Selecciona Edició
Connecta’t

L’aeroport del Prat fia la reactivació en els vols curts ‘low cost’

L'estratègia d'Aena de potenciar el llarg radi i potenciar Barcelona com a ‘hub’ internacional no s'enlaira

Una viatgera carrega la maleta per la T2 del Prat.
Una viatgera carrega la maleta per la T2 del Prat.
El Prat de Llobregat

A l'aeroport de Barcelona li costa recuperar altura després del daltabaix que ha provocat la pandèmia. Aena calcula que no serà fins almenys el 2026 quan tornarà als registres precovid. Malgrat això, l'operador aeroportuari continua apressant per trobar una solució que permeti augmentar el sostre màxim d'activitat, limitat als 55 milions de passatgers a l'any amb la configuració actual de les pistes. La companyia, propietat de l'Estat en un 51%, posa la mirada en pretès creixement dels vols de llarg radi. La realitat revela que el coronavirus ha dilatat la data vermella per arribar al límit de capacitat de la instal·lació i certifica que la recuperació del trànsit ve, lentament, de la mà de les rutes més curtes.

Vueling concentra el gruix de l'activitat a les terminals del Josep Tarradellas. Gairebé un de cada tres viatgers vola amb els aparells de la companyia nascuda el 2004 a Barcelona. L'aerolínia ha revelat que aquest estiu desplega una oferta 104 rutes des de les pistes del Prat. Una quarta part són vols domèstics i la resta, 78, corresponen al que l'empresa denomina “destins internacionals”. Són vols ràpids que permeten encadenar operacions en un anar i venir continu. Fins a mitja dotzena de viatges en un sol dia.

Les dues últimes novetats que ha presentat Vueling responen a aquest perfil. Es tracta dels enllaços entre Barcelona amb Belfast i Newcastle. “Vols barats a les principals ciutats europees” és un dels eslògans que més repeteix la companyia. Per oferir bitllets a preus ajustats, la rendibilitat ha d'afinar-se al màxim i l'interès de Vueling és utilitzar els seus Airbus A320.

Amb un objectiu semblant opera Ryanair, la segona aerolínia amb més volum al Prat, amb gairebé vuit milions d'usuaris el 2019. La low cost irlandesa ha anunciat noves rutes per a aquest estiu: l'illa grega de Creta, les ciutats holandeses d'Eindhoven i Maastricht i dos vols setmanals a Odessa. Arribar a la ciutat ucraïnesa és el viatge més llarg: tot just tres hores i mitja.

Malgrat la voluntat manifesta dels gestors de l'aeroport de reivindicar el Josep Tarradellas com a hub internacional, una base d'operacions per unir Europa amb Amèrica, Àsia i l'Àfrica, el llarg radi continua en letargia. En els dies previs a la pandèmia, Barcelona va consolidar 47 vols intercontinentals, segons Sonia Corrochano, la directora de l'aeroport. Ara, tanmateix, els viatges llargs només ofereixen rutes directes amb Singapur, Miami, Qatar, Abu Dhabi, Senegal i Gàmbia, a més del vol a l'Argentina de Level. S'han cancel·lat sense data prevista de reactivació vols directes a Hong Kong, la Xina i Corea, així com les rutes sense escales al Canadà, Chicago i Washington. El Marroc va anunciar a finals de març la suspensió dels seus vols amb Espanya, “fins a nou avís”, com també ha quedat congelat el vol directe a Teheran d'Iran Air.

El trànsit entre continents s'ha quedat en mínims. L'esperat apaivagament del virus i els progressos en la vacunació alimenten millors previsions, però l'augment d'activitat en la llarga distància s'estima encara molt modest. Mèxic concentra les expectatives. Coincidiran la recuperació del vol de la companyia Emirates a Ciutat de Mèxic i el que operi Aeroméxico amb el mateix destí. Level ha anunciat que volarà a Cancún a partir del 2 de juliol. L'aerolínia low cost d'IAG diu que la ruta reforça el seu “compromís amb la connectivitat de llarg radi de Barcelona”. Lucía Adrover, directora comercial de Level, es mostra optimista: “Ens fa molta il·lusió oferir aquesta nova ruta, una mostra de l'agilitat de Level per adaptar-se a la situació actual i oferir nous destins”.

Aena defensa l'estratègia de l'anticipació com a eix del seu pla d'actuació per assolir la recuperació. Acaba d'estrenar la remodelació d'una ala de la terminal T1 per aconseguir acaparar més vols de llarg radi. “Malgrat les restriccions, hi ha motius per volar i el transport aeri és fonamental”, raona la directora de l'aeroport, Sonia Corrochano.

S'han invertit 48 milions d’euros en el projecte de reconversió d'una part de la T1, s'han construït dues noves plantes per separar les sortides i arribades, s'han posat més controls de seguretat per inspeccionar els passatgers que viatgen als vols que van més enllà de l'espai Schengen i s'han ampliat i adequat passadissos, fingers i instal·lacions. L'objectiu és poder donar servei als avions de fuselatge ample que fan servir les aerolínies en rutes intercontinentals. La infraestructura està a punt. Encara falten els viatgers.

Tancament de la T2 però necessitat "urgent" d'ampliar la T1

Entre els anys 2015 i 2019, el nombre de viatgers usuaris de l'aeroport de Barcelona va créixer un 24%, saltant dels 39,7 als 52 milions de passatgers anuals. L'any passat, afectat per la pandèmia, no es va arribar als 13 milions. Una patacada de la qual no serà fàcil sortir. La mostra més visible de l'escassa activitat que registren les instal·lacions de l'aeroport del Prat és la T2. La terminal està tancada i barrada des de desembre i la direcció de l'aeroport no concreta fins quan quedarà inoperativa. “La previsió de reobertura és complexa”, al·lega la directora de la infraestructura, Sonia Corrochano. “Si la T2 està tancada és perquè, amb l'activitat actual, amb la T1 n’hi ha prou”, assegura. L'estat d'abandonament de la terminal que llueix un mural de Miró a la façana ha quedat una mica matisat per la presència dels operaris que s'han encarregat de restaurar voreres o renovar el sistema de climatització. “Hem fet moltes coses aquests mesos”, afirma la directora de l'aeroport del Prat. Tenir la T2 tancada és una situació passatgera, com el virus. Definir com i per on pot créixer l'aeroport “és urgent”, adverteix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >