Selecciona Edició
Connecta’t

Màgia lluny dels teatres

Gisell i Luko Corleone fan el seu espectacle en un saló i Luis Pardo, en un local molt particular

Gisell, Ulises i Luko Corleone al saló on presenten el seu espectacle.
Gisell, Ulises i Luko Corleone al saló on presenten el seu espectacle.

La trentena d'espectadors que esperen per veure l'espectacle de màgia de Gisell i Luko Corleone no ho fan a les portes d'un teatre. Són al pati del palau Pignatelli, recreació d'un casal gòtic del XV i actual seu del Reial Cercle Artístic. Després de ser rebuts per Ulises, el mestre de cerimònies que sembla arribat d'un cabaret del Berlín de Weimar, i ser obsequiats amb una copa de cava, entren en una habitació senyorial. Allí Gisell (de Lima, Perú) exposarà amb algunes evocacions líriques, en una atmosfera molt pensada, la seva elegant màgia amb cartes, monedes… i Corleone (dels Corleone de l’Hospitalet) practicarà un mentalisme juganer, amb profecies, endevinacions… Dues execucions de nivell. Una experiència singular. És un exemple de la màgia que fuig del teatre i busca doblar la sorpresa de l'il·lusionisme acomodant el públic en un espai inhabitual. I omplen en cada sessió.

La seva recerca de locals alternatius va començar el 2014. Al principi, el públic ignorava on veurien l'espectacle. Se'ls citava en una adreça i d'allí se'ls conduïa a la sala que podia ser una llibreria, un bar, un pis…Per això l'espectacle encara es diu La clandestina, tot i que ara, des que resideixen al RCA, l'espectador té clara la seva destinació. Gisell, a Perú, feia màgia d'escenari. Va ser a Barcelona, explica, que va aprendre la màgia de prop, i de ben a prop que la practica. A l'espectacle dedica un homenatge al seu mestre barceloní. “Va ser Gabi Pareras. Em va obrir la seva saviesa. Em posava a prova, al límit. Les monedes, per exemple, havien de ser grans. Era el defensor d'una màgia ficcional que usa el truc, sense donar-li importància, per crear un relat, una experiència màgica per a l'espectador”. El mestre va morir l'agost de l'any passat als 55 anys i Gisell, i altres amics, mantenen el seu record viu a les xarxes amb la plataforma Cosas de Gabi.

Qui omple també l'aforament del seu local és Luis Pardo amb Clan Destino Mental. Et convoca en uns baixos del carrer Constitució de Barcelona sobre els quals s'ha inventat una història que es revela a l'espectacle. És la suposada biografia del seu anterior propietari, un antiquari de gustos tètrics, el Jacinto. Encara que, diu, hi ha algunes veritats en aquesta història, li permet a Pardo, durant l'actuació, jugar amb la novel·la negra de la mateixa manera que juga a convocar esperits, fer prediccions... En fi, tot el que fa, i ho fa molt bé, un mag mentalista. També hi ha una mica de cartomàgia. Darrere d'una petita taula de billar, amb les parets adornades amb el que li agradava al Jacinto (calaveres, crucifixos invertits, tapes de taüts…), Pardo, amb l'auxili de Minerva, desplega un generós espectacle de més de dues hores i mitja. Mai no es presenta com un subjecte amb suposades facultats paranormals, no confon el públic. “Sempre he volgut trencar amb la imatge del mentalista vampíric, sinistre. Les coses succeeixen perquè potser hi ha jocs psicològics, però mai he volgut que el públic m'atribueixi poders. A l'espectacle del mentalista hi hem afegit jocs, com una espècie de Cluedo, narracions misterioses….”.

Pardo, que es coneix un munt de teatres de Barcelona (alguns de tancats com la sala Muntaner o el Capitol), va tenir la idea fa quatre anys. “Volia la proximitat amb el públic, reprendre el tracte de tu a tu”. Però trobar local, els tràmits… demana el seu temps. Havia d'estrenar el 14 de març del 2020, el primer dia de confinament. Al final va poder fer-ho al juny. Quan permetin l'aforament complet hi cabran una trentena d'espectadors. “És la primera sala d'Europa dedicada exclusivament al mentalisme”. L'èxit l'anima a seguir en cartellera. A la sala també han actuat altres mentalistes.

Però els mags, a més de buscar racons insòlits on fabricar les seves meravelles també han entrat en l'univers digital. Internet és ple de tutorials gratuïts, bàsicament amb trucs de cartomàgia que no tenen res a veure, per exemple, amb els seminaris en streaming, participatius i de pagament que organitza l'empresa digital de Dani DaOrtiz. No acostumen a ser per a novençans. Les televisions, o els teleespectadors, repiquen a YoutTube actuacions de grans mags fetes a Le plus grand cabaret du monde o Penn and Teller... I també es troben, a Netflix, alguns dels espectacles al carrer que ha protagonitzat el Mago Pop.

Xavi Cabezas (Tecnomago) té a internet Violet Rabbit. Es tracta d'un programa gravat, de 20 o 45 minuts de durada en funció del que hagi escollit i pagat l'espectador. Hi ha breus efectes màgics, la majoria telemàtics que permeten jugar a l'internauta, i es plantegen qüestions, es fan exercicis cinestèsics i es donen algunes dades sobre el funcionament del cervell. Tot breument amb l'objectiu d'elaborar, promet, un “retrat psicològic” de l'espectador que se li presenta al final, redactat.

Jorge Blass ha proposat recentment una altra oferta digital nascuda dels constrenyiments de la pandèmia amb els aforaments limitats dels teatres. L'internauta podia comprar una entrada per assistir en directe, via streaming, a una funció al Marquina de Madrid de l'espectacle Efímero Live. L'espectador remot, a l'hora de comprar l'entrada, podia aclarir si desitjava, o no, participar-hi eventualment des de la distància.

El mag Stigman, ara a la sala Cincómonos amb un bon espectacle familiar, va idear el maig del 2020 la proposta d'un xou virtual, a concertar, per a un mínim de 10 espectadors que via Zoom gaudeixen en directe de les il·lusions que proposa.

Són uns pocs exemples que la màgia pot habitar qualsevol racó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >