Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA OPINIÓ i

TV3 dona l’imprimàtur televisiu de president a Aragonès

N’hi podia haver hagut d’altres, però les preguntes eren les que havien de ser... formulades sense acritud i demanant més d’una vegada perdó

Un moment de l'entrevista, al Palau de la Generalitat.
Un moment de l'entrevista, al Palau de la Generalitat.

TV3 va donar a l’inici de l’entrevista amb Pere Aragonès una solemnitat com volent remarcar que el Pere Aragonès que anava a entrevistar Vicent Sanchis no era el de sempre... era el nou president de la Generalitat. Es tractava de l’imprimàtur televisiu de la nova presidència. Les càmeres van seguir-lo en la passejada que va fer pel pati dels Tarongers i en el seu descens per les escales de gala fins a arribar on estava disposat el plató de l’entrevista. A l’escenari, amb tots els focus, i més, encesos, un parell de discrets sofàs a una distància superior a les necessitats de prevenció pandèmica. En algun pla, durant l’entrevista, el seient d’Aragonès semblava més gran que el del seu entrevistador, però això no pot ser altra cosa que un efecte òptic subratllat amb malícia en alguna piulada. El que sí que va trobar a faltar més d’un espectador en aquest escenari grandiloqüent va ser... la senyera. Alguna de les 49 campanes del carilló va anar marcant els quarts d’una entrevista d’hora i mitja que es va fer llarga. Quan parlava Aragonès, l’enfocava una càmera immòbil que amb prou feines ajustava el pla algunes vegades perquè se li veiessin les mans.

El director de TV3, Vicent Sanchis, va dedicar molta estona a preguntar sobre l’estratègia independentista i el recorregut de la coalició. Li recordà el dietari de Quim Torra publicat al març, poc amable amb ell i els consellers d’ERC; mostrà el seu escepticisme sobre que el Govern espanyol accepti en dos anys l’amnistia i l’autodeterminació; li va dir que no veia complicitat internacional i que amb la quantitat de comissions de nova creació previstes “es passaran la legislatura reunint-se” i va voler que Aragonès expliqués el paper del Consell de la República i de l’Assemblea de Càrrecs Electes... L’entrevistat va estar més concret i lluint memòria de les xifres en el capítol de la gestió que en aquest primer apartat on va administrar un catàleg d’aforismes per no semblar que fugia d’estudi. A Twitter, teleespectadors encara nafrats per l’entrevista a Borràs, piulaven que ja haurien volgut Torra i Borràs tenir una entrevista tan fàcil com la d’ahir o comparaven l’entrevista amb fer un examen on se saben les preguntes. N’hi podia haver hagut d’altres, però les preguntes eren les que havien de ser... formulades sense acritud i demanant més d’una vegada perdó. Les valoracions a les xarxes, tant sobre Aragonès com sobre Sanchis, eren multicolors. N’hi havia una que acabava, la mar de convençut, amb un Sanchis 0 - Aragonès 5, com si hagués estat un derbi amb males puces, que no va ser això.

El que sí que va trobar a faltar més d’un espectador en aquest escenari grandiloqüent va ser... la senyera

Resulta que l’entrevistador va ser entrevistat aquesta setmana a Planta baixa a la riallera tertúlia sobre televisió. I se li va plantejar (Víctor Amela) que hi havia un sector de ciutadans que considerava TV3 territori hostil a les seves conviccions per l’afalac sistemàtic al sobiranisme. Sanchis primer va negar que fos una televisió exclusivament per a un públic independentista (“no s’entendrien, per exemple, les fugues episòdiques d’audiència a Telecinco”) i va teoritzar que l’espectador de TV3 se sent a gust amb l’idioma i és un fet, va dir, que aquest ciutadà ha passat de votar altres opcions a fer-ho a partits independentistes. Sanchis es va queixar dels partits que fan desautoritzacions sense fonament i tot just ara comencen a pensar que “hi ha problemes de model televisiu a la casa” que han de resoldre. Ahir, davant d’Aragonès, el tema del sectarisme, el futur de TV3 i la renovació de càrrecs de la Corporació no es va tocar. Una de les primeres preguntes, curiosament, va anar sobre com pensava governar per a tots els catalans si la meitat no són independentistes, “com li diu l’oposició”. I Aragonès va defensar que gestionaria el benestar, la sanitat o l’educació per a tothom i que això es pot fer des de conviccions personals republicanes i independentistes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >