Selecciona Edició
Connecta’t

Negocis que s’atreveixen a obrir en plena pandèmia

Més de 1.700 comerços i restaurants han iniciat activitat a Barcelona des de maig de 2020

Ingrid, esquerra, i Marina, han obert una botiga de moda, Nineet, a la plaça de Gal.la Placídia de Barcelona.
Ingrid, esquerra, i Marina, han obert una botiga de moda, Nineet, a la plaça de Gal.la Placídia de Barcelona.

En un carrer on el 95% de les persianes estan abaixades pel cessament temporal o total dels negocis, el cèntric carrer de Ferran de Barcelona, el febrer passat es va obrir un petit restaurant, Mustafà, amb el nom del propietari, un turc que va emigrar del seu natal Ismir (Turquia) fa 42 anys i que s’ha dedicat a la restauració a Alemanya durant un quart de segle. Fa 15 anys es va establir a Barcelona treballant primer en un restaurant fins que va muntar un petit negoci a la Barceloneta, que regenta amb el seu fill, però ara té tancat. “És que no hi ha ni un turista”, argumenta. Uns visitants que tampoc es veuen al carrer de Ferran. “Però aquí és diferent, passa més gent. Ha sigut una oportunitat perquè han rebaixat el preu del lloguer un 40%”, reconeix. Així que va decidir emprendre una nova aventura.

Cada migdia aixeca la persiana i és l'únic bar-restaurant obert fins que s’arriba a la Rambla. “No em queixo, tenim bastants clients” i afegeix que la seva cuina és tradicional turca “amb uns kebabs que no es poden comparar amb el que venen per aquí”. En preguntar-li si no sentia més incertesa –del normal– per obrir enmig d'una pandèmia, contesta: “S’han d’aprofitar les oportunitats i aquesta ho era”.

Mustafà ha sigut un dels 1.741 negocis, entre comerços alimentaris, no alimentaris i bars-restaurants que han obert a Barcelona des de maig de 2020 a maig d'aquest any, segons el nombre de llicències que s'han tramitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per sectors, en el no alimentari han pujat persianes 959; en l’alimentació, uns 631 i 151 bars i restaurants.

La resposta sobre per què obrir un negoci en els temps que corren, en alguns casos és contundent: “És que a pitjor és impossible”, contesten la Marina i l’Íngrid, dues amigues i sòcies en la trentena amb quatre fills entre les dues que s'han decidit a obrir una botiga de moda a la plaça de Gal·la Placídia. “Cap de les dues teníem feina i jo ja tenia experiència, perquè fa anys vaig tenir una botiga de roba. Així que vam buscar pel barri –Gràcia– i vam trobar aquest local –fins abans de la pandèmia era una agència de viatges– que estava molt bé. El vam acabar d'arreglar en uns quants dies i obrim la primera setmana de febrer”, comenta l’ÍIngrid.

La botiga es diu Nineet i ja ha tingut un temps de rodatge de venda online a través d'Instagram. “Ha anat bé i representa el 70% de les vendes. Aquesta setmana hem obert el web perquè es vegi millor tot el que tenim”, afegeix la Marina, que apunta que ara els clients que compraven online van a la botiga física.

Mustafà, propietari del restaurant Mustafa’s, obert recentment al carrer de Ferran de Barcelona. ampliar foto
Mustafà, propietari del restaurant Mustafa’s, obert recentment al carrer de Ferran de Barcelona.

Les dues es van ficar en el negoci perquè els permet conciliar la vida laboral amb la familiar. S'han organitzat repartint-se l'horari entre les dues i, si no s’ho poden combinar, tenen una rebotiga on poden tenir els nens si es posen malalts.No són només petites botigues les que han fet el pas. Algunes empreses mitjanes han crescut en els mesos de pandèmia. És el cas de Facial Perfumerías, que fa 52 anys que és al mercat de la drogueria i la perfumeria amb 45 botigues ena pràcticament tots els districtes de la ciutat, a l'àrea metropolitana i altres ciutats catalanes. “Fa un any, amb el confinament, moltes drogueries es van acollir als ERTO i van tancar. Nosaltres vam decidir seguir. És una empresa familiar i la pandèmia ens va agafar amb múscul financer per poder aguantar. Dins de l'empresa teníem una petita divisió industrial de mascaretes, suficients per protegir la plantilla, i gel hidroalcohòlic i guants. I tant l'empresa com els treballadors van decidir treballar”, apunta Sergi Martín, gerent de Bomari S.L, que agrupa la marca Facial Perfumerías.

Forns amb vida extra

Les seves vendes es van disparar per internet amb productes de bellesa i perruqueria. A finals de l'any passat van aconseguir 6 botigues de la cadena Balear, que va fer concurs de creditors. “Nosaltres hem crescut durant la pandèmia: abans teníem 175 treballadors i ara som 200”.

Una altra història ben diferent és la d'una segona vida d'un forn al carrer de Pau Claris que va tancar com a Forn Berenguer –després de 141 anys d'història– en els primers compassos del confinament de 2020 i va reobrir al juny com a Forn Claris –tot i que el nom li acaben de canviar– per una iniciativa personal de la Núria, fins ara treballadora en una agència immobiliària. “Ho continuo sent perquè això no dona per mantenir tres sous”, explica. Va fitxar el Toni, un forner que coneix l'ofici, i la Netza, la dependenta. No ho tenen fàcil perquè a un centre sense visitants i amb pocs veïns se li suma un competidor paret amb paret amb pràctiques deslleials com vendre pa sense tenir- llicència per fer-ho.

"Gairebé hem començat de zero, però amb molta il·lusió. Jo coneixia el forn de tota la vida i vull que les coses es facin bé. I aquí es continua enfornant el pa de veritat”, explica. I els croissants, els panettones, els pastissos... S'han adaptat a demandes més actuals però tot surt del mateix forn, un venerable Juan Ferre Matheu S.A que gira la gran pedra i del qual surten delícies com fogasses barreja de farina de xia, de sègol i de malt torrada.

I moltes coses més.

Més tancaments que obertures en un any de covid

Una recent enquesta de l'entitat Comertia –que agrupa mitjanes empreses familiars a Catalunya– apuntava que des de l'inici de la pandèmia, per cada vuit comerços que abaixaven la persiana per la crisi, cinc la pujaven per primera vegada. En els 24 eixos comercials agrupats a Fundació Barcelona Comerç, l'última dada és que, el gener passat, l'índex de tancaments era del 7,5% i de les obertures no tenen constància exacta fins que els comerciants no s'associen. En tot cas, en un panorama de crisi, que en un any s'hagin obert més de 1.700 negocis és una xifra que ha sorprès al sector. Segons les dades de l'Ajuntament, els mesos que van concentrar més obertures van ser els centrals de l'estiu passat, després van descendir i han tornat a despuntar a partir de febrer.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >