_
_
_
_
_

Mor Enric Molina, protagonista de la pel·lícula ‘Sense sostre’

L'actor, de 54 anys, tenia una salut molt delicada, conseqüència d’anys de viure a la intempèrie, que es va agreujar pel confinament

Enric Molina en un moment de la pel·lícula 'Sense sostre'.
Enric Molina en un moment de la pel·lícula 'Sense sostre'.

L’actor Enric Molina, protagonista de la pel·lícula Sense sostre, va morir el 22 de maig a la matinada a causa de complicacions respiratòries. Molina, de 54 anys, havia dedicat els darrers anys a la interpretació, després d’una vida molt difícil en què va haver de malviure més de vuit anys al carrer. Va poder evocar aquesta experiència a obres de teatre com L’últim crit, dirigida per Ivana Miño (Arrels Fundació), Sis personatges, homenatge a Tomàs Giner, al Teatre Lliure, i sobretot, a l’esmentada pel·lícula de ficció Sense sostre, dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido (amb producció d'Atiende Films i Alhena Production). La seva delicada salut, conseqüència d’anys de viure a la intempèrie i agreujada pel confinament, ha estroncat prematurament una carrera que tot just ara arrencava.

Más información
“El fet que ni et mirin pel carrer és pitjor que passar gana o fred”
895 persones dormen cada dia al carrer a Barcelona

Sense sostre es va estrenar a finals del 2019 al Festival de Gijón i va estar més de dos mesos en cartell a cinemes de tot Espanya. A la pel·lícula, Molina encarna el personatge del Joan, un sensesostre que malviu als carrers de Barcelona amb el seu inseparable gos, el Tuc. La interpretació d’Enric Molina va ser lloada per la crítica.

“Vaig començar a flirtejar amb la nit, l'alcohol, les drogues i, com em deien els meus pares, vaig acabar en el mal camí”, explicava Molina, que fa vuit anys va aconseguir deixar el carrer gràcies a la Fundació Arrels. Però la pel·lícula no explica la seva experiència personal, sinó que és una ficció, tot i que en el guió hi van participar ell i altres indigents, que hi van ficar cullerada: “Era molt real, la veritat”, deia l'actor en referència al guió. “Però hi havia detalls que no se sostenien i, entre tots, vam anar donant pinzellades al text fins a deixar el quadre acabat”.

Sempre que tenia l'ocasió, l’Enric deia: “Dels mals moments sempre se'n treu alguna cosa bona; haver viscut al carrer m’ha permès poder interpretar amb versemblança el personatge d’un sensesostre, i contribuir a obrir els ulls de les persones cap a aquesta realitat. Va ser fàcil, només vaig haver de rebobinar una mica”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_