Selecciona Edició
Connecta’t

Es busquen set llibreters. Referència: Calonge

La localitat del Baix Empordà incentiva amb ajudes econòmiques i fiscals emprenedors del món del llibre per convertir-se en la primera ‘ciutat dels llibres’ permanent catalana

Vista de Calonge, al Baix Empordà.
Vista de Calonge, al Baix Empordà.

Per a equipament i mobiliari, 10.000 euros; 6.000 euros més per a contractació de personal; subvencions de la meitat de l'import (amb un límit de 60.000 euros) per a la rehabilitació dels set locals singulars que es faciliten al bell nucli històric; una bonificació de fins al 90% de les taxes municipals i, en la mesura que sigui possible, facilitar que un pugui establir-se a la ciutat… Són les molt temptadores ofertes que l'Ajuntament de Calonge (Baix Empordà) llança perquè llibreters i emprenedors del món de llibre s'animin a obrir-hi el seu negoci i ajudin la ciutat a convertir-la en la primera Vila del Llibre perenne catalana, integrant-se així a la xarxa de les úniques i exquisides 53 booktowns que hi ha al món.

“Calonge, amb el seu castell al nucli antic, té una gran poètica cultural i en un radi de tot just 30 minuts hi ha un potencial públic comprador d'un milió de persones, de les quals unes 200.000 són estrangeres de 75 nacionalitats, amb hàbits lectors molt forts”, complementa la temptació una de les ànimes del projecte, Norbert Botella, regidor de Cultura de Calonge, localitat de la Costa Brava d'11.500 habitants, que multiplica per deu durant la temporada d'estiu.

“Al nostre entorn, ciutats com Palamós i Palafrugell han perdut llibreries últimament, per la qual cosa és de preveure que creant un hub de negocis i ofertes complementaris la iniciativa tindrà èxit; el potencial és excepcional”, emmarca l'alcalde, Jordi Soler, que suma als arguments econòmics el factor humà: “A Calonge i Sant Antoni s'hi viu molt bé… I la vida és dels valents”, repta.

La iniciativa respon a l'aposta de l'Ajuntament per revitalitzar la vida socioeconòmica i cultural de Calonge d'una manera singular, desmarcant-se de la uniformització turística galopant de la Costa Brava. L'aposta per un lleure vinculat al món del llibre, a més, ha donat resultats miraculosos a altres llocs d'Europa, Austràlia i Àsia, amb un exponent excels en la pionera Hay-on-Wye gal·lesa, que el 1961 va optar per aquesta particular reconversió cultural i avui té, a més d'una infinitat de llibreries de segona mà i especialitzades, un dels festivals literaris més importants del món, que ha exportat. Un paradigma a seguir, com saben els membres de la International Organisation of Book Towns, creada el 1998, xarxa a la qual espera afegir-se Calonge.

Responsables de set d'aquestes booktowns van presentar dimecres els seus miracles en la jornada Viles del Llibre, organitzada per la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, que acull l'Escola de Llibreters i on Calonge ha llançat la seva proposta. El patró el resumeix Wigtown: la petita localitat escocesa va veure fa 30 anys com gairebé simultàniament la fàbrica de làctics i la inevitable destil·leria de la zona tancaven gairebé alhora, convertint l'entorn en un erm laboral i d'esperances. En ple desànim i amb ajudes públiques, fa 23 anys els 900 habitants van optar pel món de llibre. Llavors només hi havia una llibreria a tot el poble. Avui en tenen 12, funcionant tot l'any i al seu voltant s'ha construït un hub del sector dels llibres (impremtes, artesans, programes culturals…) que els permet facturar gairebé sis milions d'euros l'any. “Si nosaltres vam poder reconvertir-nos en ciutat del llibre, vostès també poden”, llança el director de la fira, Adrian Turpin.

Un dels cartells promocionals de l'Ajuntament de Calonge per a la seva campanya per convertir-se en la primera 'booktown' estable catalana.
Un dels cartells promocionals de l'Ajuntament de Calonge per a la seva campanya per convertir-se en la primera 'booktown' estable catalana.

Casos similars han exposat els responsables de ciutats de llibres com Redu, a Bèlgica (des del 1984, amb 300 habitants, però 15 llibreries, una fàbrica de paper artesà, cal·lígrafs i dos museus, que han generat 40 comerços); Chelopek, a Bulgària (més jove i modesta, des del 2018); les daneses Ebeltoft i Torup (356 habitants, 15 anys d'experiència, seu d'una editorial i 150 esdeveniments culturals l'any) o la francesa Montolieu, aquesta Vila del Llibre i de les Arts, que fa 30 anys i té 18 llibreries i Museu del Llibre i Arts Gràfiques. Aquesta va ser la ciutat on l'atzar va portar a passar una nit, sense saber on eren, a Botella i la seva filla durant un viatge i descobrir l'endemà una ciutat de llibres.

Crear vincles amb les indústries del vi, el turisme o la restauració, o amb alguns dels 526 artesans i 32 tallers vinculats a les arts del llibre i el paper que té avui Catalunya, han estat algunes de les propostes sorgides per enriquir l'aposta de Calonge, en un context en el qual el turisme cultural també vol endur-se cada vegada més algun tipus d'experiència viscuda. En aquesta línia, el director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murla, ha ampliat el camp de possibilitats a les residències d'escriptors: “Hem de ser capaços de crear una xarxa entre les diferents ofertes catalanes i d'aquestes amb les internacionals i això podria passar també per a Calonge”. Tampoc descarta ajuda econòmica, a partir de l'ampliada partida de 584.000 euros de què disposa la ILC per a la promoció de la literatura.

Calonge, si es concreta la iniciativa, seria la primera ciutat de llibres estables de Catalunya i la segona d'Espanya, després d'Urueña, a Valladolid, que té 189 habitants, encara que amb 12 llibreries i un gran museu del llibre; però també seu de la Fundació Miguel Delibes. A Calonge tampoc li falta padrí conegut, ja que Josep Pla va escriure sobre a El quadern gris: “El poble és recollit, amagat, silenciós, sembla tenir un punt secret. M’hi trobo com a casa”. A l'argumentari emocional avui s'hi ha afegit l'econòmic.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >