_
_
_
_
_

Poètic viatge de Mal Pelo cap al desconegut

Simbiosi perfecta entre ball, música i cant a ‘Highlands’, al Mercat de les Flors

'Highlands', de Mal Pelo, al Mercat de les Flors de Barcelona.
'Highlands', de Mal Pelo, al Mercat de les Flors de Barcelona.Tristan Perez-Martin (EL PAÍS)

Elegància, veritat, bellesa, austeritat, fertilitat coreogràfica, intel·lectualitat i sofisticació, a més d'un gust pel tel·lúric són qualitats que es trenen en harmonia en l'hipnòtic ball de Mal Pelo, grup de dansa contemporània liderat per Pep Ramis i María Muñoz i que s'ha convertit en un dels més prestigiosos i amb més trajectòria internacional de la recent història de la dansa del nostre país. Qualitats que, davant de la seva última estrena, Highlands, es converteixen en adjectius superlatius.

Amb aquest espectacle es tanca Bach Project, la tetralogia que ha dedicat al compositor alemany el grup, que es va iniciar amb Bach i va seguir amb Golberg Variations/Variations i, més recentment, Inventions, de la qual Highlands és una prolongació. L'espectacle està interpretat per vuit excel·lents ballarins, de diferents edats, maduresa i joventut que es trenen en un versàtil i copiós ball: Federica Porello, Zoltan Vakulya, Leo Castro, Miguel Fiol, Enric Fábregas, Ona Fusté, Pepe Ramis i María Muñoz. Tots inicien, en l'immens espai escènic del Mercat de les Flors, un apassionant, sinuós i agrest viatge cap a una terra desconeguda, un paisatge inhòspit en el qual es vol aconseguir trobar la pau, un lloc que es troba a l'interior de l'ésser humà però que és molt difícil de trobar. Les imatges de vídeo, en blanc i negre de paisatges salvatges i deshabitats que envolten el grup, subratllen la solitud interior de cadascun d'ells. Es mouen junts com un ramat, però l'espectador percep l'individualisme que els corroeix. La imatge d'un cavall blanc a galop traça el camí cap a la llibertat. El ball en ocasions és tosc i la mirada dels seus intèrprets, ferotge, i en d'altres, aquest mateix ball destil·la una gran poesia derivada dels textos que es reciten en veu alta de John Berger, Erri de Luca i, molt especialment, Nick Cave. Textos que parlen d'amor, desamor i mort. Magnífic el duo que interpreten Pep Ramis i Miquel Fiol.

L'extraordinària música de Bach, l'element essencial en tot aquest recorregut emocional, està interpretada en directe per Joel Bardolet al violí, Jaume Guri també al violí, Masha Titova a la viola i Daniel Claret al violoncel. Pel que fa al quartet de veus, està format per Quiteria Muñoz (soprano), David Sagastume (contratenor), Mario Corberán (tenor) i Giorgio Calenza (baix). Músics i cantants formen part activa de l'espectacle: la manera en què s'interrelacionen amb els ballarins des de dalt d'una escala o en unes plataformes arrossegades constitueixen imatges de gran bellesa.

Igual que a Inventions, en aquest espectacle hi ha imatges que recorden els Capritxos de Goya. A través de la cabalosa i sacra música de Bach es visiten diferents moments de la vida del compositor, el seu dies a Weimar amb la Cantata 150, la mort de la seva primera dona Bàrbara i el seu propi final amb la Fuga XIV de l’Art de la Fuga, inacabada i amb una nota a la partitura del seu fill, Carl Philipp.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_