Selecciona Edició
Connecta’t

El silenci dels cetacis

La disminució del soroll consolida la presència de balenes, dofins i catxalots a les costes mediterrànies

Catxalots en aigües de Cabrera (Balears).
Catxalots en aigües de Cabrera (Balears).

Una de les coses que més fascinen els qui han aconseguit apropar-s'hi és el ventall de sons que són capaços d'emetre, com si s'acabessin de cruspir una orquestra completa, els catxalots del Mediterrani. Hi ha cants documentats. El 2019, una expedició de la fundació Save The Med va aconseguir apropar-se a pocs metres d'un grup que descansava, a la superfície, prop de l'illa de Cabrera (Balears). Al vídeo, la mare, de més de 15 metres de llarg, protegeix les cries. Per cada metre que el càmera submarí avança cap a ella, l'animal augmenta els decibels del crit per alertar de la seva presència. L'oïda pot arribar a ser més important que els seus propis ulls, diuen els experts.

“Tenen una oïda que ho capta absolutament tot. Són animals molt sensibles al soroll”, explica el catedràtic de Zoologia de la Universitat de València Juan Antonio Raga, que creu que la disminució de la contaminació acústica és un dels factors (“no hi ha una resposta única”) que ajuda a consolidar els acostaments de cetacis al litoral català, valencià i balear. I no només per la disminució del trànsit d'embarcacions recreatives per la pandèmia, sinó també per la implantació del corredor marí lliure d'extraccions de gas i petroli que el Govern d'Espanya va aprovar el 2018 no exempt de polèmica.

Alguns dels últims albiraments documentats van ser els dies 23 i 24 d'abril. L'Asocciació Cetàcia va localitzar 13 rorquals comuns a la costa de Garraf (Sitges) i a la costa de Castelldefels. Dues setmanes abans, l'associació EDMAKTUB en va captar més al Garraf. Imatges semblants s'han repetit al litoral valencià. I no només amb balenes, sinó també de cetacis més petits com dofins o caps d'olla. “S'ha constatat més acostament. I la resposta no és només la covid. També hi ha altres factors, com que la gent ha mirat més al mar i ho ha pogut gravar, per exemple”, afegeix Raga. El catedràtic destaca la decisió del 2018 del Govern central de crear el gran corredor lliure d'extraccions, que sens dubte els ha beneficiat. “Els sondejos emetien més de 200 decibels. Era moltíssim”, afegeix.

El veto als sondejos va afectar una àrea de 46.000 quilòmetres quadrats entre Balears i la Península. Els experts assenyalaven que els sorolls a les profunditats a la recerca d'hidrocarburs generaven grans efectes adversos en els cetacis. El 2014, davant de les costes espanyoles hi havia 10 perforacions marines actives per a l'extracció de petroli o gas. La polèmica va esclatar aquell any, quan el Diario de Mallorca va publicar els resultats d'un informe del Govern balear que documentava “l'existència de sondejos de prospecció sísmica l'abril del 2013”. “Els sorolls eren forts i venien de lluny”, explica a aquest diari set anys després Antoni Grau, cap de Recursos Marins de l'Executiu balear i funcionari que va redactar l'informe. Grau explica que altres estudis de sons marins en marxa, com al turístic litoral d'Andratx (Mallorca) constaten els decibels generats per la flota recreativa. “És evident que els afecta el soroll”, diu. En aquest litoral, aquest any també s'ha captat la presència de cetacis on no s'havien vist mai.

“Ara tenim tecnologia que també ens fan veure coses que abans no vèiem. És una barreja de factors”, afegeix Lluís Cardona, professor agregat de Zoologia de la Universitat de Barcelona, que destaca l'especial sensibilitat que tenen als sons els catxalots i caps d'olla. “Les espècies que han de submergir-se a molta profunditat tendeixen a ser-ho més”, explica l'expert.

Al mar, potser el medi on és més complicat fer censos d'espècies per la seva immensitat i profunditat, els investigadors han de treballar moltes vegades contra corrent. En general, existeixen poques dades històriques d'espècies, per aquest motiu constatar si una ha augmentat o no la seva població només es pot comparar amb dades molt recents, de vegades poc fiables. “Es necessiten més dades”, incideix Cardona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >