_
_
_
_
_
CORREDISSES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Barça femení: ben pensat, ben gestionat i ben jugat

Markel Zubizarreta i Lluís Cortés han donat personalitat i identitat al finalista de la Champions

Ramon Besa
L'equip femení del Barça celebra la victòria de les semifinals de la Champions League contra el Paris Saint-Germain.
L'equip femení del Barça celebra la victòria de les semifinals de la Champions League contra el Paris Saint-Germain.AFP7 vía Europa Press

Si hi ha una secció professional de referència al Barcelona, un club poliesportiu de mena, aquesta és ara mateix la del futbol femení. I ho és perquè, a diferència de les altres (bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala), no només és competitiva, dominadora de la Lliga i aspirant a guanyar la Copa d’Europa, sinó perquè és autosuficient, és a dir, no deficitària, per l’aportació que hi fa el patrocinador Stanley. El seu pressupost és d’uns quatre milions d’euros, la meitat més o menys del que té el Chelsea, que serà precisament el seu adversari a la final de la Champions.

La secció està ben gestionada i l’equip es fa admirar pel seu bon joc, dinàmic i desequilibrant, més virtuós que no pas físic, com es va poder veure contra el Paris Saint Germain. Hi ha tingut molt a veure Markel Zubizarreta, el fill d’Andoni Zubizarreta, que n’és el director esportiu i responsable per tant de la formació d’una plantilla que té grans individualitats i extraordinàries futbolistes d’equip, dirigides per Lluís Cortés. Juguen molt bé i l’equip té personalitat i identitat futbolística, un detall significatiu en un club que a vegades sembla capaç de morir d’un atac d’estil.

El seu discurs és a més a més transparent i ambiciós, mai acomplexat ni fiscalitzador, allunyat de qualsevol revenja, ara que tothom se’ls apropa pel seu èxit a Europa. No és un grup impostat que respongui a una quota o interès publicitari, sinó que s’ha anat construint amb paciència, dedicació i professionalitat des del 2015. El salt de qualitat que es va fer aleshores va ser cabdal per coronar la feina de pioners com Xavi Llorens quan l’equip femení era pràcticament furtiu a les instal·lacions del Barça. Ara fan honor a l’estadi Johan Cruyff i potser no trigaran a jugar al Camp Nou.

No cal forçar la màquina amb imatges publicitàries, sinó que es tracta de ser respectuosos amb la seva trajectòria i poder de convocatòria: saben que la millor manera de portar gent al camp és guanyant la Lliga i la Champions. La directiva de Laporta farà bé de cuidar el patrimoni que li ha deixat la junta de Bartomeu, desafortunada amb moltes coses i, en canvi, decisiva en l’aposta pel futbol femení; només cal recordar la dedicació de Maria Teixidor i Jordi Mestre. El Barça ja va jugar fa dos anys la final de la Champions contra el Lió, on va perdre per 4-1.

Aquesta vegada la final es preveu molt diferent perquè l’equip blaugrana ha madurat, seguint el seu procés natural de creixement, i per tant l’avalen l’experiència i la feina ben feta; fins i tot no li fa vergonya dir que “anem a guanyar a Goteborg”. Al revés del que va passar amb la Copa d’Europa masculina, el Barça va ser molt més visionari i valent que el Madrid a l’hora de dimensionar la Champions femenina, i ara toca presumir-ne molt abans fins i tot del que estava previst: el pla del 2015 preveia jugar la primera final continental el 2021. Ja va per la segona, el dia 16.

Sigui quin sigui el resultat, ningú podrà dir que el Barça femení és un equip fet a mida dels temps que corren. No és una política d’aparador, sinó que jugadores, tècnics i directius s’ho han cregut des del primer dia, quan el futbol encara feia pudor de calçotets.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_