_
_
_
_
_

Barcelona injecta 70 milions per convertir la cultura en l’epicentre de la ciutat

El pla global que impulsa Colau planteja 100 accions, com la utilització de baixos per a tallers, assajos i exhibició d’art, l’impuls d’una moneda cultural i la gratuïtat dels museus

Stay Homas en el seu concert al Teatre Grec, en el festival d'estiu de Barcelona el 2020.
Stay Homas en el seu concert al Teatre Grec, en el festival d'estiu de Barcelona el 2020.Juan Barbosa
José Ángel Montañés

El govern d'Ada Colau vol que la cultura barcelonina sigui, juntament amb la salut i l'educació, un dret per a tots els ciutadans, amb l'objectiu d'aconseguir una societat més igualitària. Per això portarà al ple municipal d'aquest divendres un pla específic de drets culturals ambiciós, ja que està dotat, almenys en els seus plantejaments, amb gairebé 69 milions d'euros. El pla es desplegarà en 100 accions que s'aniran desenvolupant fins al 2023 i intenta abordar tots els aspectes que es puguin imaginar de la cultura més enllà dels museus, teatres, auditoris o centres cívics. Segons Colau, que l'ha presentat aquest dimecres al matí, acompanyada de Joan Subirats, tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, i Joan Granados, delegat de Drets Culturals de Barcelona, “es tracta d'un punt d'inflexió que ha de permetre fer polítiques culturals a llarg termini, amb la finalitat que els barcelonins tinguin accés total a la cultura, no només com a consumidors, sinó també com a creadors de cultura”.

Más información
Colau presenta un pla de xoc contra els efectes del coronavirus en la cultura barcelonina
Catalunya declara la cultura bé essencial

Per pal·liar els efectes de la pandèmia en la cultura barcelonina al llarg del 2020, l'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme tres plans de xoc dotats amb 9,5 milions d'euros. Ara, el pla presentat aquest dimecres, que s'anirà desplegant i presentant en diferents moments fins a finals del 2022, tracta de planificar la cultura de Barcelona a llarg termini. Es farà a través de nou mesures i 100 accions de govern que tindran com a objectiu incentivar la cultura als barris, afavorir la cultura popular, que l'educació incorpori els continguts artístics amb normalitat, que abordi els temes de gènere, que estigui present a tots els espais públics, que s'aprofiti de la innovació i les noves tecnologies i que els museus, el patrimoni i les biblioteques de la ciutat participin d'aquest nou impuls cultural de la ciutat.

Subirats, Colau i Granados, durant la presentació del pla de foment de la cultura.
Subirats, Colau i Granados, durant la presentació del pla de foment de la cultura.

Entre les mesures concretes que s'aplicaran hi ha la d'implementar la sisena hora per a activitats artístiques a totes les escoles (fins ara només hi és a totes les concertades i al 18% de les públiques); la gratuïtat dels museus per visitar les col·leccions permanents; el reforç de programes ja existents, com el de Barcelona Districte Cultural; el creixement en nombre de 5 a 30 de les residències artístiques i científiques; l'augment del programa de lectura a les biblioteques municipals, a més de l'impuls d'altres noves iniciatives, com la Biennal Manifesta, anunciada recentment, que se celebrarà el 2024 no només a Barcelona sinó a deu localitats de l'àrea metropolitana; la creació de la Casa de la Música, l'impuls de la moneda cultural REC, per a la participació de les activitats culturals de la ciutat, i l'impuls del que s'ha anomenat baixos de protecció oficial cultural per a tallers, locals d'assaig o exhibició de petit i mitjà format.

Dels 68,7 milions que es destinaran fins a final del mandat actual, 42,5 provenen dels programes ordinaris de l'Icub, 17,1 són pressupostos extraordinaris per implementar el pla, amb incidència en els centres cívics, les fàbriques de creació, el Canòdrom, la cultura popular i activitats com la Mercè, les biennals de pensament i ciència, i Barcelona Ciutat Literària.

Els 9,1 milions d'inversions per millorar, adquirir o rehabilitar equipaments es destinaran a centres com el Canòdrom, la Casa de l'Aigua, el Museu Verdaguer, la casa i els jardins de Julio Muñoz Ramonet, la Fabra i Coats, l'Escocesa i la compra de locals per destinar-los a usos culturals.

El govern municipal pretén no només que diferents àrees de l'Ajuntament, sinó que tots els agents que promouen accions culturals de Barcelona treballin coordinats, des de la televisió pública de Barcelona, Betevé, les àrees de Drets Socials, les regidories de Feminisme i Urbanisme, el Consorci d'Educació, Barcelona Activa i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, entre d'altres.

En la presentació que s'ha fet aquest matí, després de les intervencions de Colau i Subirats, que han assegurat que “el pla no es tracta d'un bolet, sinó que fa anys que hi estem treballant i s'ha accentuat en els últims mesos” –l'alcaldessa ha recordat que destinen el 6% del pressupost a cultura, mentre que altres administracions, com la Generalitat, no arriba a l'1%–, Granados ha enumerat les nou mesures. La primera se centrarà a desplegar la cultura als barris, una mesura que es presentarà al juny. “No es tracta només de portar activitats rellevants a la perifèria, que també, sinó d'identificar realitats culturals que cohabiten en aquesta perifèria i facilitar recursos per generar cultura en aquestes zones”, ha dit Granados, que ha anunciat que també es desplegarà el Districte Cultural augmentant els centres cívics de 20 a 32 al final de 2023. En aquest sentit també ha dit que la Mercè, que en els últims anys havia començat a desplegar-se per diferents espais de la ciutat “en uns cinc o sis espais, ara passarà a estendre's per uns 30”.

A l'octubre s'engegarà un programa que dona suport als processos de creació, impulsant noves vies de relació entre agents i garantint l'accés més ampli de la ciutadania, mitjançant beques, l'obertura de la Casa de la Música (a l'actual sala Barts); la creació d'un nou pla de residències artístiques que passin de 5 a 20; el disseny del programa de la Biennal d'Art Manifesta 2024; el desplegament de la nova Oficina Ciutadana de la Cultura; la implementació d'un pla de formació per a professionals de la Cultura; el desplegament de les festes populars de la ciutat “com a espai de cohesió social i participació intercultural, un teixit que s'ha vist molt afectat per la pandèmia”; la consolidació de les beques per impulsar la creació artística “perquè cal arribar als creadors que arrisquen”, ha dit, i un pla de biblioteques amb l'horitzó 2030 per garantir “que aquests temples, dels més valorats de la ciutat, mantinguin l'accés a tots als continguts i incitin a la pràctica cultural”.

Una de les mesures estrella és l'impuls de transformar baixos d'habitatges en espais amb lloguers assequibles on s'instal·lin tallers, espais de treball cultural, assaig o exhibició d'activitats artístiques de petit i mitjà format; una mesura per a la qual Granados ha assegurat que es destinarà un dels milions previstos. “Estem encara fent un mapa dels espais, per veure si es compren o lloguen, però encara no hi ha un nombre tancat”, ha explicat Granados.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_