Selecciona Edició
Connecta’t

Manuel Valls torna un altre cop a casa

L'ex-primer ministre francès abandona l'Ajuntament de Barcelona després d'un breu període que ell va assumir com “gairebé sabàtic”

Manuel Valls abandona l'Ajuntament, aquest divendres, després del seu últim plenari.
Manuel Valls abandona l'Ajuntament, aquest divendres, després del seu últim plenari.

Manuel Valls va aterrar a Barcelona el 2018 com Frank Sinatra canta a New York, New York, disposat a menjar-se la ciutat. L'ex-primer ministre francès anava llançat: els cants de sirena de les elits locals però també de destacats referents del poder a Madrid li suggerien que podia arrabassar l'alcaldia a Ada Colau en les eleccions municipals de 2019. El setembre de 2018 va presentar la seva plataforma, en aliança amb Ciutadans, per conquerir l'Ajuntament de la seva ciutat natal. Menys de tres anys després, el regidor Valls ha anunciat que abandona Barcelona.

En una entrevista diumenge passat al diari El Mundo, Valls va confirmar el que feia mesos que vaticinava en entrevistes: “Ara sé que soc majorment francès: en els meus valors, en la meva manera de pensar i de fer política. La meva etapa de regidor s'ha acabat”. Missatges com aquest havien sigut habituals durant els seus dos anys com a regidor de Barcelona. “Pel meu amor per França, la meva única pàtria, vull dir que, si bé el meu retorn polític no està a l'ordre del dia, mai renunciaré a ser útil als francesos”, afirmava el 2020 al diari Le Parisien:

“Trobo a faltar França. Em turmenta. Em mortifica. La necessito per clausurar l'aventura”, rematava al seu nou llibre, Pas une goutte de sang français, publicat aquest març a França. Barcelona, torno a casa era el títol de la seva anterior obra, una biografia que va publicar el novembre de 2018 per presentar-se als barcelonins. Era un repàs de la seva vida i una elegia a la capital catalana, la ciutat que el va veure néixer el 1962. Valls va deixar la política francesa després de trencar amb el Partit Socialista i després de la negativa del president de la República, Emmanuel Macron, a designar-lo en cap càrrec de rellevància. Valls era un diputat ras a l'Assemblea Nacional i volia, segons va dir a El Mundo, “fugir de França”: “Amb l'enfonsament del Partit Socialista s’enfonsa tota la meva vida política. 40 anys També m'estava separant de la meva dona de llavors. Per a les restes del socialisme em converteixo en un traïdor, perquè voto Macron. I molts amics de Macron em menyspreen”.

En una entrevista a Le Monde el 2019, el polític hispanofrancès va ser encara més explícit: “He vingut a Barcelona i he sentit unes vibracions, ho he vist com una oportunitat formidable. Si no, estaria desesperat allà [a França]. Què havia de fer? Esperar que Macron em truqués? Dir alguna ximpleria als mitjans perquè m'escoltessin? Tinc ganes de viure, passar un any gairebé sabàtic”.

Les coses es van torçar ràpidament per a Valls a Barcelona. La societat civil que vol mantenir unes bones relacions amb el poder nacionalista català va trencar aviat amb ell. Aquesta ruptura es va materialitzar en un tens sopar el 2018 a casa de l'empresari Mariano Puig, en la qual es va evidenciar que el seu projecte amb Ciutadans no era ben vist per part d'aquests sectors perquè és una formació massa agressiva amb l'independentisme. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb qui Valls sempre va voler presentar-se amb una llista en comú, també es va distanciar d'ell pel seu acord amb Ciutadans. L'exministre francès, fill del prestigiós pintor Xavier Valls, ha estat molt crític amb la burgesia barcelonina, a la qual acusa de no haver fet suficient per detenir la carrera unilateral independentista el 2017.

Valls va negociar una coalició amb dos petits partits del catalanisme moderat, La Lliga i Lliures, que van acabar patint una crisi interna per la pressió de Valls. El president de Lliures, Antoni Fernández Teixidó, va arribar a dimitir del càrrec després de denunciar que Valls l'havia enganyat i havia incomplert els acords d'associació.

Els plats trencats de Valls s'acumulaven, tot i que la destrossa final va arribar després de la contesa electoral: va ser la quarta llista més votada, un resultat que ell mateix va definir com un fracàs. Les relacions amb Albert Rivera, llavors president de Ciutadans, s'havien tensat fins a un punt de no retorn per l'oposició manifesta del seu candidat a Barcelona a l'estratègia del partit de pactar amb l'extrema dreta de Vox. Ciutadans va trencar finalment amb Valls quan ell, en contra de l'opinió de Rivera i de la seva successora, Inés Arrimadas, va decidir donar suport a Colau perquè revalidés l'alcaldia. L'objectiu de Valls i el seu gran èxit polític, segons les seves pròpies paraules, era impedir que un independentista, Ernest Maragall, dirigís els designis de Barcelona.

La paradoxa de Valls és que aconsegueix alinear el nacionalisme català i bona part de la dreta espanyola: cap dels dos sectors el poden veure. L'independentisme també ha coincidit amb l'esquerra dels comuns de Colau i de Podem acusant-lo de racista, primer per les expulsions de famílies gitanes que va decretar quan va ser ministre de l'Interior a França i després per la seva constant presència en la vida pública francesa advertint sobre l'islamisme radical. El cert és que va ser Valls qui, davant l'ascens electoral de Vox, va obrir el 2019 a Espanya el debat a favor de formar un cordó sanitari que aïllés l'extrema dreta de les institucions.

Valls promet mantenir la seva presència en la vida pública espanyola. La temporada d'aventura a Barcelona tampoc no haurà estat debades: s'emporta alguns bons i fidels amics i, sobretot, la seva nova dona, l'empresària Susana Gallardo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >