Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya obre un altre front contra el CO2 dels cotxes

La comunitat gravarà per trams les emissions dels vehicles des de novembre

Un aparcament de cotxes nous llestos per a la seva distribució a Sant Boi del Llobregat el gener passat.
Un aparcament de cotxes nous llestos per a la seva distribució a Sant Boi del Llobregat el gener passat.

Quatre anys després que s’aprovés la mesura, amb un recurs d'inconstitucionalitat i una pandèmia pel mig, el Govern català començarà a cobrar a partir de novembre l'anomenat impost al diòxid de carboni (CO2), un tribut pioner a Espanya que gravarà per trams cada any als titulars dels vehicles (cotxes, furgonetes i motos) més contaminants. la Generalitat calcula que afectarà 2,3 milions de vehicles i recaptarà 67 milions d'euros en el primer exercici. Els ingressos aniran destinats a un fons climàtic i a finançar mesures per protegir la biodiversitat.

El gravamen es va introduir a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada pel Parlament català el 2017 a instàncies de la CUP, però set mesos després va quedar suspesa cautelarment després de ser recorreguda pel Govern de Mariano Rajoy. L'Estat va considerar que el tribut envaïa competències i s'encavalcava amb l'impost de matriculació, que ja grava els cotxes més contaminants.

La diferència és que, mentre que amb l'impost de matriculació els propietaris només paguen compren el vehicle, amb la taxa catalana ho faran cada any. També és nou que els ingressos financin una Oficina del Canvi Climàtic creada fa poc. El Tribunal Constitucional va aixecar la seva suspensió el 2018 després de desestimar els arguments de l'Executiu central.

El tribut català s'avança a les modificacions fiscals autimovilístiques que els diferents executius han anat aparcant per la seva complexitat competencial, ja que es planteja la fusió de l'impost de matriculació (de titularitat estatal) i el de circulació (municipal).

El Govern català va optar per una taxa progressiva en la qual hagin de pagar més els que contaminen més. Aquest primer any començaran a pagar els cotxes i les motos que emetin més de 120 grams per quilòmetre i les furgonetes que depassin els 160 grams. Els càlculs reflecteixen que els propietaris de turismes que contaminin entre 120 i 140 grams per quilòmetre hauran de pagar 8,8 euros de mitjana. Els que contaminin entre 140 i 160 grams per quilòmetre hauran de pagar 17,8 euros i els que vagin de 160 a 200 grams, 38 euros. Els més contaminants (els que superen els 200 grams per quilòmetre) hauran de pagar 96 euros. Amb el parc automòbil actual i tenint en compte aquests barems, el Govern ha calculat una mitjana general en la qual a cada propietari d'un cotxe contaminant li sortirà a pagar uns 35 euros a l'any.

Ambulàncies exemptes

En el cas de les motos, els càlculs del Govern preveuen que els motoristes amb vehicles que contaminin més de 120 grams pagaran de mitjana 26,5 euros. I els conductors de furgoneta que depassin els 160 grams, uns 21 euros. Els cotxes històrics i les ambulàncies, els vehicles oficials i els adaptats per a persones amb mobilitat reduïda en quedaran exempts.

L'impost ha rebut el rebuig frontal de les patronals del motor. La patronal dels fabricants, ANFAC, i la dels concessionaris, Faconauto, entenen que no és necessari introduir un impost addicional. Es basen en l'existència del de matriculació, el de circulació i de les etiquetes ambientals que qualifiquen cada cotxe i que s'estan utilitzant per regular el pas a les zones de baixes emissions.

L'objectiu, explica la secretària d'Hisenda de la Generalitat i arquitecta de l'impost, Marta Espasa, és posar cada vegada més traves als conductors de vehicles contaminants perquè, a poc a poc, optin per un altre de més sostenible. Espasa no creu que la gent canviï el cotxe només perquè hagin d'afrontar un nou impost, però sí que, quan algú vulgui comprar-ne un de nou, la taxa inclini la balança cap al menys contaminant. “Era necessari fer un impost purament climàtic per gravar el CO2. A Dinamarca fa anys que existeix”, afegeix.

El professor d'Investigació ICREA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Jeroen van den Bergh el veu, tanmateix, insuficient: “Els impostos relacionats amb el clima poden tenir dos objectius: estimular la compra de vehicles amb baixes emissions o estimular un menor ús amb un veritable impost sobre els combustibles. El problema amb l'impost proposat és que ni tan sols és proporcional i continu en emissions per quilòmetre i, per tant, no aporta cap dels incentius anteriors”. també creu que l'impost, lluny de conscienciar, pot causar un efecte contrari i donar una “llicència moral” perquè els conductors de vehicles contaminants es limitin a pagar per contaminar.

Recaptació per a polítiques ambientals

Barcelona, una de les ciutats amb més contaminació d'Europa i que any rere any incompleix la normativa d'emissions, serà un bon termòmetre per calcular si el tribut als vehicles en funció de les seves emissions té o no un efecte real. Miquel Ortega és doctor en Ciències Ambientals i responsable de la plataforma Contaminació Barcelona. Es mostra optimista i defineix com a interessant “el fons finalista” del tribut, que anirà destinat a finançar polítiques ambientals. Ortega creu que servirà per conscienciar, però que també es queda curt.

La secretària d'hisenda, Marta Espasa, coincideix que l'ideal per reduir emissions és apujar els impostos als carburants, però afirma que, dins de les competències en matèria fiscal que té la Generalitat, aquest gravamen ha estat una de les propostes més assenyades. “Volem que sigui un impost conscienciador. Quan s'és pioner en alguna cosa també s'ha de ser prudent”, explica la secretària d'Hisenda.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >