Selecciona Edició
Connecta’t

Mercabarna: dades i tecnologia per millorar l’eficiència energètica i evitar el malbaratament alimentari

Un dels principals mercats d’Europa aposta per la digitalització com a eix central de la seva activitat per transformar el sector de l’alimentació

Imatge de l'activitat de Mercabarna.
Imatge de l'activitat de Mercabarna.

Com una petita gran ciutat. Per les 95 hectàrees de Mercabarna ―el mercat majorista de Barcelona― hi desfilen cada dia 24.000 persones, entre majoristes i treballadors directes del mercat, i uns 14.000 vehicles que transporten 2,3 milions de tones d’aliments frescos per proveir prop de 10 milions de persones. Dins d’aquest recinte es juga una cosa tan crucial com el futur de l’alimentació: com i què menjarem en els propers anys. En el cas d’Espanya es tracta, a més, d'una de les activitats econòmiques que més riquesa genera —el 9,2% del PIB i el 12,3% de l'ocupació total, segons l’Institut Nacional d’Estadística. I per afrontar aquest repte, Mercabarna ha emprès un profund procés de digitalització amb diversos objectius: entre aquests, el de millorar l'eficiència energètica i evitar el malbaratament dels milers de tones d'aliments que es perden cada any.

La primera baula en aquesta transformació parteix de la ciència de dades. Jordi Valls, director general de Mercabarna, lamenta la ingent quantitat d'informació que desaprofiten. Amb una bona gestió de dades, a la qual cal afegir-hi la intel·ligència artificial, seria més senzill actuar tant en temps real com a curt i mitjà termini per millorar el funcionament d'una instal·lació tan complexa. “Avui dia, aconseguim certa informació dels productes i els vehicles que entren, però ens falta aprofitar-la de debò. Treure-li tot el valor per millorar la distribució, la seguretat alimentària i la resiliència en tota la cadena de la indústria”, argumenta.

Les paraules de Valls no signifiquen que a Mercabarna estiguin de braços creuats. Més aviat al contrari. La transformació fa anys que està en marxa, cosa que ha il·luminat un bon grapat de projectes innovadors a escala mundial. Segons Pablo Vilanova, director d'estratègia de Mercabarna, en sostenibilitat —prefereix parlar de bioeconomia circular— i eficiència energètica tenen iniciatives d'alt valor digital. Pel que fa a la primera qüestió, la màxima amb la qual treballen és clara: reduir el malbaratament d'aliments. El centre d'aprofitament alimentari, els compactadors intel·ligents de matèria orgànica i la modernització del punt verd, en els quals han invertit sis milions d'euros, busquen reduir a la meitat aquest desaprofitament en quatre anys. És a dir, recuperar en aquest període de temps unes 45.000 tones.

Fins a arribar a aquesta xifra, la tecnologia dona una informació transcendental. Per exemple, en els contenidors i compactadors, que estan del tot sensoritzats per complet, així com en el centre d'aprofitament, les empreses i Mercabarna saben a l'instant quins productes o parts d’aquests productes es rebutgen —alguns es destinen als bancs d'aliments i d’altres no tenen més recorregut. “Quan parlem de residus ens referim al producte que no es pot comercialitzar. Si els reduïm tant com pensem, les empreses aprofitaran més els aliments i els consumidors milloraran la seva alimentació, per exemple, sabent quina és la traçabilitat del que mengen a casa”, explica Vilanova.

L'eficiència energètica no només es refereix a com gestionar les instal·lacions del mercat, on ja han introduït un programa que analitza desviacions d'energia o una granja fotovoltaica que inunda totes les teulades i autoproveeix el recinte, sinó també a la mobilitat, els accessos i la cadena de distribució. Com incideix Valls, és crucial fixar el mix energètic del transport al mercat ―la combinació de les diferents fonts d'energia, que ara mateix és un 90% fòssil―, però aquest procés ha d'anar acompanyat d’un canvi en els sistemes de logística en l'última milla, la gestió del transport i la distribució en l'últim trajecte, just abans del lliurament final del producte. “Cada mercaderia va amb el seu transportista, i això afavoreix la contaminació a les àrees metropolitanes. Això ha de canviar; i el canvi és digital”, sosté el director digital de Mercabarna.

Plataformes de distribució

El canvi al qual al·ludeix Valls ha d’anar acompanyat de les polítiques dels Ajuntaments. Però Mercabarna està contribuint a això amb la creació de plataformes digitals per unificar repartiments. L'enlairament de la mobilitat elèctrica contribuirà a la descarbonització del sector agroalimentari, tot i que una cosa tan simple com una aplicació o un programa que aglutina productes i rutes té un impacte directe en la sostenibilitat de la indústria —només a Barcelona es mouen cada dia prop de 7.000 vehicles per proveir botigues i supermercats. “Aquestes apps ajuden els compradors i els detallistes a compartir el transport. Si dues empreses volen portar els seus productes al mateix punt, n'hi ha prou amb moure un vehicle i no un per a cada companyia”, assenyala Vilanova.

Entre els projectes pensats per combatre l'emergència climàtica, la inversió de la qual frega els 23 milions d'euros, s'inclouen des de punts de recàrrega elèctrica fins a l'automatització dels accessos passant per places d'aparcament intel·ligents —d'acord amb les dades facilitades per Mercabarna, un 30% dels vehicles dona voltes per les instal·lacions fins a arribar al seu destí. La tecnologia es converteix així en un aliat indispensable per escometre una transformació que, en paraules de Valls, ha de guanyar-li cinc anys al futur. “L'arribada dels fons europeus servirà perquè la digitalització s'acceleri encara més. Nosaltres volem garantir el subministrament alimentari; i això passa per innovar més que mai”, argumenta.

A banda dels diners provinents de Brussel·les, a Mercabarna esperen amb afany el desplegament efectiu de les xarxes 5G. “Accelerarà les iniciatives en marxa i donarà suport a les que tenim programades, com un pilot de carretons i bicis elèctriques en el qual un algoritme avisa aquests vehicles en cas que prevegi que poden xocar”, exposa Vilanova.

El sector agroalimentari espanyol és referent en diferents àmbits, com en innovació i ciència dels aliments. El camí a seguir, almenys així ho indiquen els qui coneixen la indústria, són tant Holanda, batejada mundialment com Food Valley, com el mercat internacional de Rungis, a França. Els seus projectes destil·len ambició tecnològica. De fet, el que hi ha en joc en aquests moments, al marge del nivell de transformació escomesa o per escometre, és el futur de l'alimentació mundial. “La descarbonització, la innovació i la digitalització són els grans motors dels mercats centrals. I ara ens toca fer un salt més. Evolucionar les cadenes de fred, prendre'ns de debò la transició energètica o com millorar la distribució. Àrees clau en els propers anys”, conclou Valls.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >