_
_
_
_
_

Barcelona adapta el Pla Ciència 2020-2023 a la situació generada per la pandèmia

El projecte pretén apropar la ciència a la ciutat com a eina de recuperació econòmica

Toni Polo Bettonica
La finca Muñoz Ramonet acollirà investigadors en residència.
La finca Muñoz Ramonet acollirà investigadors en residència.MASSIMILIANO MINOCRI

El Pla Ciència 2020-2023 que l'Ajuntament de Barcelona va presentar el març del 2020, tres dies abans que es decretés a Espanya l'estat d'alarma per la covid, s'ha revisat i ampliat amb 25 propostes concretes després d'un procés de debats, participació i propostes per adaptar-lo a la situació actual de pandèmia. La despesa prevista ha augmentat en 1,4 milions d'euros, provinents del Fons Covid, de manera que el pressupost d'aquest any arribarà als 5 milions d'euros. “Es tracta de consolidar tot un treball previ, en aquestes dues últimes legislatures, per reforçar Barcelona en el mapa de la política científica”, ha dit Joan Subirats, tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.

Júlia Miralles, responsable de l'àrea científica de l'Ajuntament, ha explicat que la revisió manté els objectius i els quatre eixos que preveia el pla, dedicats a la projecció internacional de les institucions universitàries i científiques de la ciutat; la investigació per afrontar els reptes de la ciutat (desigualtats, emergència climàtica, envelliment de la població, gentrificació, digitalització de la societat…); iniciatives en el camp de l'educació, la participació ciutadana i la divulgació; i vinculació de l'activitat artística i la científica. “Considerem la ciència també en l'àmbit econòmic”, ha subratllat Miralles. “Millorem la innovació i les start-ups, busquem vincles diplomàtics internacionals i aliances amb diferents ciutats europees, retenir el talent i acollir el de fora...”.

La revisió s'ha fet durant els últims mesos amb la participació de diferents espais del Pacte per Barcelona, dictàmens del Consell Assessor Municipal d'Universitats i reunions amb els rectors de les universitats de Barcelona. Un dels objectius del pla és reforçar la ciència com a motor de recuperació econòmica de la ciutat. “Assumim reptes concrets que incorporin la recerca científica en temes que ens preocupen, com la salut, la mobilitat, el medi ambient...”, ha especificat Subirats. D'alguna manera, el pla preveu apropar la ciència a la ciutat com a eina de recuperació econòmica.

Una de les noves accions és la del diagnòstic sobre la presència de dones en el teixit científic i sobre la seva situació laboral amb l'objectiu de revertir situacions de desigualtat que es puguin detectar i posar fi a la vulnerabilitat de gènere en alguns camps. Igualment, ja s'han convocat premis de recerca que reconeguin el talent jove, la facilitació d’ajudes econòmiques o la programació d'un festival de literatura científica, la primera edició del qual se celebrarà a finals d'aquest any. També es buscarà la intervenció d'instituts perquè es fomentin més les vocacions científiques dels alumnes.

Les noves aportacions consideren important crear un espai interuniversitari per impulsar la recerca. “El 70% de la recerca a Espanya es fa en l'àmbit universitari”, ha recordat Miralles. Per això es preveu la creació de residències per a investigadors i artistes. Si a Fabra i Coats ja n'hi ha en un vessant més aviat artístic, es pretén que a la Fundació Muñoz Ramonet, que es convertirà en un centre obert a la ciutat i en un punt de trobada de l'activitat científica i artística, n'hi hagi majoritàriament per a investigadors científics. “És una altra manera d'atreure estudiants i doctorands: abans de la pandèmia hi havia entre 30.000 i 40.000 estudiants de fora a Barcelona”, ha recordat el tinent d'alcalde, que ha insistit que “Barcelona és atractiva per venir a investigar, però els sous no es corresponen amb el preu del lloguer”.

Subirats ha reconegut que en moltes d'aquestes propostes l'Ajuntament no té competències, que corresponen a l'Estat o a la Generalitat. “La ciutat hi té incumbència, però no competència”, ha dit. “L'Ajuntament té capacitat per facilitar les coses a qui tingui competències, i per ells reforcem la recerca vinculada a reptes urbans”. Fugint del tòpic de ciutat de “paella, platja i Gaudí”, el pla potencia la ciutat (“la quarta a Europa en temes de ciències, segons l'índex de la revista Nature”, ha subratllat Subirats) i la regió metropolitana en un pol atraient en medicina de precisió, supercomputació i dades massives, biomedicina, medi ambient, bioenginyeria, urbanisme sostenible…

Així, el pla proposa enfortir espais emblemàtics de la ciutat relacionats amb la ciència, com el Museu Martorell o el castell dels Tres Dragons, al passeig Picasso, dins de la Ciutadella del Coneixement. També es pretén, coordinant les competències dins del mateix Ajuntament, reforçar espais com el Jardí Botànic amb una entrada per la part de dalt, des del castell de Montjuïc, per popularitzar-lo, o reforçar els pols científics, per exemple, al voltant del Cosmocaixa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_