Selecciona Edició
Connecta’t

El moviment per l’habitatge, a judici: entre la protesta i la coacció

Dos llogaters afronten un any de presó per les suposades pressions a una propietària pel preu del lloguer

Jaume Palomera, del Sindicat de Llogaters, entra a la Ciutat de la Justícia aquest dijous.
Jaume Palomera, del Sindicat de Llogaters, entra a la Ciutat de la Justícia aquest dijous.

La relació entre un propietari i el seu llogater pot acabar malament. O pot acabar molt malament. Esther Argelich ha fet seure al banc dels acusats el Juan i la Livia, la parella que va viure al seu pis durant 10 anys, per un delicte de coaccions. La dona denuncia que, quan la parella va rebutjar pagar 300 euros d'augment en el preu del lloguer, va iniciar una campanya d'assetjament amb el suport dels moviments per l'habitatge de Barcelona. El judici, que s'ha fet aquest dijous, ha transitat pels límits entre el dret a la protesta i el dret a la propietat.

El cas d'Argelich va saltar a la fama gràcies a la número dos de Podem, Irene Montero. Després de conèixer la mobilització popular pel cas del Juan i la Livia, va difondre el nom de la propietària en un vídeo penjat a Twitter i li va demanar que rectifiqués. Montero no ha estat citada a declarar en el judici, però la víctima de les pressions creu que va ser una peça més del “linxament públic” que va patir i que l'ha arrossegat a una profunda crisi personal, amb problemes a la feina i amb el seu marit.

Bel·ligerant en la seva declaració, en la qual ha buscat la confrontació verbal amb els acusats —la jutgessa ha hagut de recordar-li que no era en “un bar”—, Argelich s'ha vist altre cop a escassos metres dels seus antics llogaters. Demana un any de presó per al Juan i la Livia per coaccions, el mateix que la Fiscalia. La propietària considera que la parella i membres del col·lectiu a favor de l'habitatge la van pressionar més enllà de qualsevol límit tolerable perquè renovés el contracte de lloguer per 1.000 euros al mes. “No era una negociació, m'estaven obligant a signar un contracte que no volia signar”, ha dit la dona.

Els llogaters, és clar, ho veuen d'una altra manera. Afirmen que, si algú s'ha sentit pressionat, són ells, pel vertigen d'haver d'abandonar el que havia estat la seva llar durant tants anys. “Nosaltres també estàvem angoixats, no sabíem on aniríem a viure”, ha explicat la Livia per justificar per què ella, el seu marit i una vintena de persones més van decidir presentar-se a les oficines de la immobiliària que administra el pis, a la travessera de Gràcia de Barcelona. “Només volíem que la propietària s'assegués a negociar amb nosaltres”, ha afegit el Juan.

L'ocupació de les oficines és un element central en l'acusació de la Fiscalia. Va passar el 18 de desembre del 2018. Els concentrats portaven pancartes que titllaven Argelich d'“especuladora” i van exigir parlar amb ella. Ho van aconseguir. Pablo Ruiz —que es va presentar com a “mediador”, i a qui només acusa de coaccions l'advocat de la propietària— li va trucar per telèfon, encara que el diàleg no va prosperar. “Va acabar la trucada dient: ‘Els farem fora de casa per les bones o per les males”. I així va ser perquè, amb el temps i després d'un procés civil, el Juan i la Livia van acabar desnonats.

La defensa dels acusats ha insistit que ningú va sortir ferit, que va ser una acció pacífica emparada pel dret a la protesta. I afegeix que, en qualsevol cas, no hi ha proves de la participació dels acusats. La Fiscalia, en canvi, creu que va ser un acte intimidatori que pretenia obligar una propietària a “fer una cosa que no volia fer”: els ocupants, segons els treballadors, van pujar a les taules, les van colpejar i van obligar l'administrador de finques a renunciar al contracte amb Argelich. Ho ha explicat el testimoni, que ha afirmat que va escriure el correu electrònic forçat per les circumstàncies. “Ens van dir que, si no ho fèiem, no pararien de venir a l'oficina. El missatge havia de ser el que ells deien. Anàvem escrivint i, si no els semblava bé, el canviàvem”.

A més de la piulada de Montero, en les setmanes següent es van produir altres episodis que, segons la Fiscalia, formen part del setge contra Argelich. Diversos grups de persones, que no han pogut ser identificades, van distribuir fullets amb el seu nom a les bústies de l'edifici on vivia, es van presentar al seu lloc de treball (la Diputació de Barcelona) i li van trucar “reiteradament per telèfon”. “Si un propietari no vol fer un contracte de lloguer, hi té el seu dret, ningú el pot obligar”, ha dit la fiscal. L'advocat d'Argelich ha afegit que el que ha viscut la dona “ha estat una persecució” i que “no tot s'hi val” quan es vol exercir el dret a l'habitatge i la llibertat d'expressió.

El judici ha donat per a cert debat sobre el problema de l'habitatge i sobre la col·lisió entre drets. Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters ―l'entitat que lluita per la limitació en el preu dels lloguers―, havia declarat com a investigat pel paper de la plataforma en les mobilitzacions contra Argelich. Aquest dijous ho ha fet com a testimoni. Després de negar que el Sindicat impulsés l'acció a les oficines de la immobiliària, Palomera ha recordat que avui, gràcies a la llei que regula les pujades abusives del lloguer, un increment de 300 euros com el que es va exigir al Juan i la Livia estaria fora de la llei.

Davant de la mirada cada vegada més escèptica de la jutgessa ―que, no obstant això, no l'ha interromput―, Palomera ha pogut explicar que el sindicat intenta parar aquests “desnonaments invisibles” i que ha intervingut en “més de 2.000 renovacions de contractes de lloguer” amb propietaris particulars o fons d'inversió com Blackstone. Amb Argelich, ha remarcat, va ser impossible.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >