Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Unes pinzellades econòmiques sobre els Pujol

En l'obertura del judici oral contra la família s'assenyala que van mantenir entramats societaris dissenyats amb la finalitat específica de blanquejar capitals fora d'Espanya i repatriar-los

Jordi Pujol Ferrussola compareix en una comissió del Parlament.
Jordi Pujol Ferrussola compareix en una comissió del Parlament.

La decisió adoptada per l’Audiencia Nacional contra la família Pujol mereix certes anotacions que il·lustren i fonamenten millor els gravíssims delictes que se li atribueixen.

El 1993, quan ja feia 13 anys que defraudava al fisc, en una visita a Santa Coloma de Gramenet uns manifestants reivindicaven els seus drets davant de la pressió fiscal, la qual cosa va motivar que s’hi adrecés dient-los que valoressin “les virtuts cíviques dels impostos”. Sorprenent i indignant.

El 1993, el llavors president va recordar a uns manifestants“les virtuts cíviques dels impostos”.

El 2015, durant la celebració de la Comissió del Parlament sobre la Corrupció i el Frau Fiscal, es va constatar una “descripció desvergonyida d'aquest enriquiment (el dels seus fills) a través de nombrosos indicis, com preus desorbitats, contractes públics sense previ concurs a empreses de l'entorn familiar i social, facturacions sense justificació, presumpte tràfic d'influències…”. Unes conductes que conduïen a diverses conclusions, com que “la corrupció frena el desenvolupament social i econòmic i augmenta la pobresa a causa del desviament de les inversions que s'havien de destinar a aquests objectius”.

El reconeixement de la seva conducta delictiva durant 34 anys el juliol del 2014 va posar al descobert que un frau tan continuat i de proporcions tan enormes, comès per una persona d’una rellevància pública i política tan elevades, sobretot a partir del 1990, quan l’Estat signa el tractat anomenat GAFI, contra el frau fiscal, només va ser possible per la permissivitat, fins i tot la complicitat, de les autoritats tributàries d’Espanya. Tot plegat genera, malgrat el temps que ha transcorregut, interrogants molt greus i preocupants.

La resolució de presó de Jordi Pujol Ferrussola descriu la seva manera d'actuar d'’“organització criminal”

Durant l'any 2000 Jordi Pujol Ferrusola (JPF) va obrir un compte corrent a la Banca Reig d’Andorra. Quan el jutjat d’instrucció reclama informació sobre aquest compte, per un import de 307.000.000 pessetes, resulta que el titular era Jordi Pujol pare, segons resultava d'un manuscrit signat per aquest. A continuació, el jutjat afirma: “Es desconeix l'origen d’aquests fons”. Al llarg de la interlocutòria que descriu aquesta operació, el jutge fa constar “la fortuna acumulada al llarg dels anys pels membres de la família de Pujol Ferrusola…”.

El 7 juliol del 2014, Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Pere i Mireia abonen o, més ben dit, “regularitzen” els deutes tributaris que havien generat, tots “superiors al llindar típic dels 120.000 euros que estableix l'article 305 del Codi Penal”. És a dir, havien comès els corresponents delictes fiscals. Per un total de 3.144.381 euros, en la resolució que recull aquesta operació no consta cap referència a l'origen d'aquests fons. El deute tributari més alt corresponia a Mireia Pujol, superior al milió d'euros.

Tota la trama econòmica de la família Pujol, que es va coneixent, dona lloc a un editorial d'EL PAÍS, del 2 de gener del 2016, “Família o màfia”, amb el subtítol: “Cap de les actuacions financeres dels Pujol va tenir suport legal”. I afegia que els fets descoberts són “políticament demolidors”.

En l'ordre d'empresonament incondicional de JPF, de 25 d’abril del 2017, es fa referència, a més d'altres múltiples actuacions financeres, al fet que determinades societats que gestionava tenien com a “única utilització canalitzar capitals de presumpte origen criminal per fer inversions i despeses a Espanya i a l'estranger”, citant Mèxic com un dels destins i considerant que “l'import mínim del capital que Jordi Pujol Ferrusola mantindria fora d’Espanya és d’uns 30 milions d'euros”. La presó es manté fins al 30 de juny d’aquell any, quan el Tribunal acorda la seva llibertat sota fiança de tres milions d'euros, que, evidentment, va abonar. Aquesta resolució ja descriu una part important de l’“organització criminal” que ara ha fonamentat la decisió d'impulsar definitivament el procés cap al judici oral.

N'hi ha prou amb ressenyar un dels paràgrafs mes significatius: “S’hi afegeix el manteniment d'entramats societaris dissenyats amb l'específica finalitat de blanquejar capitals fora d’Espanya i repatriar-los, així com diferents testaferros o fiduciaris que presumptament li van permetre disposar de comptes corrents en altres jurisdiccions (Mèxic, Andorra, els Estats Units, Paraguai, l’Argentina, Panamà).

El que s'ha descrit és una moderada aproximació a l’“organització criminal” amb què la família és definida penalment.

Carlos Jiménez Villarejo és membre de Federalistes d’Esquerres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >