Selecciona Edició
Connecta’t

La fira Liberisliber plega, cansada de la manca de suport institucional

La reeixida cita del llibre d'editorials independents de Besalú denuncia l'existència d'un “oligopoli cultural” i un menyspreu territorial

Primera edició, l'any 2010, de Liberisliber, a Besalú.
Primera edició, l'any 2010, de Liberisliber, a Besalú.

Ni per l'impacte de la covid-19. Ni per descens de vendes o participants, ni, encara menys, per falta d'idees. Liberisliber, la fira del llibre de les editorials independents més important de Catalunya i de les més atractives d'Espanya, ha decidit interrompre la seva tasca després d'11 anys d'èxit per l'orfandat i l'abandonament institucional que senten els organitzadors d'un esdeveniment que “no para de créixer acceleradament mentre no hi ha manera d'aconseguir de les administracions una fórmula que ens permeti treballar bé amb estabilitat i temps suficient; tan senzill com això”, assegura a aquest diari Miquel-Àngel Codes, director i fundador de la fira que se celebra a Besalú (la Garrotxa).

Liberisliber dona mostres de passar per una crisi de creixement que sembla haver agafat amb mal peu les institucions públiques. Nascuda el 2010 amb la participació de 15 segells editorials per donar visibilitat “a llibres molt bons que no tenien visibilitat per ser de segells petits”, en tot just una dècada ha quadruplicat els seus números: en l'última edició va aplegar 65 editorials, mentre que una trentena es van quedar en llista d'espera i el seu sempre equilibrat programa albergava gairebé una quarantena de propostes de notable nivell. I tot això amb un pressupost de 45.500 euros, del qual tres quartes parts provenen d'ajudes públiques: la Generalitat (33,9%), l'Ajuntament de Besalú (26,3%) i el Ministeri de Cultura (16,4%).

“Una fira així necessita avui recursos i temps i no és possible celebrant-se cada primer cap de setmana d'octubre que arribi l'agost i no sàpiga amb què comptarà perquè no té ni la meitat de les subvencions ni se sap quan arribaran, apareixent fins i tot mesos després d'acabar-se”, constata Codes, que codirigeix Liberisliber amb Jordi Fernández, jardiner de professió. “És injust i insuportable treballar així, en aquestes condicions tan extremes”, lamenta el fundador, recriminant que les institucions no els hagin atorgat la distinció de fira estratègica. “Vam parlar amb la Conselleria de Cultura i ens van fer elaborar un pla estratègic per arribar a la conclusió que no podien posar més diners”, diu Codes, recordant que la subvenció del Govern és de 15.400 euros.

No és tampoc gaire satisfactòria, en la seva opinió, l'actitud de la resta d'institucions. Així, amb la Diputació de Girona “va desaparèixer la línia d'ajudes en la qual estàvem i ni han contestat a les nostres sol·licituds”, i la seva aportació és nul·la; en el cas de l'Ajuntament de Besalú les relacions s'han deteriorat “per l'escassa consideració: per exemple, s'aparaulen espais un any abans i quan falten 15 dies et canvien ubicacions per causes poc justificades”.

Greuges respecte a altres fires

Codes creu que la situació que viu Liberisliber s'emmarca en un context de “greuges comparatius” amb altres fires de Catalunya i la tendència en les institucions públiques a “escoltar només els oligopolis culturals: és més fàcil que un projecte rebi suport si un alcalde és del mateix partit que el president d'una diputació o que el d'un conseller que no si és un bon projecte”. També parla de centralisme barceloní: “Si els polítics trepitgessin el territori veurien la capacitat de creixement de fires com la nostra que avui desconeixen; el pitjor és que ni ho saben ni ho volen veure ni hi ha sensibilitat en això; hi ha un menyspreu aclaparant pel territori”. I recorda que Liberisliber “compleix amb el retorn: l'ocupació hotelera aquests dies a la zona és molt alta i a les editorials els surt a compte perquè el perfil del nostre visitant és el d'un lector extrem, que surt d'aquí amb cinc i fins a sis llibres; moltes editorials venen més aquí en dos dies que en la Setmana del Llibre en Català a Barcelona”, apunta. En aquesta línia, parla d'un Liberisliber “transfronterer”, recordant que hi ha més d'una desena d'editorials que provenen de Madrid, València o fins i tot Sevilla, la qual cosa explica la inusual ajuda econòmica del Ministeri de Cultura, amb 7.500 euros.

Codes no confia excessivament Codes que la situació actual es pugui revertir. Per això, no descarta que la fira o bé pugui ser acollida en un futur per una altra ciutat o fins i tot mutar “en algun format en línia”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ