Selecciona Edició
Connecta’t

Oriol Amat, rector de la UPF: “El professor que només recita té poc valor afegit”

El catedràtic d'Economia considera que "cal canviar de model" perquè "els alumnes ja no prenen apunts"

El nou rector de la UPF, Oriol Amat.
El nou rector de la UPF, Oriol Amat.

Considerada una de les millors universitats d'Espanya i molt ben posicionada en els rànquings europeu i mundial, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) també vol liderar una revolució en l'ensenyament universitari. Oriol Amat (Barcelona, 1957), catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat a la UPF, ha estat elegit com a rector en les eleccions del passat 5 de maig, a les quals es va presentar com a candidat únic i en les quals va rellevar Jaume Casals. Amat vol impulsar un model amb menys classes magistrals, professors més dedicats a acompanyar els estudiants i una avaluació més competencial i no tan curricular. També farà algunes classes per impulsar el nou model educatiu.

Pregunta. Quina UPF es troba i quins són els primers canvis que vol fer?

Resposta. Les bases de la UPF no han canviat i són l'aposta per l'excel·lència, la internacionalització, un model educatiu propi i un professorat internacional. La universitat està en molt bon moment, com es veu als rànquings. També hi ha temes que cal millorar, sobretot les precarietats que afecten el professorat, el personal de gestió i estudiants. El finançament és molt reduït: les universitats del món amb les quals competim reben entre dues i cinc vegades més per cada estudiant. Hem d'influir les administracions públiques perquè millorin el finançament. Segurament, per la covid-19, molts polítics s'estan adonant que cal apostar per la investigació. També s’ha de millorar la regulació, que impedeix de contractar algú fins que no es jubili una altra persona i que impedeix augmentar la massa salarial.

P. I en l’àmbit educatiu?

R. Els estudiants han canviat d’interessos i la manera com aprenen, així que les universitats ens hem quedat enrere. La UPF el va identificar fa temps i es va posar a treballar en un nou model docent que anomenem Edvolució i que s'implantarà l’1 de setembre. Posarem molt valor afegit a la interacció entre el professor i els alumnes. Ara un estudiant no prendrà nota del professor que recita, perquè podrà tenir aquest coneixement per molts mitjans. El model que oferirem serà la formació inversa: el professor prepara materials i preguntes sobre el temari, l'alumne els llegeix i respon i a la classe el professor ja no recitarà, perquè té poc valor afegit, sinó que analitzarà el que s'ha estudiat i plantejarà preguntes que fomenten l'esperit crític. Els alumnes volen ser actors de l'ensenyament.

P. Aquest model deixa enrere la classe magistral?

R. Continuarà existint. Hi ha qui creu que amb aquest model s'acomiadarà professors, però és al contrari, n'haurem de contractar més. Per això la implantació serà gradual. El que canvia és el valor afegit en la relació entre alumne i professor. Aquí tenim estudiants molt bons i amb ganes d'estudiar, però se’ls ha de plantejar temes interessants. Tothom està fent això. Si anem al MIT, a la Tecnològica de Monterrey, a Cambridge o a Oxford, és el que estan fent. Qui no ho faci es trobarà que cada vegada menys alumnes aniran a les aules i tindran menys valor afegit.

P. Considera que la UPF és una universitat d'elit? Aquest model es pot aplicar en les altres universitats catalanes?

R. Jo crec que no: els professors cobren el mateix sou públic que a les altres, el personal de gestió també, els estudiants paguen el mateix. Pot haver passat que, quan va néixer la UPF, el finançament fos una mica més elevat, però això s'ha anat diluint. Si ho mirem per estudiant graduat i no per any, la nostra gestió dels recursos és molt eficient.

P. Anem cap a un model de competències?

R. La personalització de l'ensenyament. L'estudiant tindrà un passaport que serà un expedient de notes, però també li posarem tot allò que fa durant els anys en què està a la universitat: cursos, activitats, especialitzacions, teatre... Una sèrie de competències que comptaran com a crèdits, lògicament amb un màxim. I també hi haurà competències relacionades amb formar bons ciutadans i bones persones.

P. Estan preocupats pel nivell amb què arriben els estudiants a la universitat?

R. No, la frase que els joves passen de tot ja estava escrita en un atuell de l'antiga Babilònia. Hi pot haver estudis més tècnics en els quals es necessiti un reforç, però els estudiants venen amb habilitats diferents que fa uns anys; per exemple, arriben amb un anglès molt bo, una molt bona capacitat per trobar informació i una sensibilitat molt alta per a temes com el medi ambient.

P. Com impulsaran més la investigació? D'on es traurà més finançament?

R. Ha estat un gran pilar per a aquesta universitat, però la feina no s’acaba quan es publica l'article, sinó cal buscar mecanismes per fer-lo arribar a la societat. Part del finançament ha de venir de la societat, com per exemple la càtedra que hem creat amb el consorci de la Zona Franca o amb Triodos Bank. També cal buscar més col·laboració publicoprivada.

P. Què li demanen al proper Govern?

R. A les administracions, de la mà de tot el sistema universitari, els demanarem més diners i volem que una part del repartiment tinguin en compte els resultats que s'obtenen, no només el nombre d'alumnes. Els demanarem autonomia per gestionar. I una conselleria d'universitats; molt del que tenim en la investigació ve dels anys en què [Andreu] Mas-Colell estava sol amb aquesta prioritat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >