Selecciona Edició
Connecta’t

La Fundació Bofill alerta que el sistema educatiu s’ha estancat en els últims tres anys

L’informe anual de l’entitat reclama al proper govern polítiques d’equitat, millorar el finançament i aprofundir en el currículum competencial

Ua nena a l'escola Vila-roma de Palamós.
Ua nena a l'escola Vila-roma de Palamós.

La Fundació Bofill ha llançat un crit d'alarma sobre el sistema educatiu. O rep una injecció de recursos o s'accentuaran les desigualtats educatives i amb això els resultats mediocres. En el seu informe anual, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2020, aquesta entitat referent en educació conclou que els resultats dels estudiants catalans s'han estancat en els últims tres anys i en alguns aspectes s'estan revertint. Tot i així, Ismael Palacín, director de la Fundació, destaca el caràcter “resilient” del sistema, “perquè ha sortit de la crisi del 2008 i de les retallades sense baixar resultats”. Al proper Govern, l'entitat li reclama polítiques d'equitat, millorar el finançament i aprofundir en el currículum competencial.

El sistema està “en un punt greu d'inflexió”, apunta, i el problema principal és l'infrafinançament. El pressupost del Departament d'Educació està a nivells de fa 10 anys i hi ha 150.000 alumnes més que llavors. La despesa per estudiant en el període 2009-2019 ha caigut de 4.490,5 euros fins a 3.973 euros, un 11,5%, calculen. Catalunya destina el 3,6% del PIB a educació, per sota de la mitjana europea i espanyola, afegeix Palacín.

Per contrarestar aquesta situació, segons el document, cal invertir especialment en tres fronts. L'etapa de 0 a 3 anys hauria de ser gratuïta per a les famílies més vulnerables (només un de cada 10 alumnes immigrants s'escolaritza en aquesta etapa fonamental del desenvolupament dels infants). Estan a favor que l'educació obligatòria sigui gratuïta per a tothom, i que es creï una beca educativa bàsica per als alumnes més vulnerables que els cobreixi durant tot el seu procés d'escolarització la gratuïtat de les activitats complementàries, el menjador escolar i la participació en activitats extraescolars. A més, veuen necessari crear 25.000 noves places de Formació Professional per evitar l'abandonament escolar. “Si invertim en aquestes palanques superarem l'estancament”, defensa Palacín.

Però a més de pressupost, la Fundació demana un pla de desenvolupament curricular que aposti per la formació competencial dels docents i prioritzi l'avaluació de mestres i alumnes en clau competencial. En els últims anys hi ha hagut iniciatives de renovació pedagògica, com Escola Nova 21, “però cal invertir en la formació del professorat i canviar el model competencial”, que ara es basa “en currículums molt llargs i de continguts superficials”. “El que importa és l'aprenentatge profund i el domini d'unes competències”, afegeix Palacín.

En aquesta línia, el codirector de l'anuari, el catedràtic emèrit de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Barcelona César Coll assenyala que un dels límits que impedeix la millora del sistema és que “es continua organitzant al voltant d'una concepció de l'aprenentatge que no es correspon amb els reptes de la societat de la informació i del coneixement del segle XXI”. Per això, Coll reclama “un canvi curricular” que “només es podrà dur a terme si s'augmenta l'autonomia de centre” per “poder adaptar-lo, en clau competencial, a la tipologia d'alumnat”.

Per tot això, l'informe de la Fundació Bofill conclou que Catalunya es troba en un punt d'inflexió, on pot dirigir-se cap a accentuar les desigualtats educatives i estancar-se en resultats mediocres o virar cap a una educació de qualitat i generadora d'oportunitats per a tot l'alumnat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >