Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi força milers de persones a reconvertir la seva carrera professional

El 2020 es van destruir 77.300 llocs de treball a Catalunya, i els sindicats avisen que molts no es recuperaran

D'esquerra a dreta: Bàrbara Ruiz,  Claudio Gonzàlez, Fanny Ripollès i Valeria Ibáñez.
D'esquerra a dreta: Bàrbara Ruiz, Claudio Gonzàlez, Fanny Ripollès i Valeria Ibáñez.

Amb la pandèmia de la covid-19 va sorgir una crisi econòmica que s'allargarà encara més que la sanitària. El confinament i les restriccions han deixat un gran forat en el mercat laboral. Sectors com el turisme, la restauració, el comerç i la cultura van passar de ser font d'ocupació a quedar-se buits. En espera que es reprengui l'activitat, molts treballadors s'han vist forçats a reorientar completament la seva vida professional. Sindicats i entitats que ajuden en la reinserció laboral han notat un repunt de demanda en plans de formació i d'assessorament.

El virus va passar com una piconadora pels sectors que tradicionalment han generat més ocupació –encara que en molts casos són llocs de treball precaris i inestables–. L'impuls públic a partir dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) ha frenat una sagnia encara pitjor d'acomiadaments i llistes de l'atur inacabables. A Catalunya, segons dades publicades pel Ministeri de Treball al febrer, més de 190.000 persones estaven encara emparades per un ERTO; durant el pic de la crisi van arribar a ser més de mig milió. A més, 62.000 persones tenien una feina fixa discontínua abans de la pandèmia, molt habitual en la restauració i el turisme, llocs de treball que no s’han renovat.

El remei dels ERTO no ha aconseguit preservar tots els llocs de treball. El 2020, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), es van destruir 77.300 llocs de treball a Catalunya. En serveis d'allotjament han desaparegut tres de cada deu contractes laborals; en el de les agències de viatge, dos de cada deu i en restauració, un de cada deu. “Molts professionals han perdut la feina i en el moment en què es reactivi tot podran tornar o no, perquè aquests llocs de treball simplement no existiran”, diu Núria Gilgado, secretària de política sindical d'UGT Catalunya.

En aquest context, ha sorgit en molts treballadors la necessitat de reinventar-se i orientar la seva vida professional cap a un altre ofici. La fundació Intermedia és una entitat que va néixer el 2012 per donar resposta als efectes de la crisi financera de 2008. Intermedia desenvolupa 45 programes públics de reinserció i ha atès 13.700 persones. Amb l'inici de la pandèmia va veure clar que la seva funció era molt necessària. “Amb la covid vam haver de reaccionar ràpidament. Vam veure que començaven a arribar perfils diferents, de gent que començava a estar en ERTO”, explica la directora general de la fundació, Sònia Moragrega. D'aquesta nova necessitat va sorgir el programa Intermedia x Feina. “Va néixer com una campanya solidària per assessorar laboralment les persones que s'havien quedat sense feina. Un curs online de cinc sessions amb els quals ajudàvem els treballadors a identificar les seves competències i detectar en quins sectors del mercat laboral són necessàries”, explica la directora general. Fins a finals d'any va atendre 166 persones i va realitzar més de 340 accions d'orientació laboral. Des de gener de 2021 va implementar el programa amb finançament públic i des de començament d'any ja ha atès 221 persones.

“Ens interessa veure què necessita l'empresa, però no basant-se en els requisits curriculars, sinó en les competències que poden tenir els treballadors malgrat no haver estudiat exactament el que es demana”, explica Anna Gusó, tècnica de la fundació. Aquesta tasca de connectar empreses amb treballadors segons les competències també és present a la plataforma Intermedia Job. “Per a les empreses és molt útil, perquè afinen el que necessiten. En aquest moment, ara que és necessària l'orientació laboral, és prmordial veure quines competències tens”, afegeix Encarna Serrano, directora d'operacions d'Intermedia.

Depressió i ansietat

Per Fanny Ripollès, que té tota la seva vida laboral vinculada a l'hostaleria, quedar-se sense feina va ser un calvari. “Envies currículums, no et truquen, penses que has de canviar de professió, però, a què et dediques amb 52 anys?”, es pregunta. Va trobar a les xarxes socials un programa d'orientació de la fundació Intermedia i ara està fent un curs de carnisseria. “En hostaleria, arribar al nivell d'abans del confinament tardarà anys i no pots estar esperant. Sé que, quan puguin, em trucaran de l'hotel, però quan serà?” Valeria Ibáñez, de 53 anys, també està en un programa de la fundació després d’haver-se quedat sense ocupació com a dependenta d'una botiga de moda. Amb una situació personal i familiar complicada, quedar-se sense feina la va portar a la depressió i l'ansietat i fins i tot intents de suïcidi. “Vaig conèixer la fundació pel SEPE i ara estic millor, perquè alguna cosa sortirà, segur”, diu. Explica que l'han ajudat a valorar quines competències té i, sobretot, distingir en què vol treballar i en què no.

La crisi també ha impactat en els joves. Bárbara Ruiz, de 27 anys i graduada en Turisme, està en un ERTO parcial en una agència de viatges. “Al principi va ser molt estressant pel teletreball i les cancel·lacions. Ara estic treballant molt poques hores a la setmana”, explica. Vol canviar de sector i està fent un curs de màrqueting digital per trobar feina en publicitat. Un altre dels treballadors que atén la fundació és Claudio González, de 52 anys i amb àmplia experiència en fruiteria. “Fa més de 30 anys que treballo en el sector i he arribat a tenir 48 persones al meu càrrec. Després d’haver treballat en el moment més dur del confinament, amb el risc que implicava, al juny em vaig quedar sense feina, se'm va acabar l'atur al desembre i he de viure amb 450 euros al mes”, explica. González destaca l'ajuda de la fundació per confeccionar un bon currículum: “Era un desastre”, admet, “però ara n’estic molt orgullós, jo em contractaria”.

La destrucció d'ocupació en la indústria i la banca

Dels 77.300 llocs de treball desapareguts el 2020 a Catalunya, 33.100 provenen del sector industrial. En aquest primer trimestre de 2021 s'ha creat ocupació en tots els sectors econòmics menys en la indústria, on s'han destruït 8.900 llocs de treball, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). “No ha tingut res a veure amb la crisi sanitària, es tracta d'estratègies de deslocalització de les multinacionals. Però han aprofitat el moment”, explica Núria Gilgado, secretària de política sindical d'UGT a Catalunya.

Els desocupats que procedeixen d'acomiadaments en la indústria i els que sorgiran de la banca en els propers mesos tenen una important experiència i un nivell d'especialització que no es percep en els seus currículums. “Per això és tan important que es puguin acreditar les competències que tenen. Són gent que potser no té tots els estudis, però que tenen molts coneixements, gràcies a la seva experiència, que els fa molt valuosos”, destaca Gilgado. En aquest sentit, els sindicats consideren que per a la reinvenció en les carreres laborals és primordial l'ocupació. UGT i CCOO van aconseguir que la Generalitat aprovés ajuts per a la formació a l'últim paquet d'ajuts per a les persones en ERTO.

“Però també cal repensar el mercat de treball que tenim, que és molt feble, molt basat en el sector turístic, en la temporalitat i en la precarietat”, comenta Gilgado. “Fa falta un canvi de model productiu, invertir en indústria i en investigació. Els països que millor han aguantat la crisi són els que inverteixen molt en aquestes àrees”, resumeix la dirigent d'UGT.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >