Selecciona Edició
Connecta’t

Festivals com els d’abans

L’èxit de l’experiment de Love of Lesbian impulsa diversos festivals a reunir milers de persones sense distància

El concert de Love of Lesbian del 27 de març.
El concert de Love of Lesbian del 27 de març.

“Un concert amb milers de persones. Saltant. Ballant. Abraçant-se”. Ha passat només un any i dos mesos des que va irrompre la pandèmia, però hi ha tant desgast, desànim i incertesa en el sector musical que la frase sembla d'una altra època. Però passarà d'aquí a un parell de mesos. Ho assegura Jordi Herreruela, director del festival Cruïlla, a Barcelona, i instigador del que es va viure el 27 de març al Palau Sant Jordi. Allà, 5.000 persones es van divertir en un recinte tancat d'un concert de Love of Lesbian; amb mascareta, però sense distància social. Prèviament s'havien fet una prova que havia de resultar negativa en coronavirus. L'experiència es va saldar amb èxit i va donar la volta al món. “Ara estem preparats per fer un pas més. El festival Cruïlla se celebrarà el 8, 9 i 10 de juliol a Barcelona amb 25.000 persones cada dia i sense distància. La gent podrà saltar, ballar i abraçar-se, com abans.”

El Cruïlla no serà l'únic. Sonorama (Aranda de Duero), Vida i Canet (tots dos a Barcelona) i algun a punt d'anunciar-se replicaran el model del recital de Love of Lesbian. En canvi, els grans festivals (els que convoquen de 30.000 a 60.000 persones cada dia, com el Mad Cool, Primavera Sound, BBK Live...) llancen la tovallola i situen el seu públic per al 2022. Hi ha una tercera sortida, la dels promotors més cautelosos, que opten pel concepte “cicle de concerts”: els festivals distribueixen la seva oferta durant diversos dies en recitals d'un o dos grups, amb el públic assegut, mascareta i distància.

Al capdavant del Cruïlla des de fa 11 anys, Herreruela, barceloní de 48 anys, va demostrar la gosadia per la qual és apreciat al sector i va decidir posar-se a treballar el març del 2020, mentre la majoria dels responsables de festivals dedicava mesos a refer-se del knock-out del coronavirus. Va tirar endavant una edició que va complir amb la normativa, fins i tot amb concerts al Camp Nou. Per aconseguir-ho va ser clau la seva bona connexió amb les administracions catalanes. Van ser 200 espectacles en diverses localitzacions de Barcelona que van convocar 35.000 persones. Paral·lelament, va anar pensant en l'edició del Cruïlla 2021.

Primer problema: com fer la prova a 25.000 persones en poques hores? Respon el doctor Revollo: “Per fer el test als 5.000 assistents del concert de Love of Lesbian es va contractar 80 sanitaris. Va ser costós. Encara més per a 25.000 persones. La clau és que les proves es poden fer a les farmàcies i que el farmacèutic introdueixi els resultats en una aplicació, que seria el que presentaria l'assistent al concert a l'entrada. Són tests eficaços, senzills i el resultat se sap en 15 minuts”. Segon problema: quina vigència té la prova? “No es pot garantir per a més de 24 hores”, afirmen els doctors. Si algú vol assistir als tres dies del Cruïlla s'haurà de fer tres proves. Als quatre euros que costa caldria afegir-hi una mica més per les gestions de validació. Els implicats calculen que uns 12 euros en total cada dia de festival. Qui els paga? Herreruela: “Una part l'usuari, una altra el festival i una altra l'Administració”.

Jordi Herreruela, director del festival de música Cruïlla.
Jordi Herreruela, director del festival de música Cruïlla.

Un cop al recinte, els espectadors podran moure's amb llibertat, abraçar-se, ballar, demanar ells mateixos el menjar, les begudes. No hi haurà acampada (ja no n’hi havia al Cruïlla) i tots amb mascareta. “Si als assistents se'ls fa una prova diària em sembla un experiment assenyat i de baix risc. I més si és a l'aire lliure. Només una cosa: per no posar-ho fàcil al virus, potser caldria reduir dos dies abans i durant el festival el contacte amb persones que no aniran als concerts”, assenyala Fernando Rodríguez-Artalejo, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Madrid, que fa un pas més: “Fins i tot, si és a l'aire lliure, em sembla raonable que es treguin la mascareta. Són persones que han donat negatiu, sembla una reunió segura.”

María del Mar Tomás Carmona, metgessa microbiòloga i investigadora de l'INIBIC i del Servei de Microbiologia de l'Hospital A Coruña, recomana: “La utilització de tests d'antígens en mostres nasals presenta com a principal avantatge el seu baix cost en comparació amb una PCR, però té com a gran desavantatge la menor capacitat de detecció de casos infectats. Per això, en esdeveniments massius és més recomanable la utilització de tècniques moleculars a partir d'un test de saliva, cada vegada hi ha més evidència científica per a la detecció de pacients asimptomàtics o presimptomàtics i, per tant, la detecció de possibles contagiadors. També seria aconsellable fer quarantenes prèvies a l'esdeveniment”. Aquestes proves de saliva no estan gaire generalitzades a Espanya: Galícia és la comunitat que més l'està utilitzant. “Fins i tot s'ofereix gratuïtament als joves en algunes farmàcies”, apunta Tomás Carmona.

Herreruela assegura que té el compromís de l'Administració catalana per a dos festivals multitudinaris a més del Cruïlla: Vida (10.000 persones cada dia: 1, 2 i 3 de juliol) i Canet Rock (25.000 en un sol dia, el 3 de juliol). Són cites que en altres edicions reuneixen un públic nacional que accepta de bon grat els grups locals. Això facilita oferir un cartell digne i no dependre d'estrelles internacionals a les quals els és difícil viatjar mentre la covid no estigui controlada.

Cruïlla, per exemple, anuncia Izal, Amaral i León Benavente i bandes del Regne Unit, com Editors i Two Door Cinema Club. “Són grups britànics que no estan de gira. Els portem nosaltres exclusivament al festival i només venen amb els instruments. No necessiten, com en temps prepandèmia, tràilers que puguin ocasionar problemes a les fronteres”, assenyala Herreruela. Els cap de cartell de Vida són els madrilenys Vetusta Morla i els escocesos Belle & Sebastian. El mateix perfil que el Cruïlla.

Espectadors al concert de Love of Lesbian del passat 27 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Espectadors al concert de Love of Lesbian del passat 27 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona. AFP

“Fa mesos sonava a ciència-ficció”, diu Herreruela. “Però s'han anat fent passos i ara comença a ser possible. Quan fa un temps deia a altres promotors que convocaríem 25.000 persones, es pensaven que estava boig. Ara em demanen informació per veure si es pot replicar”.

L’avalen els dos experiments (a la sala Apolo, el desembre passat, de 500 persones, i el de Love of Lesbian) que ha fet fins ara, assessorat per científics. Josep Maria Llibre i Boris Revollo són els metges que l'estan acompanyant. Especialistes en malalties infeccioses, treballen a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona. “La fórmula serà la mateixa de Love of Lesbian, però amb molt més públic i a l'aire lliure, un entorn pel qual el virus es mou amb dificultat. Els assistents s’hauran de fer un test nasal d'antígens, el pal s'introdueix només un parell de centímetres, així que és menys invasiu que el que ens hem acostumat a veure, el frotis nasofaringi. És una prova que aviat es comercialitzarà a Espanya i que costa uns quatre euros a les farmàcies”, assenyala Llibre.

Els directors d'aquests tres festivals assenyalen com a exemple esperançador el concert que es va celebrar el 3 de maig a Liverpool, amb 5.000 persones, sense distància ni mascaretes: un recital, aquest sí, com els d'abans. Tots els presents van donar negatiu en la prova. L'experiment forma part d'un projecte del Govern britànic, que preveu que aquest estiu puguin desenvolupar-se molts més recitals en aquestes condicions.

El sempre inquiet Sonorama també s’hi sumarà. “Serà com el que es va fer per al concert de Love of Lesbian, però a l'aire lliure. Tres dies (12,13 i 14 d'agost) i entre 2.500 i 5.000 persones cada jornada. No ens podem quedar aturats. Són 1.200 llocs de treball”, assenyala el seu director, Javier Asenjo. Un patrocinador privat finançarà les proves diàries per als espectadors, de manera que no s'encarirà l'entrada: uns 35 o 40 euros per dia i 75 el bo dels tres dies. Seran deu bandes per jornada (s'anunciaran a finals de maig) en horari de 17 a 2 de la matinada. No es preveu fer acampada.

Els festivals massius, amb estrelles internacionals i una gran quantitat de turistes estrangers, han de pensar en l'edició del 2022. Així ho han confirmat ja el Primavera Sound i el Sónar, que sortiran del pas aquest any amb recitals aïllats a la tardor. Els altres, Mad Cool Azkena, BBK Live o FIB, si tot va bé, en les properes setmanes tornaran a anunciar l’ajornament un altre any. “Ara mateix estem esperant una resposta definitiva de les institucions per prendre la decisió, però tal com estan les coses tenim clar que s'ha d'ajornar al 2022 per força major a causa de la pandèmia”, assenyala Javier Arnáiz, director de Mad Cool. Perilla el futur del festival? “No, però després de dos anys d'aturada, sense poder fer concerts, el sector queda tocat”.

El que s'imposarà aquest estiu seran els cicles de concerts. Patricia Gabeiras, directora de l'Associació de Festivals de Música (FMA), els defineix així: “Són concerts d'un o dos grups. Es poden celebrar i compleixen totes les condicions sanitàries. Tenim un canal permanent obert amb l'Administració. Els hem dit que no té sentit que, només perquè es diguin festivals, tinguin unes condicions més restrictives que altres esdeveniments”.

Un dels imminents amb aquest sistema és el madrileny Filmadora, un festival que sense pandèmia reunia 10.000 persones. Willy García és un dels seus tres directors: “Seguirem les normes sanitàries per garantir la seguretat. Seran 2.000 persones, totes assegudes en un recinte ampli, amb distància i mascareta. La gent es podrà aixecar per anar al lavabo i hi haurà una zona de fumadors. Per mitjà d'una aplicació es demanaran les consumicions i un cambrer les servirà a les taules. És com una terrassa gegant per a 2.000 persones, un model viable i que ens agrada. Són cartells amb dos grups, unes tres hores d'espectacle. Després, cadascú a casa seva”, explica García. L'objectiu de tots és que la música en directe no es quedi muda aquest estiu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ