X
Ús de galetes

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per generar informació estadística i mostrar publicitat personalitzada a través d'l'anàlisi de la teva navegació d'acord a la nostra

OPINIÓ »

La vigència del 15-M en el seu desè aniversari

El moviment és una gran impugnació del que hi ha i un gran repte poder aconseguir allò a què s'aspira. L'intent de fer real una gran utopia escrita en el present i al llarg de la història

Una assemblea a la plaça de Catalunya durant les protestes del 15-M, el 2011.

Té algun interès parlar del 15-M ara que en fa 10 anys? Hi haurà qui consideri que és cosa del passat que no té rellevància per al present. Hi haurà qui no li va voler donar importància el 2011 i tampoc ara. Hi haurà qui no sap de què estem parlant. Una mobilització que es va associar a persones joves troba que qui és jove el 2021 pot tenir molt pocs records del que va passar fa 10 anys i que el que ha vingut després no ho vincula amb el 15-M...

Un factor que dificulta l'interès per valorar-lo és la seva identificació amb projectes que van entrar en la política institucional

Però el 15-M continua tenint diferents vigències. La vigència de qui continua pensant el mateix que pensava fa 10 anys i que continua treballant per una “democràcia real ja”, un dels eslògans que llavors es veia en tantes pancartes. Qui continua pensant que no podem ser mercaderia en mans d'empresaris i polítics. Qui continua pensant que necessitem fer política d'una altra manera, amb gran atenció a l'ètica...

Quan es complia un any una consulta periodística, em plantejava: “Ja no queda res, oi? Ja no són a les places”. No, no eren a les places. Però la continuïtat del 15-M es podia trobar en altres llocs, en altres pràctiques, en idees que circulaven dels marges al centre. Per exemple, la gran majoria de la població compartia malestars, reivindicacions i propostes com les de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El gran interès pel 15-M va decaure ràpidament després dels primers mesos, dels resultats electorals. En les eleccions del 2014, diferents projectes polítics sorgits de l'impuls del 15-M van arribar a governar en diferents ciutats. Barcelona en Comú va resistir després de les eleccions del 2019. I Unides Podem arribava al Govern espanyol. En cada convocatòria electoral hi ha qui continua apel·lant al 15-M buscant identificar-se amb el positiu que pot significar. Ho feia, per exemple, ERC a les municipals del 2019 i el PSOE en aquestes eleccions a la Comunitat de Madrid. No importa que el 15-M sorgís com a resposta, entre altres coses, a les polítiques de l'Executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Més enllà del que pensin unes persones o altres, necessitem analitzar el que va ser i, especialment, el que continua sent. Més enllà que s'estigui a favor, en contra o resulti indiferent, el 15-M continua vigent. Es pot analitzar com una onada de més d'una dècada que ha generat canvis significatius en la nostra societat. Els esdeveniments que van seguir les manifestacions del diumenge 15 de maig de 2011 i les acampades sorgides en aquells dies van impulsar una onada de mobilització que encara avui és present. Analitzat amb perspectiva històrica, allò que denominem 15-M es pot veure com un període de mobilització, pràctica política i de canvi amb l'objectiu de la democratització. No és una novetat històrica. És la manera com han avançat idees i transformacions socials. Parlem, per exemple, de les diferents onades del feminisme al llarg de la història. I d'una de nova, l'actual, que enllaça amb el 15-M.

El 15-M és com una onada de més d'una dècada que ha generat canvis socials significatius

Potser un dels factors que dificulta l'interès per analitzar-lo i valorar-lo és la seva identificació amb projectes que han optat per entrar en la política institucional. Però el problema principal per dedicar atenció i valorar el 15-M, com a tants altres projectes i persones al llarg de la història, és que proposa un canvi de base de la nostra societat a partir d'una concepció de la democràcia exigent en les condicions materials de vida i els drets que faran possible la vida democràtica que avui encara no existeix. El 15-M és una gran impugnació del que hi ha i un gran desafiament poder aconseguir allò al que s'aspira. Es pot veure com l'intent de fer real una gran utopia que s'ha anat escrivint en el present i al llarg de la història.

El britànic William Morris (1834-1896), pensador i creador d'utopies, va escriure: “Reflexionava sobre totes aquestes coses i com els éssers humans lluiten i perden la batalla, i com allò pel que lluitaven s'esdevé, malgrat la seva derrota, i com, quan arriba, resulta que no és el que esperaven, i altres persones han de lluitar per allò que pretenien sota un altre nom”.

Aquesta també és part de la història del 15-M. La PAH, per exemple, no ha aconseguit encara l’objectiu pel qual cosa va néixer i hi continua lluitant... Però, i tot el que ha aconseguit aquests anys? Fins i tot, com va dir Morris, aconseguint objectius que no perseguien.