Selecciona Edició
Connecta’t

PCR per a tigres, ossos i hienes (sense anestèsia)

El Zoo de Barcelona va practicar més de 150 proves als animals de la instal·lació i només van donar positiu els lleons

Una lleona i un lleó al Zoo de Barcelona.
Una lleona i un lleó al Zoo de Barcelona.

La Run-Run, la Nima i la Zala —les tres ancianes lleones del Zoo de Barcelona (tenen 16 anys)— juntament amb el mascle Kiumbe (de quatre anys) han sigut els únics animals del parc que han contret la covid-19. El Zoo de Barcelona ha fet més de 150 PCR, sobretot a felins i primats, sense que cap altre animal —al centre viuen 2.000 exemplars de 300 espècies— donés positiu. Els lleons només van necessitar antiinflamatoris i es van curar en menys de 15 dies. Així van viure els treballadors del zoo el contagi de la Run-Run, la Nima, la Zala i el Kiumbe.

Sito Alarcón, el director del Zoo de Barcelona, ha explicat a El PAÍS com va actuar el parc després de constatar que el virus havia afectat directament quatre dels exemplars més icònics del centre de preservació de la biodiversitat.

“Quan el març del 2020 es va declarar la pandèmia, van començar a proliferar notícies que hi havia gats domèstics que s’havien contagiat per la covid. L’Associació Europea de Veterinaris de Zoos i Animals Salvatges (EAZWV), l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) i l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA) ens va alertar a tots els parcs que l’humà era capaç de transmetre la malaltia als felins. A l’abril, el zoo del Bronx (Nova York) va anunciar que alguns dels seus tigres i lleons havien donat positiu en covid. Era la primera prova que hi podia haver problemes”, recorda Alarcón.

Des del primer moment, el parc barceloní va dividir els cuidadors, conservadors i veterinaris en tres grups. Un grup treballava una setmana, un altre una altra i el tercer era la guàrdia per si hi havia baixes. Es van utilitzar guants, mascaretes i materials de protecció a la zona de primats, dofins —els tres últims exemplars barcelonins es van traslladar a l’Attica Zoological Park d’Atenes (Grècia) a mitjans de juliol— i la de felins. Així van anar passant els mesos, sense novetats, fins al novembre.

“Les nostres tres lleones i el lleó van començar a presentar signes respiratoris, secrecions nasals, esternuts, tos... al novembre. El cap dels serveis veterinaris, Hugo Fernández, sospitava que, malgrat que els cuidadors anaven protegits, els lleons podrien haver contret la covid”, recorda el director. Els veterinaris utilitzen diferents tècniques amb què treballen diàriament amb els animals perquè quan se’ls hagi de fer proves veterinàries no sigui necessari sedar-los. El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) de la Generalitat va ser el que va proporcionar les proves PCR i els veterinaris van anar al dormitori dels lleons armats amb els hisops i amb la intenció de fer-los una PCR als quatre felins. Aquests animals han sigut ensenyats a col·locar-se d’una o una altra manera per així poder fer extraccions i revisions veterinàries de forma periòdica. Saben el que els cuidadors els demanen i, segons Alarcón, va ser fàcil que s’acostessin amb el rostre als barrots del dormitori perquè els veterinaris prenguessin les mostres. “Els animals suporten infinitament millor que els humans la introducció d’hisops”, assegura el director del Zoo. 24 hores després de la prova, el CRESA va informar que els quatre felins eren positius en covid.

A partir de llavors cada vegada que hi havia una revisió a algun animal es fa una PCR. Sempre sense anestèsia i amb la col·laboració dels exemplars. Van passar per la prova dels hisops al nas tigres, lleopards, hienes, ossos, els primats... més de 150 proves, i totes van donar negatives. Ningú sap com es van contagiar els lleons, tot i que es creu que va ser algun cuidador asimptomàtic, malgrat que anaven protegits. “Sabem que hi ha hagut una vintena de contagis sempre d’humà a felí en zoos de tot el món, tot i que segur que n’hi ha molts més”, adverteix Alarcón.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >