_
_
_
_
_

El museu de l’Hermitage de Barcelona: més transport públic per convèncer Colau

L'Autoritat Portuària plantea blindar la zona de vehicles privats i incentivar la participació de la Barceloneta en el projecte

Dani Cordero
Terreny on l'Autoritat Portuària vol que es construeixi el Museu Hermitage de Barcelona.
Terreny on l'Autoritat Portuària vol que es construeixi el Museu Hermitage de Barcelona.

La possible implantació d'una franquícia del museu Hermitage a Barcelona es resoldrà en un mes. És el temps que s'han donat l'Autoritat Portuària (APB) i l'Ajuntament de Barcelona després de més d'un any de bloqueig. El Port defensa el projecte com un dels seus emblemes de futur, mentre que el govern municipal s'hi oposa davant del temor d'augmentar la pressió turística sobre la Barceloneta, a més a més de desconfiar de sobre la qualitat cultural del museu. Per superar les reticències, l'APB va proposar blindar la zona al transport privat, finançar el reforç de la línia d'autobús existent, crear llançadores per mar i terra i apropar el museu al barri: amb convenis de col·laboració amb les associacions veïnals i amb contractació prioritària a la zona.

Más información
L’Hermitage al·lega que Colau no pot vetar el seu projecte
Museus: Barcelona perd el nord

Aquestes mesures són les que inclou el "conveni per a la implantació de l'ús cultural en l'àmbit del pla especial de la nova bocana i permetre el desenvolupament del museu Hermitage", que el Port va traslladar a l'Ajuntament fa onze mesos. Aquest breu document de tot just nou pàgines, al qual ha tingut accés EL PAÍS, havia de marcar el tret de sortida de les negociacions entre les dues parts per desencallar un projecte enquistat.

Si això passa, l'Hermitage podrà veure la llum definitiva (almenys l'administrativa) a Barcelona amb l'aprovació de l'expedient i els promotors hauran d'assumir en el seu projecte tant les propostes com el cost que tenen. L'alcaldessa Ada Colau va dir fa una setmana, després que el consell d'administració del Port dilatés l'aprovació definitiva del projecte: "S'han guanyat unes setmanes més per intensificar el diàleg", la qual cosa es podria entendre com obrir la porta al projecte, però fonts municipals defensen que la posició no ha canviat.

El projecte de l'Hermitage compta ja amb una autorització de concessió per part del port de Barcelona, però és necessari un acord entre el Consistori i el Port per acabar de donar-li validesa, tal com marca el pla especial de la nova bocana. Si no es tirés endavant es podria obrir un front judicial amb una demanda dels promotors, que podrien reclamar una indemnització. Si la justícia els donés la raó hauria de dirimir quina administració és la culpable del fiasco del projecte i, per tant, obligar-la a indemnitzar els promotors si així ho decidís. Fins al final d'aquest procés, la parcel·la de la nova bocana podria quedar paralitzada als tribunals.

Per intentar evitar aquesta situació, el document inicial de negociació del port ofereix les propostes següents:

Mobilitat terrestre. És un dels punts més polèmics, atès que la nova bocana on hauria d'aixecar-se l'edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Toyo Ito és un atzucac. El Port proposa, des del passeig de Joan de Borbó i fins al passeig Marítim, reordenar cruïlles, crear controls d'accessos a vehicles motoritzats i un carril bici i reforçar la línia. Així mateix es proposa habilitar llançadores d'autobusos des de la parada de metro de Barceloneta, almenys entre l'1 de juliol i el 31 d'agost, el període de l'any en el qual es preveu més afluència de públic.

Bus nàutic. La proposta de conveni obre la porta a crear un sistema de golondrines que uneixin la nova bocana des del moll Barcelona, en el qual s'habilitaria un aparcament per a autocars, ja que aquests no podran accedir a la zona més propera a l'Hermitage. El seu horari s'acompassaria al del museu, amb una oferta segons la demanda en moments del dia i calendari.

Contractació de km 0. La proposta que ha fet l'APB inclou condicionants en la contractació de la plantilla del museu en la qual tindrà prioritat la població de proximitat "prioritzant, amb igualtat de competències professionals, la contractació dels veïns del barri de la Barceloneta i dels barris més propers". També es tindrà en compte la integració laboral de col·lectius en risc d'exclusió sociolaboral.

Participació del barri i de la ciutat. Amb l'objectiu que hi hagi més permeabilitat amb el barri i la zona, l'APB proposa crear un organisme de participació directa del veïnat i entitats públiques —Ajuntament i Generalitat— en la programació dels usos i els espais públics al voltant de l'equipament. Així mateix, s'obrirà al patronat de la Fundació Hermitage Barcelona a aquests mateixos actors. Es planteja també un conveni amb centres escolars públics del barri i de la resta de la ciutat per permetre la visita gratuïta del museu. I es planteja desenvolupar programes específics i cursos. Amb associacions de veïns del barri s'impulsaran tallers i activitats relacionats amb l'art. L'Hermitage també es compromet a oferir bonificacions i passis de temporada a jubilats, estudiants i a col·lectius en risc d'exclusió social de Barcelona.

Coordinació amb la resta de museus. Segons la proposta de l'Autoritat Portuària existeix el compromís de l'Hermitage d'establir convenis de col·laboració amb altres estaments de la ciutat i coordinar-se amb els museus de la ciutat per promocionar Barcelona com a referent cultural internacional.

Un edifici obert i sostenible. El vestíbul de l'edifici de l'Hermitage quedarà obert als passejants per donar la imatge de centre cultural obert a la ciutat.

Seguretat. El conveni assegura que es posaran les mesures de vigilància tant durant els horaris d'obertura del museu com la resta del dia, tant al recinte museístic com a tota la zona al seu voltant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_