb frondosos vessants de muntanya. La carretera d'accés puja fins al coll d’Estenalles, punt d'unió entre les dues serres que donen nom al parc. Les rutes per aquest escenari natural solen iniciar-se a Matadepera, que sempre destaca en tots els llistats com la localitat catalana amb una millor qualitat de vida, envoltada d'urbanitzacions de luxe. Es troba a només nou quilòmetres de la populosa ciutat de Terrassa, però als peus de l'espectacular serra de Sant Llorenç del Munt. A uns quatre quilòmetres del poble, s'arriba al monestir de Sant Llorenç del Munt, un edifici romànic del segle XI, que constitueix una còpia gairebé exacta del cenobi de Sant Cugat del Vallès, ja que els van projectar els mateixos monjos. Està sobre el cim de la Mola, que amb els seus 1.095 metres és el punt més alt de la serra de l’Obac i el cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

    Arreu del parc natural hi ha senders senyalitzats que permeten, en excursions a peu d'una o dues hores, descobrir paisatges d'una gran bellesa. Després, muntanya avall, es pot fer una parada a Mura, petitíssim i pintoresc poble amb carrers de fort pendent i cases de pedra on es respira un aire assossegat que sembla d'una època ja desapareguda. Curiosament, a la part més baixa del poble es troba l'església de Sant Martí, un bell edifici romànic amb un timpà esculpit que representa l'Adoració dels Reis d'Orient. I als voltants hi ha molts altres racons deliciosos, com la Font de l’Era, font envoltada d'una zona de pícnic, la Font del Rector, al costat del torrent d'Estenalles, o el gorg del Pare, on a la primavera i la tardor, quan l'aigua és més abundant, es formen petits salts d'aigua.
    getty images
  • Aquest antic monestir benedictí excavat a la roca no se sap gaire bé si s'està al cel o a la terra. Ja la carretera d'arribada des de Sant Feliu de Codines, penjada en un penya-segat que domina la vall del Tenes, és una fabulosa bestreta. Un rústic pont dona accés al monestir, enclavat a la roca i envoltat d'un entorn natural amb espectaculars vistes i cascades com la de Sant Miquel del Fai (a la imatge).  El conjunt monumental i paisatgístic de Sant Miquel del Fai  està format per la plaça de l’Abadia i l'edifici de l'antic priorat, gòtic, situat en un replà.    Però abans d'arribar hi ha Sant Feliu de Codines, un poble envoltat de boscos i amb un clima sorprenentment benigne. S'ha convertit en lloc de residència de molts antics urbanites que fugen de la gran ciutat. De fet, durant el segle XX va ser un dels grans centres d'estiueig de la burgesia barcelonina, que va construir esveltes cases modernistes. Hi ha fins i tot una ruta modernista dissenyada des de l'Ajuntament, que passa per davant de sis cases construïdes entre el 1899 i el 1925, entre elles Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab i avui convertida en  el Museu Municipal de Can Xifreda . Molt a prop del poble, per la carretera de Sant Miquel del Fai, es troba el Parc Usart, un parc amb dues construccions ideades per Gaudí i un mirador amb àmplies vistes de la vall del Tenes; és un punt de partida ideal per fer excursions a peu pels boscos dels voltants. I en el paratge del Pi Solitari pot visitar-se  el complex Cim d’Àligues , on es fan exhibicions de vol d'aus rapaces, com àguiles o falcons, i visites guiades pels aviaris del recinte.
    11Sant Miquel del Fai: modernisme i gòtic entre el cel i la terra Aquest antic monestir benedictí excavat a la roca no se sap gaire bé si s'està al cel o a la terra. Ja la carretera d'arribada des de Sant Feliu de Codines, penjada en un penya-segat que domina la vall del Tenes, és una fabulosa bestreta. Un rústic pont dona accés al monestir, enclavat a la roca i envoltat d'un entorn natural amb espectaculars vistes i cascades com la de Sant Miquel del Fai (a la imatge). El conjunt monumental i paisatgístic de Sant Miquel del Fai està format per la plaça de l’Abadia i l'edifici de l'antic priorat, gòtic, situat en un replà.

    Però abans d'arribar hi ha Sant Feliu de Codines, un poble envoltat de boscos i amb un clima sorprenentment benigne. S'ha convertit en lloc de residència de molts antics urbanites que fugen de la gran ciutat. De fet, durant el segle XX va ser un dels grans centres d'estiueig de la burgesia barcelonina, que va construir esveltes cases modernistes. Hi ha fins i tot una ruta modernista dissenyada des de l'Ajuntament, que passa per davant de sis cases construïdes entre el 1899 i el 1925, entre elles Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab i avui convertida en el Museu Municipal de Can Xifreda. Molt a prop del poble, per la carretera de Sant Miquel del Fai, es troba el Parc Usart, un parc amb dues construccions ideades per Gaudí i un mirador amb àmplies vistes de la vall del Tenes; és un punt de partida ideal per fer excursions a peu pels boscos dels voltants. I en el paratge del Pi Solitari pot visitar-se el complex Cim d’Àligues, on es fan exhibicions de vol d'aus rapaces, com àguiles o falcons, i visites guiades pels aviaris del recinte.
    getty images
  • El nom d'aquesta població evoca balnearis i aigües termals, ja que hi ragen aigües a 74°C de reconegudes propietats terapèutiques, conegudes ja al segle I abans de Crist i de les quals avui es pot seguir gaudint als seus tres hotels-balneari. A la fi del segle XIX el balneari va conèixer un gran desenvolupament. D'aquesta activitat termal donen fe la Font del Lleó, situada a la plaça del mateix nom (compte, que a ningú se li passi pel cap beure un glop per refrescar-se perquè aquesta aigua també raja a 74°C), al centre de Caldes; les esmentades termes romanes, del s. I a. de C., les més ben conservades de tota la península Ibèrica, formades per una piscina envoltada de galeries cobertes per voltes de mig punt; o els banys termals El Safareig, un espai públic on es pot gaudir d'un bany terapèutic que aprofita l'estructura d'un antic safareig. També els tres hotels-balneari de Caldes:  Termes Victoria , Broquetas i Vila de Caldes.    Però si un vol saber-ho tot sobre el termalisme, ha de fer una pausada visita al Museu Thermalia dedicat a la cultura de l'aigua termal, amb la mostra 'L’essència balneària'. De les seves quatre plantes una està dedicada al termalisme, una altra a exposicions temporals i a les altres dues hi ha una mostra amb obres del pintor i escultor Manolo Hugué, que va arribar a Caldes de Montbui, precisament, atret per les propietats medicinals de les seves aigües termals. A més, fruit de l'amistat que Hugué va mantenir amb Picasso, també hi ha una petita exposició d'obres del cèlebre pintor malagueny.
    12Caldes de Montbui: les millors termes romanes de la Península El nom d'aquesta població evoca balnearis i aigües termals, ja que hi ragen aigües a 74°C de reconegudes propietats terapèutiques, conegudes ja al segle I abans de Crist i de les quals avui es pot seguir gaudint als seus tres hotels-balneari. A la fi del segle XIX el balneari va conèixer un gran desenvolupament. D'aquesta activitat termal donen fe la Font del Lleó, situada a la plaça del mateix nom (compte, que a ningú se li passi pel cap beure un glop per refrescar-se perquè aquesta aigua també raja a 74°C), al centre de Caldes; les esmentades termes romanes, del s. I a. de C., les més ben conservades de tota la península Ibèrica, formades per una piscina envoltada de galeries cobertes per voltes de mig punt; o els banys termals El Safareig, un espai públic on es pot gaudir d'un bany terapèutic que aprofita l'estructura d'un antic safareig. També els tres hotels-balneari de Caldes: Termes Victoria, Broquetas i Vila de Caldes.

    Però si un vol saber-ho tot sobre el termalisme, ha de fer una pausada visita al Museu Thermalia dedicat a la cultura de l'aigua termal, amb la mostra 'L’essència balneària'. De les seves quatre plantes una està dedicada al termalisme, una altra a exposicions temporals i a les altres dues hi ha una mostra amb obres del pintor i escultor Manolo Hugué, que va arribar a Caldes de Montbui, precisament, atret per les propietats medicinals de les seves aigües termals. A més, fruit de l'amistat que Hugué va mantenir amb Picasso, també hi ha una petita exposició d'obres del cèlebre pintor malagueny.
    alamy
  • Els amants de l'arqueologia tenen cita al  jaciment que hi ha al costat del poble d'Olèrdola , a la comarca de l'Alt Penedès, un poti-poti de construccions de diferents períodes que abasten des de l'edat del bronze fins a l'època altomedieval, amb muralles ciclòpedes i medievals, una talaia romana, restes d'un castell, mostres iberes, un aljub i una capella mossàrab. És aconsellable anar-hi amb bon calçat i, després de la visita, passejar pels voltants. Dins del recinte hi ha un centre d'interpretació que il·lustra sobre el pas dels humans per aquest enclavament estratègic. A la imatge, l'església romànica de Sant Miquel, a la part més alta del municipi d'Olèrdola.
    13Jaciment d'Olèrdola, un passeig per la història més antiga Els amants de l'arqueologia tenen cita al jaciment que hi ha al costat del poble d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès, un poti-poti de construccions de diferents períodes que abasten des de l'edat del bronze fins a l'època altomedieval, amb muralles ciclòpedes i medievals, una talaia romana, restes d'un castell, mostres iberes, un aljub i una capella mossàrab. És aconsellable anar-hi amb bon calçat i, després de la visita, passejar pels voltants. Dins del recinte hi ha un centre d'interpretació que il·lustra sobre el pas dels humans per aquest enclavament estratègic. A la imatge, l'església romànica de Sant Miquel, a la part més alta del municipi d'Olèrdola. alamy
  • El temps sembla haver-se aturat a  la Colònia Güell , situada prop de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta antiga colònia industrial modernista —oberta a visites tots els caps de setmana de 10.00 a 15.00; 8,5 euros per persona— es conserva tal com la va idear Antoni Gaudí (1852-1926) el 1890 per allotjar els treballadors de la companyia tèxtil Güell, que el seu propietari va decidir portar fora de Barcelona, on ja esclataven els conflictes obrers. Les formes de la cripta modernista dissenyada per l'arquitecte de Reus són un prolegomen de la del temple de la Sagrada Família. Tots els edificis del complex són modernistes i un passeig permet respirar l'atmosfera de la Catalunya de finals del XIX. En el seu moment, la colònia va utilitzar la tecnologia més avançada i tenia serveis socials pioners per millorar la vida dels treballadors: habitatges unifamiliars, escola, comerços, serveis mèdics, jardins, i fins ai tot un ateneu i un teatre.
    14Colònia Güell: natura i modernisme en una colònia industrial El temps sembla haver-se aturat a la Colònia Güell, situada prop de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta antiga colònia industrial modernista —oberta a visites tots els caps de setmana de 10.00 a 15.00; 8,5 euros per persona— es conserva tal com la va idear Antoni Gaudí (1852-1926) el 1890 per allotjar els treballadors de la companyia tèxtil Güell, que el seu propietari va decidir portar fora de Barcelona, on ja esclataven els conflictes obrers. Les formes de la cripta modernista dissenyada per l'arquitecte de Reus són un prolegomen de la del temple de la Sagrada Família. Tots els edificis del complex són modernistes i un passeig permet respirar l'atmosfera de la Catalunya de finals del XIX. En el seu moment, la colònia va utilitzar la tecnologia més avançada i tenia serveis socials pioners per millorar la vida dels treballadors: habitatges unifamiliars, escola, comerços, serveis mèdics, jardins, i fins ai tot un ateneu i un teatre. alamy
  • Per sortir del tragí de Barcelona sense apartar-se gaire de la ciutat, es pot pujar a  aquesta serra que protegeix la ciutat i que representa el seu principal pulmó verd . És un veritable tresor natural per gaudir de la natura, fer senderisme, practicar el ciclisme o fins i tot muntar a cavall. Amb més de 8.000 hectàrees de superfície, està considerat un dels parcs metropolitans més extensos d'Espanya. Dins dels seus límits hi ha dues reserves naturals: la Font Groga i la Rierada-Can Balasc.    Es pot anar en el funicular al parc d'atraccions del Tibidabo, des d'on hi ha vistes fabuloses de tota la ciutat, o anar a l'altre costat de la muntanya per caminar pels seus nombrosos senders. Per gaudir de les millors vistes, hi ha miradors a cada costat: des de Torre Baró, a Nou Barris, que contempla el Montseny, i des del serral de Finestrelles, a les Corts, que abasta una panoràmica de la ciutat fins al Maresme.
    15Collserola, una serra que abraça Barcelona Per sortir del tragí de Barcelona sense apartar-se gaire de la ciutat, es pot pujar a aquesta serra que protegeix la ciutat i que representa el seu principal pulmó verd. És un veritable tresor natural per gaudir de la natura, fer senderisme, practicar el ciclisme o fins i tot muntar a cavall. Amb més de 8.000 hectàrees de superfície, està considerat un dels parcs metropolitans més extensos d'Espanya. Dins dels seus límits hi ha dues reserves naturals: la Font Groga i la Rierada-Can Balasc.

    Es pot anar en el funicular al parc d'atraccions del Tibidabo, des d'on hi ha vistes fabuloses de tota la ciutat, o anar a l'altre costat de la muntanya per caminar pels seus nombrosos senders. Per gaudir de les millors vistes, hi ha miradors a cada costat: des de Torre Baró, a Nou Barris, que contempla el Montseny, i des del serral de Finestrelles, a les Corts, que abasta una panoràmica de la ciutat fins al Maresme.
    alamy