Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Els indults, quin tràngol per al Govern de Sánchez!

La recerca meritòria d'un alleujament de la situació emocional i política de Catalunya tindrà un cost elevat per a la coalició del Govern d'Espanya

El presos del procés
El presos del procés

Poques qüestions jurídiques estan suscitant tant interès com els eventuals indults als dirigents secessionistes condemnats pel delicte de sedició i que compleixen penes elevades de presó. És més, aquest serà un tema estrella per controvertit i vidriós quan el Govern espanyol s'hi pronunciï.

Les sol·licituds d'indult, necessàries per activar el procediment, les han presentat tercers. La sala penal del Tribunal Suprem ha donat tràmit d'al·legacions als condemnats sobre les peticions formulades a favor seu, un tràmit que, excepte dos d'ells, no han complimentat.

L'exercici del dret de gràcia és un acte discrecional del Govern, però ha de seguir un procediment que s'ha de materialitzar en un expedient en el qual s'especifiquin “les raons de justícia, equitat o utilitat pública” en les quals basa la seva decisió de concedir o denegar l'indult.

La jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha fixat la necessitat d'especificar aquestes raons, a fi d'assegurar que no es dona cap supòsit d'arbitrarietat en la decisió.

Arribem al moll de la qüestió. Si el Govern espanyol concedeix els indults –i sembla que ho farà–, com els justificarà? Una justificació, a més de necessària, doblement imprescindible perquè un ampli espectre de l'opinió pública desaprova la concessió i perquè tres partits de l'oposició parlamentària (PP, Vox i Ciutadans) han anunciat que recorreran contra la decisió d'indultar –que no és revisable jurisdiccionalment, però sí que ho és el procediment– i al·legaran que no es donen les “raons” que justifiquin la concessió.

En un dur informe desfavorable de desembre del 2020, els fiscals de sala del Tribunal Suprem rebaten “raons” com que la pena sigui desproporcionada o que una conveniència social i política –una extensió de la “utilitat pública”– converteixi en innecessari o inconvenient el compliment de la pena.

Recentment, el Tribunal Constitucional, per majoria del ple, ha avalat que Jordi Turull i Josep Rull van cometre un delicte de sedició i que les penes han estat proporcionades.

I el Tribunal Suprem en el seu informe, preceptiu però no vinculant, acaba de negar la procedència jurídica dels indults amb sòlids fonaments, considerant que les penes són proporcionades a la gravetat del delicte i que els condemnats no només no se'n penedeixen, sinó que han manifestat en diferents ocasions la seva voluntat de reincidir.

La contundència jurídica d'aquest informe complica al Govern la justificació argumental de la concessió, que només podrà apel·lar a poderoses raons de conveniència social i política.

Realment, la qüestió dels indults posa en un compromís el Govern de Sánchez. Si els concedeix, se li tirarà a sobre la dreta al Congrés i tindrà una oposició sonora en determinats mitjans i al carrer. Si els denega, perdrà part dels suports del bloc d'investidura, de manera que s'obriria la via d'una moció de censura del PP o la molt probable via de forçar una convocatòria anticipada d'eleccions.

Sense oblidar que la concessió dels indults, obviant (en aquest assumpte tan delicat) els informes desfavorables i la posició del Tribunal Constitucional, podria interpretar-se com un greuge al poder judicial i una erosió del prestigi del Tribunal Suprem en el supòsit de la demanda contra Espanya, que, presumiblement, els condemnats presentaran davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

La recerca meritòria d'un alleujament de la situació emocional i política de Catalunya tindrà un cost elevat per a la coalició del Govern d'Espanya. I si, malgrat la probabilitat del cost, es concedís l'indult (només parcial, perquè és desfavorable l'informe del Tribunal Suprem, i probablement condicionat) –que no satisfarà els beneficiaris i l'infravaloraran davant dels seus seguidors–, caldria apreciar llavors la determinació pacificadora del Govern, així com la seva voluntat d'esgotar la legislatura.

Les alternatives als indults són comptades i també problemàtiques: una amnistia (constitucionalment dubtosa i èticament inacceptable per a molts, ja que suposaria que no van cometre cap delicte ni van fer cap mal social); la reforma del Codi Penal per redefinir (a la baixa) el delicte de sedició i les penes que comporta, la qual cosa beneficiaria els condemnats, i el compliment íntegre de les penes amb els beneficis penitenciaris que els corresponguin.

Cal assenyalar que els condemnats no han ajudat gens al fet que es pugui atenuar la seva situació penal, sinó tot el contrari. Tenen una estratègia nihilista: menyspreen els indults i presumeixen contínuament de la seva contumàcia i de la seva deslegitimació de l'Estat democràtic de dret, i encara que ara siguin només paraules són pertorbadores emocionalment i socialment.

Jordi Garcia-Petit és doctor en Dret

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >