Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat aparca el toc de queda però mantindrà el límit de sis persones en les reunions

El Govern va tantejar sense èxit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la viabilitat de futures restriccions contra el coronavirus

Vacunació al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona.
Vacunació al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona.

Diumenge que ve decau l'estat d'alarma a tot l'Estat espanyol, la qual cosa comporta també l'eliminació del toc de queda. De moment, Catalunya no es planteja mantenir aquesta restricció i, per tant, tal com ha explicat aquest dimarts el president en funcions Pere Aragonès, no cal aprovar la reforma legislativa amb la qual s'havia especulat els últims dies. L'Executiu català creu que les bones xifres epidemiològiques i l'avançament en la vacunació permeten posar fi al veto a la mobilitat entre les 10 de la nit i 6 del matí, encara que no descarten fer-ho si la corba de contagis canvia. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, sí que ha explicat que es mantindrà el límit de sis persones per a les reunions, una restricció que necessita l'aval judicial per continuar vigent.

“A dia d'avui no necessitem cap mesura addicional urgent [per controlar la transmissió de la pandèmia], si arriba el cas, s'abordarà”, ha dit Aragonès, que ha acompanyat Budó en la roda de premsa dels dimarts del Govern. El president en funcions ha aprofitat, a més, per carregar contra el Govern central per no comunicar-los abans el pla amb el qual pensen blindar la possibilitat que les comunitats autònomes prenguin mesures restrictives de drets fonamentals. “Ens n'hem assabentat pels mitjans de comunicació. La cogovernança no funciona així”, ha dit.

La Moncloa ha aprovat que s'habiliti un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en cas que els Tribunals Superiors tombin les mesures que prengui cada Executiu autonòmic. La creació de jurisprudència evitaria malentesos. Aragonès ha explicat que no podia valorar aquesta fórmula perquè no en coneixia els detalls, però ha afegit que és una raó més per aparcar una reforma de les normes catalanes, de cara a fixar les restriccions, i esperar a l'escut estatal. La llei de Salut Pública de Catalunya dona empara, per exemple, als confinaments més específics, però cal el pronunciament del jutge. “Esperarem, no volem afegir més soroll”, ha sentenciat el també vicepresident.

Cada vegada que una mesura vulnera drets fonamentals, la justícia ha de donar-hi l'aval amb anterioritat. Budó ha explicat que això es continuarà fent, per exemple, amb el límit de sis persones en les reunions, i el nou text perquè aquesta restricció continuï vigent a partir del diumenge es portarà dimecres o dijous al TSJC. Els dos membres de el Govern han fet una crida a la responsabilitat individual per evitar un repunt dels contagis.

La Generalitat, de fet, ja havia topat amb el TSJC respecte a com s'havien d'abordar les limitacions sense l'estat d'alarma en vigència. A petició pròpia, tres representants de la Generalitat es van reunir dijous passat, durant uns minuts, amb el president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, Javier Aguayo, per avaluar l'escenari legal. Aguayo va respondre que en cap cas podia avançar el posicionament del tribunal davant d'unes mesures que ni tan sols s'havien aprovat.

Els lletrats i un responsable del Departament de Salut van sol·licitar veure's amb Aguayo aprofitant que, aquell dia, la sala va notificar al Govern l'ordre de vacunar “sense dilacions” policies i guàrdies civils que treballen a Catalunya. En la conversa va estar present també, com a testimoni, el lletrat de presidència del TSJC, però no el president de la institució, Jesús Barrientos, que ni tan sols tenia coneixement de la cita.

Els representants del Govern van voler tantejar el TSJC davant la fi de l'estat d'alarma. Els advocats volien explorar fins a quin punt certes mesures legals –que ara com ara no han estat aprovades– obtindrien o no la llum verda de la justícia. L'estratègia no va funcionar. Aguayo els va contestar que no podia anticipar cap resposta sobre futures normes o lleis. Entre altres coses, perquè abans ha d'examinar el contingut concret del decret en qüestió i perquè la resposta depèn no d'un, sinó de diversos magistrats, cadascun amb el seu criteri. Aguayo és president de la sala però només en termes governatius, no jurisdiccionals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >