Quan el futbol inspira la ciutat
La cultura urbana troba en la pilota un llenguatge comú que fa que l’esport, l’art, la moda o la música coincideixin en un mateix espai. Així s’expressen fotògrafs, rapers, dissenyadors i fins i tot consultors a través de la pilota
T’imagines un partit de futbol narrat per rapers com si fos una baralla de galls? Això és el que va passar al clàssic passat, a l’abril, quan Blon i Gazir, dos freestylers de l’escena urbana més popular, van retransmetre el partit amb rimes espontànies, jugada a jugada. El raper barceloní Kapo013, que compta amb més de 200.000 seguidors en cada una de les seves xarxes socials (YouTube, Twitch, Instagram...), va fer de mestre de cerimònies. La música, diu, i la creativitat estan molt connectades amb la cultura futbolera. “El càntic grupal és un element indispensable del folklore general i és present en el futbol. Encoratjar, animar tots alhora a través d’una cançó forma una comunitat molt especial”, afirma Kapo013.
La retransmissió va ser seguida per 148.000 espectadors a les xarxes socials de Budweiser, patrocinador de LaLiga Santander des del 2019 i gran impulsor de la cultura urbana. “El futbol transcendeix l’àmbit de l’esport: art, música, moda... Molts jugadors han compartit a les xarxes socials el seu interès en artistes i grups de música urbana i viceversa, una clara evidència de com de connectats estan tots dos territoris,” explica César Hernández, director general de Màrqueting de Mahou San Miguel i de Budweiser a Espanya.
El futbol sol ser aquest aparador ideal per transmetre el que passa fora del terreny de joc, el que passa al carrer, el que li passa a la gent que el veu. “La cultura urbana suposa un dels creadors de tendències internacionals més grans. Budweiser veu en el suport als que generen i fan evolucionar la cultura urbana una oportunitat d’impulsar el futbol”, afegeix. “Tenim una cosa en comú: lluitar i lluitar per alguna cosa des del fang per arribar a dalt de tot”, sentencia Kapo013.
Encreuament de cultures
Han sorgit ja fins i tot consultores que exploren l’encreuament entre la música, la moda, l’art o el futbol. Paul Simmons, un consultor anglès amb més de 15 anys d’experiència, que va començar fent campanyes de màrqueting per a productores musicals, va fundar fa quatre anys OMA Studio, agència especialitzada a detectar tendències que sorgeixen de la barreja d’aquests quatre mons. “És molt natural comprendre la vinculació entre, per exemple, la música i la moda”, diu Simmons. “Ara, en el futbol, hi ha una espècie de tribalisme molt potent: un estil informal, d’indumentària casual, que amaga un significat. Una marca de moda que llança una samarreta de futbol potser no diu gaire a través d’aquest producte, però dispara un missatge molt important: ‘Nosaltres et comprenem’, analitza.
Les recerques a internet de “football-inspired fashion” (moda inspirada pel futbol) havien crescut un 520% entre el 2017 i el 2019, segons un informe que OMA Studio va fer amb la productora audiovisual esportiva COPA90. “No és només la roba que portes, sinó com i on la portes. El futbol està impregnant la moda”, diu l’estudi. Un sentiment que el creador de contingut barceloní Ignasi Torné va captar amb la seva càmera de fotos a la Rambla de la ciutat. Durant la fase de desescalada de les restriccions per combatre la pandèmia la primavera del 2020, Torné es va adonar que molta gent utilitzava les samarretes de futbol dels seus equips en el dia a dia i va decidir fer una sèrie de 25 o 30 fotos sota aquest concepte.
“Quan vaig arrencar amb el projecte buscava l’oposat”, diu. “Vaig pensar a retratar tots els estrangers que passejaven amb samarretes de diferents equips del món per il·lustrar la multiculturalitat de Barcelona”, explica. La pandèmia li va ensenyar una altra realitat. “La gent que viu aquí havia tornat a la Rambla i vaig poder capturar l’essència de la ciutat a través de les seves samarretes”. Es va trobar samarres mítiques del RC Celta o del Reial Madrid. També del FC Barcelona, clar, i del RCD Espanyol de Barcelona. “Però vaig descobrir, per exemple, una gran comunitat del Barcelona de Guayaquil (Equador) i una de les fotos que més m’agrada és la d’un tècnic informàtic que anava a treballar amb la de la selecció de Colòmbia”, explica.
La barreja entre el futbol i la moda del carrer sedueix també joves emprenedors. A València, Pepe Dus, José Marzal i Javier Cacigas van fundar el 2019 Gambea, una botiga de roba inspirada en el futbol que es va fer popular gràcies a les seves diverses col·leccions de mitjons de vestir tres quarts. Els tres amics de la infantesa duen a terme el projecte en el seu temps lliure: Dus i Marzal treballen en màrqueting en altres empreses i Cacigas, en el departament legal d’una companyia del sector sanitari.
Els fundadors de Gambea, la marca de roba que en menys de dos anys va vendre més de 50.000 parells de mitjons estampats amb moments icònics de la història de LaLiga Santander.
“Al final cap de nosaltres no ve del món de la moda. Entre el José i jo investiguem, però no sol sorgir res gaire glamurós ni donem les últimes tendències. Intentem donar aquest toc futboler a la roba del dia a dia”, explica Dus. Per a això fan il·lustracions d’il·lustres de diferents equips en què basen els seus dissenys. El projecte ha arribat a 12 clubs de LaLiga Santander i de LaLiga SmartBank, que ja compten amb diferents peces de Gambea, sobretot mitjons, a les botigues oficials. Des del 2019 fins ara han venut més de 50.000 parells de mitjons. “I pensar que tot va començar en un petit pis del nostre barri de tota la vida, Arrancapins, on continuem tenint la nostra oficina”, diu orgullós Dus. L’1% del que recapten ho donen a Common Goal, l’ONG amb la qual col·labora gent del món del futbol per a diferents causes solidàries.
